Selecciona Edició
Connecta’t

Colin Niel: “Tots som les bèsties”

El multipremiat escriptor francès presenta a BCNegra 'Solo las bestias', una intriga a cinc veus sobre la solitud i la incomunicació

Colin Niel, dimarts a Barcelona.
Colin Niel, dimarts a Barcelona.

El francès Colin Niel (Clamart, París, 1976) debuta a BCNegra amb Solo las bestias (del segell creat recentment Principal Noir, de Principal de los Libros), la seva primera novel·la traduïda al castellà, que s'endinsa en la solitud, la incomunicació, la desil·lusió… a través dels relats de cinc personatges que acaben solucionant un crim. “M'interessa abordar temes actuals i propers i també la dinàmica de la novel·la negra, que crec que és la literatura que millor parla del món d'avui”, explica Niel. Una dona desapareix en ple hivern en un poble perdut dels Causses, les fredes muntanyes del massís central de França, un indret poblat per molt poca gent, dedicada al pasturatge i a l'agricultura, amb molt poques altres distraccions.

Una assistenta social que ajuda ramaders solitaris; un ramader solitari; una noia de ciutat capritxosa; un internauta estafador que opera des d'un país subsaharià, i un granger, casat amb l'assistenta social però enamorat d'una noia... que no existeix, protagonitzen i narren la novel·la. “Són veus distants en molts sentits”, explica l'autor: “Geogràficament, culturalment, socialment, familiarment… D'aquí neix la incomunicació i, per tant, la incomprensió”. I la solitud, per descomptat: “Aquest és el tema de la novel·la”, reconeix Niel, que reflecteix com els veïns de la zona es converteixen en detectius quan es descobreix la desaparició de la dona: "Com sempre, en un poble on no passa mai res, els policies són els que menys saben del cas i els habitants, avorrits de tanta solitud, tracen les seves teories", diu. “Tothom, en algun moment, passa per la solitud, no només els habitants de zones inhòspites com els Causses en ple hivern. Jo m'he criat en una banlieue al sud-est de París (Clamart) en blocs de 15 pisos superpoblats, i t'asseguro que moltíssima gent està sola sense que ningú se n'adoni. És sorprenent veure fins a quin punt no coneixem els veïns!”

El lector va encaixant les peces de la història fins a arribar a un final tan sorprenent com dur. “La trama, en el fons, ha estat el més senzill”, diu l'autor, multipremiat a França per aquest llibre. “El que m'ha resultat molt difícil ha estat trobar la veu, la trajectòria i la història de cadascun d'aquests protagonistes, tan diferents entre si”. Niel no els tenia clars des del principi: “Més que crear els personatges, els vaig coneixent a mesura que escric”. I aquest procés de creació, sovint, comporta canvis que, en una novel·la d'alta precisió, en la qual s'han d'assemblar a la perfecció les versions de cada narrador, generen problemes: “Algun personatge ha canviat de sexe, un altre de raça… De vegades els trets clau d'un d'ells els descobreixo a l'últim moment, quan ja hi he conviscut molt de temps. Per això he hagut de reescriure molts passatges anteriors del llibre, perquè no m'agrada que un protagonista se m'escapi de les mans”.

De la Guaiana a l’escriptura

Niel, enginyer agrònom, ha treballat sis anys a la Guaiana francesa, on va col·laborar en la creació del Parc Nacional de l'Amazones. L'experiència el va marcar intensament, fins al punt que va materialitzar la seva il·lusió d'escriure: “Per fi tenia alguna cosa interessant per explicar a la gent”, diu. Amant de la novel·la negra i influenciat pel seu compatriota Sébastien Japrisot (el va marcar la seva novel·la L'été meurtrier), a més dels ja clàssics del gènere, com Indridason, Lehane o Hillerman, ha publicat tres novel·les negres (no traduïdes al castellà) protagonitzades pel policia André Anato i ambientades a la Guaiana, un territori que coneix a la perfecció.

Per documentar-se, l'escriptor va passar prop de dos mesos en un poble dels Causses. “Es tractava de conèixer els vilatans, descobrir què pensen, què suposa ser un pagès que viu sol a la muntanya. Però no els converteixo en personatge de la novel·la. No hi busco mai un personatge, encara que de vegades et troba ell a tu”. Els protagonistes de Solo las bestias són del tot ficticis, però en altres casos, hi ha qui s'ha pogut reconèixer perfectament en un llibre de Niel. “Ambientant una novel·la a les selves de la Guaiana, un guia biòleg, expert en granotes, de sobte em va deixar sol en plena selva perquè havia sentit una granota en concret i la buscava. I no és cap broma quedar-te tot sol a la selva! Comptava les vegades que feia croac en un minut per estar segur que sí, que havia trobat aquest exemplar... Era un paio fascinant i, a més, tenia cara de gripau [afegeix, en to de broma] i sí, aquest sí que surt en un llibre”.

La solitud, la incomunicació, la desmotivació d'aquesta gent… En aquest panorama, qui són les bèsties que donen títol a la novel·la? “Només elles, les vaques, les ovelles, els bens, comparteixen la solitud dels protagonistes”, explica l'escriptor. Però va més enllà: "M'agrada el títol perquè també és metafòric, accepta interpretacions de tota mena. Al cap i a la fi, nosaltres també som bèsties. Tots som bèsties".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >