_
_
_
_
_

Els exconsellers destituïts diuen que van deixar el Govern pels seus dubtes sobre els plans de la Generalitat

Jordi Jané, Neus Munté i Meritxell Ruiz han declarat com a testimonis davant del jutge Llarena

Reyes Rincón
Façana del Tribunal Suprem.
Façana del Tribunal Suprem.Uly Martín

Els exconsellers de la Generalitat Jordi Jané, Neus Munté i Meritxell Ruiz, que van ser destituïts al juliol, han assenyalat aquest dimarts al Tribunal Suprem que van deixar el càrrec per “motius personals”, però han admès que també hi van influir els seus dubtes sobre els passos que estava fent el Govern en el seu pla independentista. Tots tres han declarat com a testimonis davant del jutge Pablo Llarena, que investiga delictes de rebel·lió, sedició i malversació en el desafiament independentista.

Jané, Munté i Ruiz han marxat del Suprem sense fer declaracions púbiques després de comparèixer davant del jutge. Fonts presents en les compareixences han coincidit a assenyalar que els exconsellers justifiquen la sortida del Govern pels “motius personals” que van al·legar públicament al juliol, però també han admès que la “deriva” que estaven prenent les últimes decisions de la Generalitat havia tensat l'ambient.

L'advocat de Vox, que exerceix d'acusació popular, ha assegurat que els exconsellers han al·ludit a les “il·legalitats” que estava cometent el Govern. “Van marxar perquè la Generalitat estava agafant un camí al marge de la llei i ells no volien participar-hi”, ha assenyalat el lletrat d'aquesta formació, Javier Ortega, per qui les declaracions dels exconsellers “constaten clarament” que el Govern tenia un pla “il·legal” per fer “un cop d'Estat”.

Altres fonts que no han volgut ser identificades matisen aquesta explicació i afirmen que Jané, Munté i Ruiz han rebutjat que la Generalitat estigués actuant al marge de la llei. Segons aquesta versió, els exconsellers han sostingut que, almenys fins que ells se n'han anat, tot s'estava fent dins de la legalitat i que la seva sortida es justifica només en què entenien que ja havien fet la feina per la qual havien accedit al càrrec.

La Fiscalia i Vox han preguntat a Jané, exconseller d'Interior, si havia pres alguna decisió operativa relacionada amb el referèndum de l'1 d'octubre, que va ser suspès pel Tribunal Constitucional. Jané ha assegurat, segons ha explicat l'advocat Javier Ortega, que tot allò relacionat amb la consulta li va correspondre ja al seu successor, Joaquim Forn, a la presó preventiva des del novembre. Aquesta afirmació de Jané, segons Vox, contradiu el que Forn va al·legar al Suprem, on va assegurar que la responsabilitat sobre l'operatiu de l'1 d'octubre li corresponia al cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i no a ell.

Segons ha avançat l'advocat, Vox es plantejarà demanar al jutge Llarena que ampliï la investigació als testimonis que han declarat aquest dimarts. Segons aquesta formació, els exconsellers han tingut una vinculació “massa directa” amb el procés.

Les compareixences de testimonis continuen aquest dimecres, quan estan citats l'exconseller Jordi Baiget i l'exdirector dels Mossos d'Esquadra, Albert Batlle, que va dimitir del seu càrrec. Dijous el jutge instructor prendrà declaració al coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos, que va ser responsable de l'operatiu policial que es va activar durant el referèndum il·legal de l'1 d'octubre.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Reyes Rincón
Redactora que cubre la información del Tribunal Supremo, el CGPJ y otras áreas de la justicia. Ha desarrollado la mayor parte de su carrera en EL PAÍS, donde ha sido redactora de información local en Sevilla, corresponsal en Granada y se ha ocupado de diversas carteras sociales. Es licenciada en Periodismo y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_