Selecciona Edició
Connecta’t

Un vers lliure a la Fiscalia

Independent, hàbil, perico i cantant de tangos: així és Francisco Bañeres, nou fiscal superior de Catalunya

El nou fiscal general de Catalunya, Francisco Bañeres.
El nou fiscal general de Catalunya, Francisco Bañeres.

Francisco Bañeres és, en molts sentits, una excepció. No pertany a cap associació de fiscals —ni la conservadora ni la progressista— i, així i tot, ha aconseguit fer-se amb un càrrec institucional difícilment reservat a versos lliures com ell: el de fiscal superior de Catalunya. És clar que la plaça li ha arribat de forma inesperada i no desitjada, després de la defunció al novembre de José María Romero de Tejada, de qui va ser amic i mà dreta des del 2013. Ningú ha disputat a Bañeres un càrrec que, en plena ofensiva judicial al procés independentista, és una cadira calenta o un poltre de tortura. Però Bañeres (Tortosa, 1959) s’asseu (o cavalca) sobre ella amb la mateixa calma i desimboltura amb què camina.

La seva escassa adscripció ideològica en la carrera fiscal l’estén també al seu àmbit personal. “És independent en tot. És un tipus tranquil i brillant, amb gran prestigi”, diu el seu amic i advocat José María Fuster-Fabra. “Què faries si algun dia m’haguessis d’imputar en un delicte?”, li va preguntar el penalista a Paco —així se’l coneix, també, en l’esfera judicial— en un sopar. “M’abstindria i el passaria al company del costat perquè fes el que cregués oportú”, li va respondre el fiscal. L’anècdota apareix en el llibre En toga de abogado escrit per Fuster-Fabra.

Amb Romero de Tejada, a Bañeres l’uneix alguna cosa gairebé més important per a ells que l’amistat: l’Espanyol. Assisteix regularment a la grada de la Toga Perica de l’estadi de Cornellà. També acompanya l’equip en alguns desplaçaments. A més del futbol, gaudeix amb el ciclisme, que ara veu més que practica. En un racó del seu despatx —encara no s’ha mudat al de fiscal superior— hi ha emmarcat un mallot vermell del ciclista Juanjo Cobo, guanyador de la Vuelta a España el 2011. La va aconseguir a través de Miguel Ángel Revilla, president de Cantabria i també amic seu.

Bañeres té tres fills del seu matrimoni amb Carmen, una fiscal a la qual va conèixer en la seva primera destinació a Gran Canària i que, diuen els seus coneguts, és “el seu contrapunt”. “Ella és meticulosa, ho analitza tot al detall. Paco és dels quals ho caça tot a la primera, és molt hàbil en els interrogatoris”, explica un altre advocat de Barcelona que ha tractat amb ell en molts casos durant la seva llarga etapa com a fiscal de delictes econòmics (des del 1995 al 2013). Bañeres no és, coincideixen les fonts consultades, el perfil de fiscal que s’indigna amb els acusats i intenta mossegar-los. “La seva tàctica és envoltant. És sorneguer, tranquil, i al final acaba traient més informació".

No és molt carceller i prefereix, si és possible, el pacte. Però amb condicions. “La seva prioritat és que el client reconegui la culpa, retorni els diners i pagui les multes que toquin", agreguen les mateixes fonts. Per les seves mans han passat grans escàndols de delinqüència econòmica: el cas IMS (el desviament de fons d’una fundació vinculada a Unió Democràtica), el cas La Seda (els directius es van embutxacar diners de la companyia) o el cas Carulla, que va culminar amb la condemna d’un membre de la família propietària d’Agrolimen per frau fiscal.

Mentre investigava delinqüents refinats, també exercia (ho fa encara) com a professor de Dret Penal en la Universitat de Barcelona. Allà va estudiar i va formar part de l’estudiantina de la facultat, encara que el seu repertori no es limita als Clavelitos: diuen els seus amics —i ho subratllen amb èmfasis— que és un gran cantant de tangos.

El 2013 va donar el salt a la Fiscalia Superior de Catalunya com a tinent fiscal, o sigui el número dos. No es podia imaginar que la institució, que fins llavors era una basa d’oli, es convertiria en un polvorí pel procés independentista. El fiscal superior va codirigir el judici contra l’expresident de la Generalitat Artur Mas per la consulta independentista del 9 de novembre del 2014. També ha estat el principal artífex —formant tàndem amb Romero de Tejada— de les successives querelles a compte del procés: contra l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, o contra els membres del Govern.

N’hi ha que creuen que Bañeres buscava a la Fiscalia Superior una vida confortable —que no ha trobat— que li permetés anar cada tarda al Club Natació Barcelona, d’on és soci, a fer esport i torrar-se sota el sol al costat de la platja. Els seus amics el defensen: “Paco mai ha estat dels que escalfen la cadira. És llest i fa en una hora el que uns altres en triguen quatre. Tampoc perd el temps a fer relacions públiques”.

Tots els consultats coincideixen que el nou fiscal superior no és amant de grans plaers, sinó dels petits: un gintònic, un puro i, quan és a Segovia (la terra de la seva dona), “unes partides al dòmino i al mus”. Una vida senzilla, diuen, portada a més amb la parsimònia d’un tipus “irònic i sorneguer”, amb la mirada clara, que administra les paraules i gestiona els silencis. La comunicació, per cert, és una de les seves obsessions per a la nova etapa: la Fiscalia, defensa, ha d’explicar millor el que fa als seus ciutadans.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ