Selecciona Edició
Connecta’t

Piqué: “Era el Barça o res”

El central explica que, si no hagués renovat, el més probable és que hagués deixat el futbol per falta de motivació per jugar amb una altra samarreta

Bartomeu i Piqué, en l'acte de renovació. Ampliar foto
Bartomeu i Piqué, en l'acte de renovació. AFP

Vestit amb americana i corbata a joc, Gerard Piqué (Barcelona, 1987) ha celebrat la seva renovació amb el Barça fins al 2022. Si compleix el contracte, haurà completat 14 temporades al primer equip després del seu retorn del Manchester United, que se sumarien a les set que ja va jugar al planter blaugrana fins que li va trucar el llegendari extècnic Sir Alex Ferguson. “Estic molt content perquè sempre he volgut acabar la carrera aquí”, ha assenyalat el central blaugrana, amb un somriure d'orella a orella, acompanyat dels seus pares, el seu germà petit, el seu avi i agent, a més de la persona que l'ajuda en la comunicació i un representant de Nike. “Estem realment contents. És un gran dia”, admetien amb orgull des de la seva família. També ha assistit a l'acte part de la directiva encapçalada pel president Josep Maria Bartomeu i l'àrea esportiva al complet.

Atents amb el protocol, Piqué ha signat primer el contracte davant de les càmeres amb el president Josep Maria Bartomeu i després ha passat per la llotja a fer-se una petita sessió de fotos amb la família. Fins i tot ha semblat que Jordi Mestre, vicepresident esportiu, li assenyalava una de les cadires i li deia que aviat hi seria com a president, tal com el mateix jugador ambiciona des de fa molts anys. “No seria un president a l'ús, sinó que seria bastant atípic”, ha explicat el futbolista quan ha atès els mitjans de comunicació; “però m'ha de motivar perquè em moc molt per la motivació. Ja ho veurem”. Encara que precisament ha estat aquesta motivació el que li ha fet allargar el contracte amb el Barça. “No ha estat difícil renovar-lo”, ha expressat el president; “i jo faig broma, però crec de debò que no serà la seva última renovació”. El central ha recollit el guant: “Veurem com em sento llavors, però és més del cap que físicament, perquè cal buscar les ganes de competir. I si segueixo així, seguirem”, ha resolt, alhora que ha afegit: “Sí que ha estat fàcil renovar perquè jo veig natural acabar aquí, on les coses m'han anat molt bé –suma 29 títols des que va tornar perquè des que vaig arribar no hem tingut cap any dolent, sempre hem guanyat almenys un títol per temporada. Així que espero que siguem així de competitius fins al dia que em quedi”.

Piqué no ha tingut cap dubte a l'hora de segellar la seva continuïtat a l'equip del seu cor. “És el Barça o res. Així ha estat els últims anys perquè és casa meva, el club de la meva vida, del que soc soci des que vaig néixer”, ha expressat, alhora que admetia que era important ser competitius, però que en el fons tant li feia; “si no hagués signat la renovació o si jugués en un altre club, el més normal és que ho deixés. No tinc la motivació de vestir una altra samarreta”. Tot i que ara també té una altra il·lusió, que és la d'entrar a formar part del grup de capitans, atès que Mascherano va deixar un buit en signar pel Hebei Fortune xinès. “Sempre m'he vist de capità i em va fer mal en el seu moment quan no ho vaig ser. Però soc un jugador diferent, que em mullo més del compte, faig més soroll. I entenc que un vestidor prefereixi un altre perfil, encara que jo intento ajudar i, sigui o no capità, intentaré ser un exemple, encara que de vegades no ho aconsegueixi. Però soc com soc i així seguiré”. I ha afegit: “Cadascú té un rol. No per portar-lo, tindré més pes. Sigui o no capità, seré igual, ajudaré igual. És un tràmit, és el quart capità. No té tanta importància”.

Miscel·lània del 3

Precisament, se li ha preguntat a Piqué sobre els comentaris que va fer de l'Espanyol –“Espanyol de Cornellà”, el va definir i va aixecar una bona polseguera fins al punt que l'Ajuntament de la localitat i el mateix club blanc-i-blau l'han denunciat davant la Lliga. “No me'n penedeixo”, ha replicat el central; “la Penya és el Joventut de Badalona i l'Espanyol és a Cornellà, és una obvietat. Però avui no toca comentar-ho. Ja jugarem allà el cap de setmana i després del partit ja donaré titulars”.

També s'ha referit a la selecció espanyola, que aquest estiu afronta el Mundial. “Després de la cita el més normal és que ho deixi. És un orgull vestir la samarreta, però hi ha etapes a la vida que per un tema de motivació, que et vols centrar en altres coses, toca tancar-les i tancar-les bé. Marxar quan s'és important és deixar el pavelló ben alt”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >