Selecciona Edició
Connecta’t

La Unió Europea reprèn l’interès pel gasoducte transpirinenc

En una reunió divendres a Brussel·les es va abordar el Midcat. França és el país que té les principals reticències al projecte

Un dels trams on està construït el gasoducte, a Castellar del Vallès.
Un dels trams on està construït el gasoducte, a Castellar del Vallès.

El Midcat, el projecte de gasoducte per interconnectar Espanya amb França i bombar gas algerià al cor d’Europa, desperta de la seva letargia. Aquest divendres la Comissió Europea va celebrar una reunió per abordar la possible reactivació d’una infraestructura que està inclosa a la llista de projectes d’interès comú europeu. La connexió transpirinenca permetria proveir el sud i el centre d’Europa amb gas africà i trencaria la dependència actual del subministrament rus. El projecte no està exempt de crítiques ni de controvèrsia ambiental al territori que creua.

La revitalització del gasoducte transfronterer és un tema que es planteja amb prudència des de totes les parts implicades i quan a Catalunya encara es recorda la batalla de la MAT (la línia de molt alta tensió a Girona) i la desconfiança que va generar el projecte Castor, al sud de Tarragona. Les obres suposarien rescatar el tros de canonada que es va instal·lar el 2011, i que roman improductiva a l’altura d’Hostalric, i empalmar-la amb l’altre costat dels Pirineus. Són una mica més de cent quilòmetres en línia recta. Aquella primera fase va quedar aturada després d’un sobtat desinterès francès per la connexió. Totes les fonts consultades coincideixen en el fet que el Midcat és un assumpte “sensible” perquè genera un impacte mediambiental evident. Fins i tot Enagás, la principal transportista de gas natural i l’empresa que s’encarregaria de gestionar l’allargament de la canonada, evita pronunciar-se oficialment sobre l’interès que pugui tenir en l’operació. Es limita a posar en relleu que està pendent del que decideixin els representants polítics. De fet, tot i que encara no hi ha llum verda per iniciar el projecte, la Diputació de Girona va aprovar aquesta setmana una moció de la CUP per rebutjar l’obra. No va haver-hi cap vot en contra. Ni tan sols el PDeCat va mostrar complicitats amb el gasoducte, i això que, quan Artur Mas era president, el departament d’empresa va redactar un informe que titllava el Midcat d’“infraestructura indispensable”. Josep Canós, director general d’Energia en aquell moment i actual degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, no ha atès el requeriment d’aquest diari per tractar el tema.

Càrol Coll, de l’Associació de Naturalistes de Girona, explica que la canonada per transportar el gas cap a França fa noranta centímetres de diàmetre i exigeix un soterrament a seixanta centímetres de profunditat. “Les obres exigeixen obrir una rasa de 30 metres d’ample”, afegeix. Els ecologistes diuen que parlen avalats pel que va ocórrer en la primera fase de les obres, en què es va connectar el tram entre Martorell i Hostalric. L’Associació de Naturalistes de Girona va convèncer la CUP perquè presentés la moció a la Diputació, i una altra a l’Ajuntament de Girona, al·legant que la reactivació de l’obra està molt a la vora. Càrol Coll admet que no tenen cap confirmació oficial de les seves sospites però ho atribueix a la “manca de transparència” que envolta el projecte.

La Comissió Europea ha confirmat que aquest divendres se celebrava a Brussel·les una reunió per parlar sobre el Midcat. Es va convocar el que es coneix com el Grup d’Alt Nivell per a les connexions energètiques a Europa. Tècnics dels governs d’Espanya, França i Portugal van compartir taula amb representants de les empreses gasistes i amb experts en matèria d’energia per analitzar la reanimació de la infraestructura gasística. Des que al març del 2015 es va signar a la Moncloa la Declaració de Madrid hi ha una bona sintonia entre Espanya, Portugal i França per desenvolupar les interconnexions energètiques. En aquella trobada, José Manuel Soria, en aquell temps ministre d’Indústria, va assegurar que el gasoducte seria una realitat el 2020. El fet que la Unió Europea vegi amb bons ulls el MidCat, la seva inclusió a la llista dels Projectes d’Interès Comú aclareix dubtes, i la pressa per deixar de dependre del gas de la voluble Rússia, beneeixen el projecte. Les principals reticències venen del costat francès i de les posicions enfrontades que mantenen TIGF i GRTgaz. La transportista TIGF s’encarregaria de connectar amb Enagas i d’allargar el tub uns 120 quilòmetres fins a Barbaira, prop de Carcassone. GRTgaz és la filial d’Engie, antiga Gaz de France, i dubte dels efectes que pugui tenir sobre el seu negoci la injecció al mercat de gas africà d’alta qualitat. Fonts de la negociació asseguren que sense tenir assegurada la penetració a França, el gasoducte no avançarà ni un metre. O tot, o res.

Creix la demanda

La demanda de gas natural va créixer prop d’un 9% a Espanya respecte al 2016. S’encadenen tres anys consecutius d’increment de la demanda. L’impuls és imputable a una major necessitat de gas natural en la indústria, sobretot de la metal·lúrgia i la construcció. Càrol Coll, de l’Associació de Naturalistes de Girona assegura que les infraestructures gasistes actuals estan “infrautilizades”. Afirma, a més, que apostar per l’ús extensiu del gas natural comporta una seriosa amenaça ambiental: “el gas natural és fonamentalment metà, i el metà és 86 vegades més carregós per al medi ambient que el CO2”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >