Selecciona Edició
Connecta’t

El cap del dispositiu d’Interior diu que els Mossos tenien com a prioritat “facilitar” el referèndum

Sobre les càrregues, Pérez de los Cobos assegura que la prioritat era fer complir la llei "per sobre de la convivència ciutadana"

El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos arribant al Tribunal Suprem.
El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos arribant al Tribunal Suprem. EFE

El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos, responsable de l'operatiu policial durant el referèndum il·legal de l'1 d'octubre, ha assegurat avui dijous durant la seva compareixença com a testimoni al Tribunal Suprem que la prioritat dels Mossos era “facilitar” el referèndum de l'1 d'octubre. La seva tasca com a responsable de l'operatiu era, segons ha afirmat, complir la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va instar a requisar les urnes i les paperetes. “El compliment de la llei estava per sobre de la convivència ciutadana”, ha dit Pérez de los Cobos.

El coronel ha declarat durant més de quatre hores davant del jutge Pablo Llarena. La seva declaració, segons fonts presents a la sala, ha estat demolidora per als responsables els Mossos, l'exconseller d'Interior Joaquim Forn (a la presó preventiva des del novembre) i l'excap dels Mossos Josep Lluís Trapero, investigat en la causa que instrueix la jutgessa Carmen Lamela a l'Audiència Nacional. Respecte a tots dos, Pérez de los Cobos ha sostingut que, durant els dies previs al referèndum, va poder constatar que Trapero, tot i que sempre acabava les seves declaracions dient que es compliria el mandat judicial, no estava disposat a complir la interlocutòria i que Forn era qui donava les ordres al cap dels Mossos. Les acusacions han preguntat si Trapero "actuava per lliure" o bé complia ordres de Forn, i Pérez de los Cobos ha afirmat que, en la seva opinió, complia les instruccions de la cúpula d'Interior.

Segons les fonts consultades, Pérez de los Cobos ha explicat que ell tenia tres cossos al seu càrrec i que, des del principi, li va quedar clar que n'hi havia dos (Guàrdia Civil i Policia Nacional) que intentarien que es complís el mandat judicial d'impedir el referèndum i un (els Mossos) que tenien com a prioritat justament el contrari. Segons aquestes fonts, el coronel de la Guàrdia Civil ha confirmat la tesi de la Fiscalia, segons la qual el paper dels Mossos el dia del referèndum era no només "facilitar" la votació, sinó "obstaculitzar" la feina de les Forces i els Cossos de Seguretat de l'Estat i "vigilar" el que feien per "informar" els ciutadans que eren als col·legis electorals l'1-O.

Les defenses dels investigats han preguntat també a Pérez de los Cobos per les càrregues judicials durant la jornada de la votació il·legal i el coronel ha assegurat que la prioritat era fer complir la llei "per sobre de la convivència ciutadana". Segons fonts presents en la declaració, les defenses li han recordat que la interlocutòria de la jutgessa del TSJC Mercedes Armas establia requisar les urnes i les paperetes però preservant la convivència, però el coronel ha al·legat que a ell només li van facilitar la part dispositiva de la interlocutòria, en la qual es demanava impedir la votació però no s'al·ludia a la necessitat de mantenir la convivència.

Les defenses han preguntat per si li va semblar "desproporcionada" l'actuació dels antidisturbis i Pérez de los Cobos ho ha negat. Ha dit que l'ús de pilotes de goma està prohibit pel Parlament per als Mossos, però ha sostingut que no ho està per a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Respecte a la utilització de gasos lacrimògens, ha afirmat que "es van considerar necessaris" en alguns moments. Respecte a la xifra de 1.060 assistències mèdiques durant l'1-O, ha assegurat que creu que "hi ha xifres falses", segons les fonts consultades.

Pérez de los Cobos també ha apuntalat la versió de la Fiscalia que per a la preparació i celebració del referèndum hi ha hagut "una confluència" entre el Govern català, els Mossos i la societat civil, encara que ha matisat que qui tenia a les seves mans evitar la consulta era precisament qui l'havia convocat, és a dir, el Govern de Carles Puigdemont.

Després de prendre declaració aquesta setmana a sis testimonis, el jutge Pablo Llarena ja té previstes les compareixences de més investigats: a l'expresidenta i l'exportaveu del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya i Anna Gabriel, els prendrà declaració el 14 de febrer; a la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, el 19 de febrer; i a l'expresident de la Generalitat i del PDeCAT, Artur Mas, i la presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, el dia 20.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ