Selecciona Edició
Connecta’t

La Fiscalia demana presó per als activistes que es van enfilar a arbres per protestar contra la MAT

Els acusats van estar penjats durant cinc mesos entre branques als terrenys on havien d'aixecar-se dues torres d'alta tensió

Moment del desallotjament dels activistes el 2010.
Moment del desallotjament dels activistes el 2010.

Set activistes que van participar en la protesta contra la construcció de la línia de Molt Alta Tensió (MAT) a Sant Hilari Sacalm (la Selva) —romanent penjats durant 5 mesos en arbres dels terrenys on havien d'aixecar-se dues torres— s'han assegut aquest divendres, vuit anys després, al banc dels acusats. La Fiscalia i l'acusació particular demanen per a ells un any i mig de presó per un delicte de coaccions i un altre de desobediència. La defensa, l'absolució. Mentre se celebrava la vista oral al Penal 5 de Girona, uns vint activistes s'han concentrat davant dels Jutjats per donar suport als acusats. Alguns s'han enfilat als arbres.

El lletrat de la defensa, Benet Salellas, com a qüestió prèvia que s'haurà de resoldre en sentència, ha sol·licitat que es declari nul tot el procés perquè Xarxa Elèctrica (REE) ni és, ni era la propietària dels terrenys, però el jutjat d'Instrucció de Santa Coloma de Farners va atendre la petició de desallotjament sense escoltar ni la propietària ni els integrants del campament.

Les acusacions han mantingut que els acusats, cinc nois i dues noies, l'octubre del 2009 van ocupar il·legalment els terrenys en els quals s'havien d'aixecar dues torres de la MAT, van acampar, van col·locar plataformes en arbres entre 11 i 15 metres d'altura, "van construir paranys" com a claus en els arbres, ferros en rases o túnels sota terra per evitar que els Mossos els poguessin desallotjar. Finalment ho van fer per ordre judicial el 24 de març del 2010.

Dos dels set acusats s'han acollit al seu dret a no declarar i els restants només ho han fet a preguntes del seu advocat. Han coincidit a destacar que es va tractar d'"una protesta pacífica" i que se sentien legitimats per mostrar el seu rebuig a una "autopista elèctrica" que durant anys va tenir l'oposició al territori. Tots ells a més han al·ludit al caràcter nociu de les torres elèctriques per a la salut de les persones i els boscos i una d'elles s'ha mostrat segura que "ningú voldria viure al costat d'una Torre d'Alta tensió, ni tan sols algú de Red Eléctrica".

Tots han negat haver rebut cap requeriment judicial, notarial, ni policial per abandonar el lloc abans del desallotjament, ni tan sols el mateix 24 de març del 2010. Només un dels mossos que va ser allà ha dit que sí que se'ls va dir si volien col·laborar i que alguns van mostrar resistència.

El delegat de Red Eléctrica a Catalunya, Lluís Pinós, ha assegurat que l'ocupació dels terrenys va retardar l'inici de les obres de l'11 de gener al 31 de març, perquè van haver de netejar tot el que havien deixat al "campament" en el qual s'havien atrinxerat. Els 41.000 euros amb els quals van ser valorats aquests treballs són la responsabilitat civil que demana REE als acusats. A preguntes de la fiscal, Pinós ha reconegut que "no va haver-hi perjudicis per als usuaris".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >