Selecciona Edició
Connecta’t

La cuina i París, eixos de la temporada del Picasso

El museu barceloní dedicat a l'artista amplia les col·laboracions internacionals

L'obra de Picasso 'Restaurant-esmorzar-sopar', del 1914.
L'obra de Picasso 'Restaurant-esmorzar-sopar', del 1914.

Bodegons, representacions de restaurants mítics, referències culinàries i escultures fetes amb estris de cuina. En total, més de 200 obres, procedents de col·leccions públiques i privades de diversos països, conformen l'exposició La cuina de Picasso, que obrirà la nova temporada del Museu Picasso de Barcelona. “És la primera vegada que es dedica una exposició a aquest tema, malgrat que és omnipresent en l'obra de l'artista, que el considera una metàfora del fet creatiu”, indica el director del museu, Emmanuel Guigon, comissari de la mostra, que tindrà la col·laboració de Ferran Adrià. El cèlebre cuiner està preparant un projecte dinàmic i participatiu per a l'Espai 0, la sala de la planta baixa que Guigon ha reservat per a la creació contemporània. Amb motiu de la mostra, que s'inaugura el 5 de maig als baixos del Palau Finestres, s'obrirà una nova sala visible des del carrer Montcada. “S'estrenarà amb una projecció d'Yves Montand recitant un poema sobre la poma de Picasso”, explica Guigon, que per a aquesta mostra proposa novetats, com visites olfactives, tertúlies i menús picassians als restaurants barcelonins.

També hi haurà parades d'àpats inventius al museu per contrarestar la falta de restaurant, que s'obrirà en el marc de la reestructuració de la planta baixa. Per escollir l'autor de les obres, que impliquen també la reordenació dels recorreguts interns i una nova senyalització, es convocarà aviat un concurs d'idees. “Mentrestant hem encarregat a un destacat artista estranger que faci un mural de ceràmica inspirat en les nostres obres mestres, que envoltarà completament l'espai del restaurant, perquè els visitants tinguin la sensació d'estar menjant dins de l'obra de Picasso”, explica Guigon, que no ha volgut revelar el nom de l'artista escollit.

Art contemporani

A l'espera que es pugui dur a terme la renovació de la planta baixa, al març, el pati del museu acollirà Temporal, una instal·lació sonora de Vacca que simula un temporal i al·ludeix a la tempesta cultural de l'art, així com al caràcter efímer de l'art sonor. No serà l'únic projecte dedicat a l'art contemporani. El fotògraf francès Bernard Plossu està acabant un recorregut pels llocs picassians de Catalunya que seran objecte d'un llibre i una exposició. “Vull fer un diccionari de tots els fotògrafs que van retratar Picasso”, anticipa Guigon.

París serà el segon gran eix de la programació amb la mostra Picasso descobreix París, que posa en relació importants pintures impressionistes i simbolistes del Museu d'Orsay amb obres de la col·lecció. L'exposició reunirà unes 50 peces que permeten comprendre l'impacte dels mestres francesos en el jove Picasso. “És un projecte que interessarà molt els visitants locals, així com la mostra dedicada a la relació entre l'artista i l'editorial Gustavo Gili, que s'inaugurarà al novembre”, assegura Guigon, que presentarà per primera vegada al públic l'arxiu de l'editorial adquirit fa quatre anys.

Simultàniament, amb motiu del 50è aniversari de la mort de Jaume Sabartés, fundador, juntament amb Picasso, del museu barceloní, s'inaugurarà una mostra del seu arxiu personal concebuda com a homenatge i reivindicació de la seva figura i rellevància.

Guigon torna a manifestar la voluntat de potenciar les xarxes internacionals amb els museus que conserven obres de Picasso i especialment amb el seu centre homòleg de París. Hi haurà intercanvi de conservadors i s'engegaran projectes per recollir memòries orals sobre Picasso i elaborar una cronologia vital i professional de l'artista unificada, corroborada i documentada, per evitar les contradiccions que hi ha.

El Museu Picasso, que gràcies a més d'un milió de visitants és econòmicament autosuficient, destinarà un milió i mig d'euros a aquesta temporada. Els seus comptes sanejats li permeten també adquirir obres. “No podem comprar olis de l'època blava o rosa que han aconseguit preus prohibitius, però podem adquirir dibuixos, gravats, fotografies i peces de períodes més accessibles, però importants per al nostre discurs, com l'època de Gósol”, conclou Guigon, que aquest any ha adquirit, entre altres peces, una caricatura de Rusiñol i diversos llibres de bibliòfil.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >