Selecciona Edició
Connecta’t

Carla Simón i el seu ‘Estiu 1993’ conquisten els Gaudí

‘Incerta glòria’ recull vuit guardons, i ‘Tierra firme’ és la millor pel·lícula en llengua no catalana

Foto de família després de la gala dels Gaudí.
Foto de família després de la gala dels Gaudí.

Carla Simón i el seu Estiu 1993 han conquistat el jurat dels Gaudí: millor pel·lícula, millor direcció, millor guió, millor muntatge i també el Gaudí a la millor actriu secundària per a Bruna Cusí, pel seu paper a la pel·lícula que explica la història personal de Carla Simón. Una experiència dura —quedar-se òrfena als sis anys després de la mort primer del pare i després de la mare, canviar d’entorn i encaixar en una nova família—, sensible i emotiva, amb la qual Simón va travar la seva òpera prima que suma ara més premis als que ja ha recollit en els festivals de Berlín, Màlaga i els Premis Feroz. I arriba la propera setmana als Premis Goya amb 8 nominacions.

Estiu 1993, que va començar amb 14 nominacions, era una de les favorites de la desena edició dels Gaudí, però en la cursa hi havia altres competidores de pes, com Incerta glòria, d’Agustí Villaronga, que ha estat reconeguda amb vuit guardons gaudinians, entre els quals hi ha el de millor actriu, per a Núria Prims, que dona vida a la inquietant Carlana a la cinta, i el de millor actor secundari, per a Oriol Pla. La resta dels Gaudís, que han premiat la història sobre la desraó i la misèria de la Guerra Civil, basada en el llibre de Joan Sales, del mateix títol, han reconegut la feina de bona part de l’equip que va fer la pel·lícula, com la direcció de producció, la fotografia, el vestuari i el so, entre d'altres.

Simón ha guanyat la partida en la categoria de millor direcció a Isabel Coixet (La llibreria), a Villaronga (Incerta glòria) i Carlos Marques-Marcet (Tierra firme). La pel·lícula de Coixet, que d'entrada era una de les favorites, amb 12 nominacions, finalment va obtenir dos guardons: millor direcció artística i millor música original. La llibreria era, de fet, una de les clares favorites del Gaudí a la millor pel·lícula en llengua no catalana, un guardó que finalment va anar a parar a Tierra firme, de Carlos Marques-Marcet, que fa dos anys es va imposar en els premis de l’Acadèmia del Cinema Català amb 10.000 km.

El palmarès de la desena edició

Millor pel·lícula: Estiu 1993. Millor pel·lícula en llengua no catalana: Tierra firme. Millor direcció: Carla Simón (Estiu 1993). Millor guió: Carla Simón (Estiu 1993). Millor actriu protagonista: Núria Prims (Incerta glòria). Millor actor protagonista: David Verdaguer (Tierra firme). Millor direcció de producció: Aleix Castellón (Incerta glòria). Millor pel·lícula documental: La Chana. Millor curtmetratge: Els desheretats. Millor pel·lícula per a la televisió: La llum d'Elna. Millor pel·lícula d'animació: Tadeo Jones 2: el secret del rei Mides. Millor direcció artística: Llorenç Miquel (La llibreria). Millor actriu secundària: Bruna Cusí (Estiu 1993). Millor actor secundari: Oriol Pla (Incerta glòria). Millor muntatge: Ana Pfaff i Dídac Palou (Estiu 1993). Millor música original: Alfonso Vilallonga (La llibreria). Millor fotografia: Josep M. Civit (Incerta glòria). Millor vestuari: Mercè Paloma (Incerta glòria). Millor so: Fernando Novillo, Xavier Mas i Ricard Galceran (Incerta glòria). Millors efectes visuals: Manuel López Egea i Bernat Aragonès (Incerta glòria). Millor maquillatge i perruqueria: Alma Casal (Incerta glòria). Millor pel·lícula europea: Dunkerque.

“Som una nació”

El presentador de la gala d’aquesta edició, David Verdaguer, va ser reconegut amb el Gaudí al millor actor masculí pel seu paper a Tierra firme. Els premis han tingut una important —i no gaire habitual— presència de dones, ja que, després d’aconseguir la paritat en les nominacions, ho van tornar a aconseguir amb els guardons, amb 11 dels 22 Gaudí. L'actriu Mercè Sampietro va recollir el Gaudí d'Honor. I per primera vegada, per celebrar el desè aniversari, es va introduir el premi del públic, que va reconèixer la pel·lícula La llamada, de Javier Ambrossi i Javier Calvo.

La gala es va fer a l’auditori del Fòrum amb unes 2.000 persones a la platea. Hi havia un gran llaç groc a les localitats reservades per a l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont; el vicepresident Oriol Junqueras, i el conseller de Cultura, Lluís Puig. Un buit que va ser saludat amb un llarg aplaudiment pel públic. El record als que no hi eren i la protesta va quedar clara en algunes de les intervencions dels guardonats. Una de les més contundents va ser la de l'actriu Montserrat Carulla: “Som una nació i exigim la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats”. També va ser rotunda la presidenta de l'Acadèmia, Isona Passola: “És la primera vegada que el president de la Generalitat no és a la gala dels Gaudí. No crec que la gent del cinema comparteixi el que està passant. Que tornin a casa, que surtin de la presó i que tornin de l'exili”.

Passola, molt preocupada pel futur del cinema català, que es veu amenaçat per l'anul·lació, dictada pel Constitucional, de la taxa dels operadors —una de les fonts d'ingressos per a la indústria cinematogràfica— i la retallada de TV3 a la producció i coproducció a conseqüència de la multa per l'IVA, va exigir mesures urgents: “Aquesta podria ser l'última gala del cinema català”.

Reivindicació, elegància i absència de l’expresident

Roger Torrent, al costat de les cadires reservades als absents Junqueres i Puigdemont.
Roger Torrent, al costat de les cadires reservades als absents Junqueres i Puigdemont.

La catifa vermella va ser testimoni del glamur que acostuma a envoltar qualsevol gal·la de cinema. Ells, amb esmòquings impecables; elles, amb elegants vestits, incloses algunes transparències, van desfilar davant de les càmeres a l'entrada de l'auditori del Fòrum. Va destacar amb un brillant vestit blanc Anna Castillo, que optava al premi a la millor actriu secundària per La llamada. Ho va fer acompanyada pels “Javis”, els directors de la pel·lícula, que assistien per primera vegada als Gaudí. “La nostra pel·lícula tracta sobre dones, és un musical i és millennial. Ho té tot!”, exclamava Javier Ambrossi.

La reivindicació de la dona al cinema es va fer notar ja des del minut zero. Una vintena d'artistes, entre elles Isabel Coixet, Aina Clotet o Nausica Bonín, van celebrar que aquest any els Gaudí siguin més paritaris i que més d'un 40% de les participants hagin estat dones. Un cartell ho resumia en una frase: “Les dones som aquí”.

La directora Carla Simón no havia preparat cap discurs: “Soc molt supersticiosa”, va explicar. Sí que ho va fer la seva companya a la cinta, Bruna Cusí, que es va preparar dos discursos, per la seva condició de doble nominada a millor actriu secundària per Incerta glòria i Estiu 1993. Una petita Laia Artigas (nominada a millor actriu per la mateixa pel·lícula) voltava divertida: “No em penso adormir”, exclamava.

Els llaços grocs en alguns vestits evidenciaven la protesta pels polítics empresonats arran del procés independentista i reflectien l'absència, per primera vegada, del president de la Generalitat en els deu anys dels premis Gaudí.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >