Selecciona Edició
Connecta’t

Catalunya s’encamina cap a un altre bloqueig

La suspensió indefinida del ple i l'obcecació de Puigdemont augmenten la incertesa

Carles Puigdemont, en el missatge que ha ofert aquest dimarts.
Carles Puigdemont, en el missatge que ha ofert aquest dimarts.

La situació política a Catalunya fa tot l'efecte que s'encamina de nou cap a un bloqueig institucional després que el president del Parlament, Roger Torrent, ajornés aquest dimarts, de manera indefinida, la sessió per investir un president de la Generalitat i insistís que no proposarà cap altre candidat que no sigui Carles Puigdemont.

Per primera vegada des de les eleccions del 21 de desembre, han aflorat en públic les diferències entre Junts per Catalunya i ERC. Ara queda per veure si es tracta d'un desacord puntual o el començament d'un canvi d'estratègia que derivi en la presentació d'un altre presidenciable. L'expresident de la Generalitat va assegurar ahir a la nit en un missatge que “no hi ha un altre candidat ni una altra combinació aritmètica possible”.

Torrent havia anunciat a primera hora del matí —cinc hores abans de l'inici previst per a la sessió— que ajornava el ple que havia convocat per investir Carles Puigdemont president de la Generalitat encara que estigués fugit a Brussel·les.

El Tribunal Constitucional ja va advertir dissabte que aquesta investidura només seria possible si l'expresident sol·licitava permís i el Tribunal Suprem l'autoritzava a acudir personalment a la sessió. En aquesta resolució, el Constitucional també va alertar la Mesa del Parlament que incorreria en desobediència si facilitava una investidura que no respectés aquestes condicions, fet que ja va succeir fa uns mesos amb Carme Forcadell, que és en llibertat sota fiança.

Torrent no va voler traspassar aquesta línia. Va anunciar la suspensió del ple en una declaració institucional en la qual va aprofitar per fer un al·legat amb expressions que satisfan l'independentisme, com “el president de la Generalitat serà el que decideixin els diputats del Parlament, no un tribunal ni un ministre a 600 quilòmetres”.

En la seva crítica també va incloure els magistrats de Constitucional, però al mateix temps va explicar que havia encarregat als serveis jurídics del Parlament que presentessin al·legacions a la resolució de l'alt tribunal.

La decisió de Torrent suposa en la pràctica aturar el rellotge dels terminis previstos per investir un president de la Generalitat i augmenta la incertesa política que es va obrir amb l'anunci de la candidatura de Puigdemont. “El ple se celebrarà quan estigui assegurat que sigui un debat efectiu, amb garanties i sense ingerències”, va insistir el president de la Cambra. També va prometre que aniria “fins al final” en la defensa dels “drets de Puigdemont” i va afegir: “No proposaré cap altre candidat”.

En la pràctica, l'ajornament del ple permet a l'independentisme guanyar temps, però la pregunta que es planteja és fins quan i per a què. Junts per Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i la CUP són les úniques formacions capaces de sumar una majoria suficient per investir president, i els resultats del 21 de desembre impedeixen qualsevol altra combinació pels vetos creuats que han anunciat els partits en les últimes setmanes.

En aquest escenari, o l'independentisme canvia de candidat i prescindeix de Puigdemont o no serà possible una investidura efectiva perquè la reelecció de l'expresident seria anul·lada immediatament pel Tribunal Constitucional. La decisió de Puigdemont de continuar amb la seva pugna a l'Estat està fora de tot dubte.

En el seu discurs l'expresident va fer una crida a donar una “resposta unitària davant del nou atac de l'Estat”, en referència a la interlocutòria del Constitucional. L'expresident no va donar cap pista sobre el fet que pensi renunciar i es va seguir reivindicant com l'única possibilitat. “No hi ha un altre candidat ni una altra combinació aritmètica possible”, va dir. El que queda per veure ara és si ERC es planta o continua donant-li suport, mentre Oriol Junqueras és a la presó des del 2 de novembre.

L'ajornament del ple va ser una decisió unilateral que Torrent no havia comunicat prèviament ni a Junts per Catalunya ni a la CUP, segons fonts d'aquests dos grups. Ambdues formacions van posar el crit en el cel i li van demanar que reconsiderés la seva posició. Però no ho va fer.

La lectura dels partits no independentistes sobre l'ajornament va ser diferent. Inés Arrimadas, líder de Ciutadans, va considerar que era una manera d'“allargar l'agonia del procés” i “el show de Puigdemont”. Més conciliador es va mostrar Miquel Iceta, líder del PSC, que va destacar que Junts per Catalunya i el Parlament “acceptessin” l'autoritat del Tribunal Constitucional perquè han presentat al·legacions. El dirigent socialista va convidar Puigdemont a “fer un pas al costat” per desbloquejar la situació.

Avançament electoral

Si l'expresident no s'aparta i el bloqueig institucional continua, s'obriria pas a la possibilitat que Mariano Rajoy convoqués unes altres eleccions. Aquesta decisió es prendria una vegada que el Constitucional s'hagi pronunciat sobre l'admissió o no del recurs del Govern i quan hagin transcorregut els dos mesos de termini que fixa l'Estatut des de la primera votació d'investidura; però aquesta era la sessió que estava prevista per dimarts, i que ara podria no arribar a fer-se mai.

La repetició d'eleccions és un escenari que la llista de Puigdemont acceptaria com un mal menor, però que causa terror a ERC, en entendre que el desafiament de l'expresident a l'Estat cotitza entre l'electorat independentista, com ja es va veure el 21-D.

Mentrestant, el líder del PP, Xavier García Albiol, va reclamar a Inés Arrimadas que “deixi de ser una estàtua” i aprofiti la divisió de l'independentisme per presentar-se com a candidata, tot i que els comptes no surten. El líder de Catalunya en Comú-Podem, Xavier Domènech, va advocar per “construir una candidatura efectiva i viable” per recuperar l'autogovern. Amb l'aritmètica parlamentària aquest escenari tampoc té possibilitats de prosperar.

Un discurs a punt

Els diputats de Junts per Catalunya estaven convençuts que el ple d'investidura es faria, malgrat que això hauria suposat desobeir el Tribunal Constitucional per l'absència del candidat, Carles Puigdemont. Almenys això és el que va assegurar el portaveu adjunt de la formació, Eduard Pujol, que va mostrar el discurs que els va fer arribar l'expresident perquè es llegís al ple. Al final, res d'això va succeir. L'independentisme va anunciar que arribarà al Tribunal Europeu de Drets Humans, que triga una mitjana de sis anys a resoldre un assumpte.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >