Selecciona Edició
Connecta’t

El mercat de Sant Antoni tindrà menys parades però més grans

Les obres entren a la fase final i la previsió és que obri al maig, coincidint amb la superilla

El panòptic del mercat de Sant Antoni, tres mesos abans de la inauguració.
El panòptic del mercat de Sant Antoni, tres mesos abans de la inauguració.

Ara sí. El mercat de Sant Antoni de Barcelona encara la fase final de les obres, després de gairebé una dècada tancat i sis de reforma. El gruix d'aquest enorme equipament ja està acabat i els paradistes hi entraran aquesta setmana per començar les obres de les seves instal·lacions. Seran 52 parades de productes frescos, moltes menys de les que hi havia abans de les obres (150; alguns s'han jubilat i d'altres obriran parades conjuntament), però amb la mateixa superfície comercial. Seran, doncs, parades molt més grans, de fins a vuit metres de llargada, mentre que al mercat antic n'hi havia algunes de tot just un metre i mig. Com abans, també hi haurà 105 parades no alimentàries (de roba i equipament de la llar) i 78 per als llibreters del mercat dominical. Hi haurà, finalment, tres bars, i quatre parades han sol·licitat poder oferir degustació.

"Estem molt il·lusionats, Sant Antoni serà un referent, marcarà una etapa a Barcelona, i lluitarem perquè sigui un punt de trobada de barri, de ciutat i europeu", ha manifestat aquest dimarts la presidenta del mercat d'alimentació, Maria Mesclans, que també ha celebrat que per fi tornin a "conviure" les tres ofertes comercials en un mateix espai.

La Via Augusta, pendent de museïtzar

Situat a les portes de la Barcelona medieval, a més de la muralla i la contramuralla, sota el mercat de Sant Antoni, també hi ha un fragment de la Via Augusta del segle I, els únics 30 metres que s'han trobat a la ciutat, on són visibles les llambordes de l'empedrat i els seus murs. Al costat d'aquesta via romana també es van trobar restes d'una necròpolis de la mateixa època, i les restes es custodien ara a les instal·lacions de vestigis arqueològics del Museu d'Història que hi ha a la Zona Franca. Ara com ara, aquesta joia que amagava el mercat encara està pendent de museïtzar fins que hi hagi pressupost per fer-ho.

També els altres dos mercats (no alimentari i dominical) esperen una reobertura que haurà costat 80 milions d'euros a l'Ajuntament i que manté el barri de Sant Antoni en suspens, debatent-se entre la il·lusió per veure les obres acabades i el mercat obert i el temor que els preus dels lloguers –que ja fa temps que pugen– es disparin encara més. El regidor de Turisme, Comerç i Mercats, Agustí Colom, ha recordat que per evitar els efectes de la gentrificació el Consistori ja ha pres mesures, com suspendre la concessió de llicències mentre elabora un pla d'usos.

Les obres han estat faraòniques. El mercat té quatre plantes subterrànies. A la primera, que funcionarà com un pas i una plaça oberts al públic, són visibles les restes del baluard i la contraescarpa de l'estructura de defensa de Barcelona que es va aixecar al segle XVII. El descobriment va contribuir en el seu moment a retardar les obres –es van haver de punxar, literalment, les estructures per poder excavar-hi sota, han explicat els arquitectes, Pere Joan Ravellat i Carme Ribas–, però el resultat és espectacular.

En aquesta primera planta hi haurà també un espai per a entitats del barri, les oficines del mercat, un supermercat Lidl i queda un altre gran local comercial per adjudicar mitjançant un concurs públic. A les següents plantes subterrànies hi haurà els serveis del mercat (molls de càrrega i descàrrega, magatzems i frigorífics) i també 400 places d'aparcament.

La reforma del mercat també suposarà guanyar quatre places, perquè s'han eliminat els murs. Per fer-se una idea de la magnitud de les obres, a més dels 80 milions d'inversió, hi ha altres dades: com que s'han construït nou subestacions elèctriques i s'han utilitzat més de 80.000 metres de cable. I tot això, quan obri, coincidirà en el temps amb l'engegada de la superilla, les obres per pacificar el trànsit a la zona, que tindrà com a epicentre una nova plaça a la confluència dels carrers de Borrell i Tamarit.

Sense amagar la seva emoció, però també una mica cansats després de tants anys d'obres, els arquitectes del despatx Ravellat-Ribas han explicat gràficament que el mercat de Sant Antoni "no és res més que el cobriment d'una intersecció de la trama de l'Eixample". Els quatre braços que conflueixen en el panòptic, de forma octagonal i coronat per un cimbori, tenen la mateixa amplària que un carrer. "Sant Antoni és un mercat, però també un espai cultural, una obra de Rovira i Trias que constitueix una superposició de capes que expliquen la ciutat, l'entrada a Barcelona des de fa dos mil anys", ha dit Pere Joan Ravellat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ