Selecciona Edició
Connecta’t

Els nuclis de barraques tornen a créixer

L’Ajuntament ha comptabilitzat 71 assentaments, on malviuen 443 persones a Barcelona, una de les xifres més altes dels darrers anys

Un grup d'indigents al parc de la Ciutadella.
Un grup d'indigents al parc de la Ciutadella.

En Joan (nom fictici, no vol donar pistes sobre la seva identitat) assegura que porta 15 anys “vivint al carrer” mentre es crema les celles solucionant una sopa de lletres que ha recuperat d’algun contenidor. És un dels prop de tres mil sensesostre que sobreviuen diàriament passejant per Barcelona. “Duc al damunt tot el que tinc”, adverteix mentre assenyala un carret —que un dia va pertànyer a un supermercat— col·lapsat d’andròmines. Al seu costat, els seus tres gossos. “Aquest té 12 anys. M’ha fet molta companyia durant tot aquest temps”, acaricia un gos de bigotis blancs. A en Joan el van fer fora de la seva vida a puntades de peu. Deixa passar el temps en una petita plaça del parc de la Ciutadella. Amb ell hi ha altres indigents que, com en Joan, guarden les seves propietats en carrets. Cap no troba el camí de retorn.

Com se sobreviu al carrer? “Anem fent, amb una mica de ferralla sempre aconsegueixes quatre pessetes”, s’esperança un dels sensesostre. La major part del temps la passen al parc i, els dies que la política obliga els Mossos d’Esquadra a blindar el Parlament, els expulsen d’allà i es traslladen al passeig Picasso, només uns metres més enllà. Quan la situació es normalitza, sempre de forma intermitent, tornen dins de la Ciutadella, al punt de sortida. Uns altres, aprofiten les voltes del passeig Picasso, quan tanquen els comerços, per convertir la zona en dormitoris improvisats de cartró i algun matalàs, carregat d’humitat i intempèrie. Quatre joves d’origen marroquí i un subsaharià ja fa diversos dies que dormen ala nau central de l’edifici de l’Hivernacle. “No hi ha una altra manera de sobreviure, cavaller”, remarca, amb excés d’educació, un dels sensesostre mentre intenta rentar, amb aigua freda, mitjons i roba interior en una font que hi ha entre l’icònic edifici de la Ciutadella que utilitzen com a dormitori i el Museo Martorell.

El nombre de sensesostre es manté constant des de fa anys a Barcelona. Molts, com en Joan i la resta d’indigents dels voltants del parc, sobreviuen donant tombs pel centre d’una ciutat que ja no dona oportunitats. Uns altres, han construït murs de cartró a la seva misèria i han transformat solars, ponts i zones insospitades en assentaments. Barraques on seguir malvivint acompanyats d’un mínim grau d’intimitat. Segons les dades que barreja el Consistori, el nombre d’assentaments a la ciutat no para d’augmentar. Les dades més recents són del passat 31 d’octubre, quan es van comptabilitzar 71 assentaments en què malviuen 443 persones a la ciutat.

Des de l’Ajuntament informen que el fenomen dels assentaments “no és nou”. Fins el mediàtic desallotjament, el juliol del 2013, de l’assentament del carrer Puigcerdà, no s’havia treballat estrictament el fenomen. Ara l’Oficina del Pla d’Assentaments Irregulars (OPAI) és la que s’encarrega no només de recomptar i fer un balanç del fenomen, sinó de dur a terme polítiques socials per a aquests col·lectius la majoria dels quals solen ser homes immigrants. El 2012 es van contabilitzar a Barcelona 62 assentaments de diferents dimensions en els quals vivien 735 persones. El 2013 el nombre d’assentaments va caure a 28 amb 623, el 2014 l’OPAI en va comptar 47, on vivien 465 sensesostre. El 2015 mig centenar d’assentaments eren les llars de 412 persones, i el 2016, sempre segons les dades de l’oficina, 61 assentaments albergaven a 415 sensesostre. Una xifra que el passat mes d’octubre, abans que comencés a baixar la temperatura, ja havia estat superada.

Els assentaments se situen en llocs molt variats. Un d’ells, molt antic, és al bell mig de la Vila Olímpica, just en un dels ponts per als vianants que travessen la ronda del Litoral. Allà, famílies senceres aprofiten una passarel·la amb sostre que es va construir amb els excessos de la Barcelona olímpica. En accedir a aquest pont dona la sensació d’entrar en l’habitatge d’un desconegut. Fins fa ben poc, hi havia llits amb vànoves, dignes d’una casa dels 80, a la meitat del pont. Fins i tot hi havia mobles i tauletes de nit. A pocs metres dels dormitoris improvisats, hi ha carrets, amb els quals diàriament busquen ferralla els habitants d’aquest assentament. Una dona de mitjana edat cada dia renta a mà roba en un gibrell i la penja al sol mentre milers de cotxes passen als seus peus per la ronda. Fa unes setmanes van construir barraques dins del pont. Han guanyat una mica d’intimitat. Els integrants d’aquest assentament són de poques paraules. La dona que exerceix de bugadera encerta a dir en un castellà amb molt accent de l’Est: “No tenim res”. Malgrat això, resta importància als dies de fred i convé que no vol anar-se’n del lloc al que ja consideren casa seva.

Un portaveu del Consistori admet que encara queda molta feina per fer, però ressalta que des que es va crear l’OPAI, el 2013, s’han atès 789 persones que vivien als assentaments. “A més, s’ha aconseguit inserir en el món laboral a 190 persones”, argumenta, i destaca que és complicat aconseguir feina per a les persones que viuen en els assentaments, ja que és gairebé impossible de regularitzar la situació de gran part dels habitants d’aquestes barraques. “L’OPAI acompanya les persones que atenen per aconseguir estabilitat econòmica i emocional perquè construeixin un projecte de vida digna. Cal tenir en compte que no sempre és possible dur a terme aquest tipus de tasca perquè les persones que viuen en assentaments no sempre accepten la col·laboració dels serveis socials”, destaca.

Un gibrell seguia servint ahir per fer una ràpida bugada en un dels ponts per als vianants de la ronda del Litoral. Els indigents que vaguen pel parc de la Ciutadella seguien, juntament amb els seus carrets, a l’interior del recinte. Potser dimarts els Mossos els enviïn al passeig Picasso i blindin una altra vegada el Parlament.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ