Selecciona Edició
Connecta’t

Carla Simón i el seu ‘Estiu 1993’, premi Ciutat de Barcelona

La filòsofa Marina Garcés, la revista '5W' i l'escriptor Max Besora, altres guardonats

Carla Simón, directora de la pel·lícula 'Estiu 1993'.
Carla Simón, directora de la pel·lícula 'Estiu 1993'.

Estiu 1993 i Carla Simón recullen un altre premi, un més: el Ciutat de Barcelona en la categoria audiovisual, “per com traça el retrat íntim d'una dècada marcada per la sida i per com filma el món a través de la mirada d'una nena, traslladant amb emoció i autenticitat una experiència personal”. El jurat ha reconegut l'excel·lència tècnica i, en particular, el treball amb les actrius. Com ha explicat la directora de cinema, que va obtenir quatre Gaudís diumenge per aquest mateix treball, el rodatge amb les nenes va ser peculiar, perquè es va treballar a casa seva prèviament i perquè no hi havia guió buscant la naturalitat. Una manera d'enfocar la història —com afronta una nena de sis anys la mort de la mare, després de la del pare tres anys abans, per la sida, i la seva vida en una nova família, que és el que li va passar a la mateixa Simón— que li han portat reconeixement a la Berlinale, al Festival de Màlaga i als Premis Feroz. Una llista de guardons que podria augmentar diumenge, quan s'atorguin els Premis Goya, als quals Estiu 1993 arriba amb vuit nominacions.

Els Ciutat de Barcelona, que l'Ajuntament coincideix cada any en reconeixement del talent de la ciutadania en 19 àrees diferents de la cultura, la societat i la ciència, han premiat enguany la filòsofa Marina Garcés —pregonera de les festes de la Mercè el 2017— per la seva obra Nova il·lustració radical i per “la seva capacitat de pensar en els desafiaments polítics del present renovant les eines de la filosofia clàssica”. Una mirada social, marca del Consistori d'Ada Colau, que també està present en altres guardons, com el Ciutat de Barcelona de mitjans de comunicació a la revista 5W “per fer un periodisme reflexiu” i per considerar que connecta amb els valors de la ciutat, “explicant pedagògicament els grans conflictes, els moviments socials i la diversitat”. Especialitzada en conflictes internacionals i amb un funcionament similar al d'una societat limitada controlada exclusivament pels seus treballadors, el premi els reconeix “la visió humana” en el periodisme internacional i “la tenacitat” del grup de periodistes que van impulsar el projecte.

Aventures i desventures de l'insòlit i admirable Joan Ospí, conqueridor i fundador de la Nova Catalunya, de Max Besora, és el premi de literatura en llengua catalana, “per la singularitat, pel tractament de la temàtica històrica, que obre un camp inèdit en la literatura catalana, i per l'atreviment feliç en el llenguatge i en l'actualització de la tradició cervantina i volteriana”, destaca el jurat d'aquest guardó, presidit per Glòria Bordons. En literatura castellana, el Ciutat de Barcelona ha recaigut en el poemari Con pájaros que ignoro, de Juan Luis Ramos. El premi vol reconèixer el “treball constant i silenciós, al marge dels circuits comercials”.

“L'excepcional interpretació” de la companyia de dansa Mal Pelo en la peça Bach —que es va poder veure el maig passat a la sala Hiroshima— ha estat especialment valorada per a la concessió del premi en la categoria de dansa. El Ciutat de Barcelona en teatre ha estat concedit a l'actriu Imma Colomer per la seva interpretació en l'obra Un tret al cap —que es va poder veure a la sala Beckett l'any passat—. L'obra, dirigida i escrita per Pau Miró, en la qual la intèrpret compartia escena amb Emma Vilarasau i Mar Ulldemolins, era una història tendra i amarga que parlava de les diferents formes que pren la censura tant en l'àmbit públic com en el privat. El jurat del premi valora Colomer per la seva “saviesa escènica, que transcendeix del seu domini de l'ofici i la tècnica”.

El premi Agustí Duran i Sanpere d'Història de Barcelona reconeix Alessandro Ravotto per la seva tesi doctoral La muralla de Barcino, que es va presentar a la Universitat Autònoma de Barcelona. La tesi, dirigida per la doctora Isabel Rodà, ha estat triada per “la sòlida investigació amb metodologia moderna que fa una anàlisi comparada entre la primera muralla de Barcelona i altres exemples coetanis de muralles de ciutats italianes”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >