Selecciona Edició
Connecta’t

El Suprem dictarà la sort d’ATLL cinc anys després de l’adjudicació

La concessionària ha compromès 71 milions d'inversió des del 2012

Estació de bombament d'ATLL a Sant Joan Despí.
Estació de bombament d'ATLL a Sant Joan Despí.

El Tribunal Suprem ha començat a deliberar aquesta setmana sobre els recursos presentats contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va anul·lar l'adjudicació del contracte de concessió de l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL). La decisió del Suprem posarà punt i final a una batalla judicial que va començar el 2012, quan el Govern d'Artur Mas va dur a terme la principal privatització que havia fet mai l'Administració catalana per reduir el dèficit en 1.000 milions d'euros. En els primers cinc anys de concessió, el consorci que gestiona ATLL, liderat per Acciona, ha contractat el 51% de les obres d'inversió compromeses amb la Generalitat per un import de 71 milions d'euros.

La concessió, que va ser tombada per l'Organisme Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), primer, i el TSJC, després, arriba al Suprem quan es compleixen cinc anys de l'adjudicació. L'operació no només ha estat als tribunals des del començament, sinó també a la taula de negociació de tots els acords de govern. La reversió de la concessió, de fet, és una de les exigències que la CUP ha formulat a Junts per Catalunya i ERC per donar suport al seu candidat a la investidura com a president de la Generalitat. El cost de recuperar aquesta concessió, no obstant això, seria almenys de 380,29 milions d'euros, d'acord amb la provisió que va fer el Govern el 2014 malgrat haver negat en diverses ocasions que hagués de reservar cap quantitat per afrontar una eventual clatellada del Suprem. Segons fonts del sector, a això s'hi haurien d'afegir possibles reclamacions per danys i perjudicis.

El plec de clàusules del contracte fixava que la concessionària ha d'invertir 139 milions d'euros en els primers deu anys. Segons fonts d'ATLL, en els primers primers cinc anys es van presentar a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) un total de 30 projectes per valor de 84 milions d'euros, la qual cosa suposa el 60% de totes les inversions previstes. D'aquest paquet, s'han finalitzat obres per 28,5 milions, entre les quals hi ha la rehabilitació de dos dipòsits de la planta del Ter, l'adequació de diversos desaigües i la millora de diversos proveïments. Segons les mateixes fonts, si se sumen les obres en execució i aprovades, el total arriba als 71 milions d'euros. El primer semestre d'aquest any, ATLL preveu engegar, entre d'altres, les obres de la rehabilitació de l'artèria general de la planta del Ter-Trinitat, per un import de 20,5 milions d'euros, i presentarà cinc nous projectes per valor de 12,3 milions d'euros. A més, segons recorden aquestes fonts, l'ACA s'ha de pronunciar sobre l'alternativa que prefereix per a la remodelació de la planta potabilitzadora del Ter, situada a Cardedeu, que pràcticament deixarà completat el pla d'inversions.

L'adjudicació d'ATLL va provocar protestes de moviments socials i partits d'esquerres, especialment de la CUP, que van entendre que la Generalitat perdia amb aquesta operació el control sobre la distribució de l'aigua en alta a l'àrea metropolitana de Barcelona i que això suposaria un increment de la tarifa de l'aigua. Des d'ATLL es defensa que passa just la contrari, que l'ACA té més supervisió sobre l'empresa, i afegeixen que el subministrament ha guanyat en qualitat, rendiment i continuïtat. A més, segons assenyalen des de l'empresa, el contracte va suposar la creació d'un fons contra la sequera al qual s'han destinat 6,25 milions d'euros anuals i que ha arribat a acumular 31 milions en cinc anys. L'ACA ha recorregut per primera vegada a aquesta quantitat per finançar els sobrecostos derivats de l'increment de producció d'aigua potable a les plantes dessalinitzadores del Prat i Blanes.

Les entitats socials i municipalistes han criticat les pujades de la tarifa de l'aigua. Especialment, la que el desembre de l'any passat es va aprovar per a aquest exercici, de l'11,8%. El preu el 2012, segons la companyia, era de 0,62 euros per metre cúbic. Després de dos anys, es va estabilitzar al voltant dels 0,70-0,71 euros. Aquest any, no obstant això, ha pujat un 11,8%, fins als 0,79 euros per metre cúbic, la qual cosa ha suscitat les queixes de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), l'Aliança contra la Pobresa Energètica o el mateix Ajuntament de Barcelona.

Aquesta pujada es deu, en part, al fet que s'ha hagut de computar, en la fórmula segons la qual es calcula el preu, la part del cànon que l'any passat es va deixar fora per mantenir el preu congelat. L'empresa justifica que aquesta tarifa segueix per sota dels 0,85 euros per metre cúbic que el contracte considerava com el més viable per prestar el servei. Al desembre la Generalitat va al·legar que no va poder contrarestar la pujada perquè no hi havia un conseller al capdavant arran de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, però les entitats socials van recordar que l'Executiu destituït va tenir temps de revisar el contracte amb ATLL fins a l'octubre.

Una altra de les crítiques és la retribució financera que la Generalitat satisfà a ATLL, del 9,33%. El consell d'administració va avalar al desembre la proposta de revisar el contracte per ajustar-la als tipus actuals de mercat, ja que l'adjudicació es va fer en plena tempesta financera, amb una prima de risc elevada i sense l'assistència del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Però aquesta negociació dependrà, en tot cas, del fet que el Suprem avali l'adjudicació.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >