Selecciona Edició
Connecta’t

Llibres sota la llum del Nord

Les Corts recupera la monumental fàbrica de Benet Campabadal per situar la seva biblioteca de districte

Aspecte de la nova biblioteca Montserrat Abelló de Les Corts, amb el nou finestral perquè hi entri més llum del nord.
Aspecte de la nova biblioteca Montserrat Abelló de Les Corts, amb el nou finestral perquè hi entri més llum del nord.

Cap al 1915, Benet Campabadal, ja puixant empresari, ocupava el càrrec de bibliotecari de la junta directiva de la Societat de Mercers al Detall. Un segle després, en aquestes picades d'ullet de la vida, la seva impressionant fàbrica del 1924, pionera en la producció de teixits de seda i puntes de fil, és la seu de la Biblioteca Montserrat Abelló de Les Corts, amb la qual el Consistori barceloní va tancant el mapa de les anomenades biblioteques de districte (excepció, entre alguna més, de Ciutat Vella, on aquest paper de lideratge recaurà, després de descartar l'encara nonata Biblioteca Provincial que ha de sufragar l’Estat, en la Biblioteca Sant Pau–Santa Creu quan es reubiqui). Com que és de les últimes, l’Ajuntament hi ha bolcat desitjos no complerts o potser manques detectades amb els anys de les altres, per la qual cosa els 3.300 metres quadrats del recinte compten amb notables espais per coworking, butaques, cadires i taules movibles, en el préstec també entren ordinadors portàtils per al seu espai multimèdia i és pionera en compartir ubicació amb l’Ateneu de Fabricació de Les Corts, la qual cosa explica que la seva especialització com a biblioteca de districte sigui la cultura maker i un dels seus eixos temàtics, la inclusió social.

Plantejaments i estructura arquitectònica responen al debat de si avui una biblioteca és un lloc que apila llibres que es consulten de manera individual i silenciosa o si és ja un lloc d'estudi polivalent i interconnectat d'intercanvi i treball en equip. El centre intenta acollir ambdues opcions respectant i potenciant la que va ser la nau central de la fàbrica, que està catalogada. Els arquitectes Aurora Fernández y Ricard Mercadé, que van guanyar el concurs de rehabilitació el 2010, han fet que la llum del nord hi entri a dolls: a la que ja es filtrava per les grans claraboies originals han afegit la llum provinent de la immensa obertura d'una vidriera en el que era tota l'antiga paret lateral de la fosca fàbrica que donava al carrer Novell, amén de noves finestres en la vessant del carrer Comtes de Bell-lloc. La creació d'un pati lateral a la façana mitgera permet, a més, la il·luminació de la zona destinada a biblioteca infantil (es cuidarà la interrelació pares-fills) i de part de l'altell enfocat a espai juvenil, una particular balconada a la sala.

Treballadores davant uns telers de la fàbrica Benet Campabadal, en els anys 30. ampliar foto
Treballadores davant uns telers de la fàbrica Benet Campabadal, en els anys 30.

Fusta de pi natural i predomini del blanc -mentre que el negre, en petites pinzellades, serveix per unir visualment la nau principal amb els dos edificis adjacents que contenien les antigues oficines i ara acullen espais multimèdia, sales i aules, a més de l'àrea de llibres d'assaig-, evoquen els aires fabrils. Aquests contrasten amb un mobiliari que té lleugers tocs domèstics (especialment les zones de grup de treball i conversa, equipades amb materials absorbents per al soroll i uns llums estil anys 50 que senyalitzen aquests espais més informals) i que en alguns casos s'ha ideat a posta per al centre, com uns expositors amb rodes per tenir més llibres de cara en un centre que arrenca amb 45.000 documents i serveis d'autopréstec i de tornada de volums amb classificació automàtica. Tot això per facilitar la tasca de les 14 persones que hi treballaran per atendre les prop de 800 que, de mitjana, es calcula que en faran ús diàriament. L'absència de canalitzacions d'aire (tota la refrigeració és per un sistema radial al terra), la col·locació de plaques fotovoltaiques o l'aprofitament de l'aigua de pluja per al reg de les plantes interiors converteixen, entre altres mesures, la biblioteca en el primer edifici públic de Barcelona amb un dels certificats de sostenibilitat internacional més exigents, el BREEAM.

L'aire lleugerament nòrdic que desprèn la intervenció contrasta amb la càlida memòria del que va ser l'edifici. Entre les restaurades (i reforçades) bigues de l'entrada principal de l'antiga nau, més d'un centenar de dones reben el visitant: és una gran fotografia de les treballadores de la fàbrica dels anys 50, període de màxim esplendor d'una empresa sempre dinàmica (el 1932 va portar el seu concurs de cartells a les prestigioses Galeries Laietanes) i que després de la Guerra Civil es va trobar amb un mercat amb necessitats tèxtils de tot tipus i poca competència. Cintas Juventud, Bufandas Winter o Betina Poliéster es van anar imposant, com recull en un mural la mateixa biblioteca, per a satisfacció de Benet Campabadal, tan emprenedor com a patró a la manera antiga, conservador i paternalista: els seus treballadors (més de dos centenars, el 80% dones, empleades en els telers, mai en llocs administratius o gerencials) van poder gaudir dels habitatges que va fer construir en tres edificis al proper encreuament dels carrers de Joan Gamper i Taquígraf Garriga el 1958.

Amb la seva mort, el 1976, la signatura va entrar en una lenta però inexorable crisi que va culminar el 1984 amb el seu tancament. Adquirida pel Consistori, la fàbrica va malviure com a magatzem municipal i el 1990 va acollir la Fundació Centre del Vidre de Barcelona sobre aquest ofici. Després d'una inversió de 9,6 milions d'euros, la Montserrat Abelló recolzarà la ja existent Les Corts–Miquel Llongueras i serà ara com ara una de les últimes grans biblioteques que, en principi, es faran a Barcelona, el mapa del qual completaran en els propers anys les de barri previstes en la plaça de Sarrià, a Sant Martí (el trasllat de l'actual a un edifici proper la convertirà en biblioteca de districte sota el nom Biblioteca García Márquez, al carrer Concili de Trento cantonada amb Selva de Mar) i a Sant Gervasi, aquesta al que va ser el palauet dels Muñoz-Ramonet.

Invents socials a l'estil de Franz de Copenhaguen

Unes pales de ping-pong amb mànecs inversemblants pels que pateixen de la síndrome d’Asperger, una maleta pedagògica carregada d'ulleres que dificulten la visió per mostrar les deficiències que pateixen malalties oculars, un ratolí d'ordinador gegantesc per als que tenen problemes de mobilitat, desenvolupaments d'apps per controlar cadires per a persones amb mobilitat reduïda, crosses especials per anar per la platja i l'aigua… Els que bé podrien recordar amablement els invents del famós professor Franz de Copenhaguen del mític TBO són alguns dels objectes que acaben sortint de l’Ateneu de Fabricació de Les Corts, primer Fab-Lab (Fabrication Laboratory) públic de Europa, creat el 2013, i que des de l'any passat ocupa part de l'antiga fàbrica Benet Campabadal, compartint ara sinergies amb la biblioteca Montserrat Abelló.

“Aquí fabriquem prototips proposats tant per persones individuals com per escoles, entitats de barri o associacions, capacitant-les perquè després puguin ser autònomes; l'únic requisit per acceptar-los és que els seus projectes reverteixin socialment en la millora de la vida de les persones perquè això és, en el fons, un projecte de valors”, emmarca, envoltada d'impressores 3-D i màquines de tall amb làser, la directora d'aquest espai, Jorgina Martínez-Vernis, germana de la poetessa Núria, que va ser ideòloga d'una tipologia de centres dels quals una ciutat com la brasilera Sao Paulo estudia implantar-ne 14.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ