Selecciona Edició
Connecta’t

La paràlisi de la Generalitat s’agreuja després de 90 dies amb el 155

La suspensió de l'autonomia arriba fins a Salut, que ha d'acreditar que els fàrmacs que compra no són per al procés

Josep Rull, abans la reunió entre JxCat, ERC i la CUP aquest divendres.
Josep Rull, abans la reunió entre JxCat, ERC i la CUP aquest divendres. EFE

L'aplicació de l'article 155, de la qual aquest dissabte es compleixen tres mesos, ha agreujat la paràlisi de la Generalitat, sumida en la inestabilitat des que el juliol el Govern va patir una profunda remodelació per la fidelitat al procés secessionista. Amb gran part de les lleis aprovades recorregudes pel Tribunal Constitucional (TC), la situació es va aguditzar també des que el juliol el ministeri d'Hisenda va intervenir els comptes. L'aturada ha provocat la frenada de projectes com el Barcelona World o anticipat la devolució de les obres de Sixena. La paràlisi es pot agreujar si no es constitueix el Govern.

El Govern va dir que l'aplicació del 155 no es retiraria fins que no es constituís el nou Govern. Ara, està en l'aire després que el Consell de Ministres recorregués la sessió d'investidura davant del TC. Si la suspèn o els independentistes no canvien de candidat, difícilment es podrà constituir un nou Executiu. La Generalitat s'aboca a un any amb pressupostos prorrogats, la qual cosa implica aparcar projectes i inversions. Així ha afectat la suspensió de l'autonomia que va comportar a l'octubre la destitució del Govern i la dissolució del Parlament.

Les retallades a TV3 per l'IVA i el vincle amb el 155

La Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació està travessant una situació delicada que en part està vinculada a l'aplicació de l'article 155. El Govern espanyol vol cobrar a les televisions públiques autonòmiques l’IVA amb caràcter retroactiu i moltes d'elles han aconseguit que els seus Executius atorguin dels seus pressupostos una partida extraordinària per abonar aquests pagaments sobrevinguts. No és el cas de Catalunya que, sense Govern, difícilment podrà fer front a aquesta partida. La direcció de la CCMA ja ha plantejat mesures de retallades per afrontar el dèficit de 39 milions d'euros (33 de TV3 i 6 de Catalunya Ràdio). El desglossament és el següent: 24 milions per l’IVA; 7 pel dèficit, i la resta per les partides no ingressades en publicitat. El Comitè d'empresa ha demanat a la direcció que aparqui les retallades per evitar un perjudici “irreversible” a l'empresa i al sector audiovisual i que reclami al Parlament i al futur Govern l'aportació necessària i “que aprofundeixi en la negociació i la via jurídica para frenat l'impacte del dèficit al pressupost del 2018”. En el mateix sentit, s'ha pronunciat el Consell Professional de TV3: “Les televisions públiques estan afectades, però només TV3 està ara sotmesa a la discrecionalitat pressupostària del Govern espanyol”.

Intervenció dels comptes. Amb l'article 155, el Govern va ratificar la decisió iniciada al juliol i ratificada al setembre d'intervenir de facto els comptes de la Generalitat, que ha de donar part setmanal de les seves despeses. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va avançar al setembre que la intervenció podria durar “mesos”. El popular Xavier García Albiol va dir que el 155 s'extingirà amb un nou Govern, però no la intervenció econòmica per garantir que ni un euro es destini al procés.

Relleu en els Mossos. El 28 d'octubre, el Govern relleva com a cap dels Mossos Josep Lluís Trapero, que ja estava sent investigat per l'Audiència Nacional per sedició per la seva actuació en les protestes dels dies 20 i 21 de setembre davant de la seu d'Economia. El ministre va optar per un canvi no traumàtic i va nomenar màxim responsable Ferran López, número dos del cos. Trapero, que havia rebut la medalla d'honor del Parlament pel seu paper en els atemptats del 17 d'agost, va ser relegat a tasques burocràtiques.

200 càrrecs destituïts. Gairebé 200 alts càrrecs i empleats han estat acomiadats pel Govern espanyol, que ha dissolt 23 òrgans perquè, segons La Moncloa, promocionaven el procés secessionista. Entre ells, el Consell Assessor per a la Transició Nacional, la Comissió sobre la violació de drets fonamentals o el Diplocat.

El tancament de les ambaixades. El Govern va començar a tancar les 14 ambaixades que tenia el Govern català, especialment, a Europa. La seva prioritat va ser clausurar les de Viena, Ginebra, Roma i Lisboa. L'Executiu va mantenir la de Brussel·les perquè moltes autonomies tenen una delegació a la capital belga. Va ser la que aquest dimecres el Govern central va ordenar tancar de forma provisional per evitar la reunió entre Carles Puigdemont i Roger Torrent, president del Parlament. El pressupost d'Exteriors era de 18 milions d'euros amb 78 persones contractades. Van ser acomiadades.

La devolució de Sixena. En plena campanya electoral, la policia i tècnics del govern d'Aragó van retirar del museu de Lleida les 44 peces que reclamava aquesta comunitat. El jutge va aclarir en la seva providència que va ser després de l'activació del 155. En Cultura l'activitat s'ha reduït al mínim. No hi ha nous plans ni inauguracions. El Govern assegura que ha aportat 3,8 milions a Catalunya per l'1,5% cultural. L'Arts Santa Mònica ha deixat d'inaugurar exposicions “per falta de pressupost” i s'han vist afectades una trentena d'activitats culturals. Entre les partides paralitzades figuren els 830.000 euros per a la restauració de la Seu Vella de Lleida, clau perquè serà reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Moratòria educativa en espera. El 155 no ha frenat cap mesura, apunta Ensenyament. No obstant això, el període electoral i la falta de govern com a causa indirecta del 155 han deixat en el tinter les negociacions d'alguns decrets, com el de menjadors. A Universitats, tampoc s'ha paralitzat cap projecte, però la falta d'activitat parlamentària impedeix l'aprovació d'una moratòria perquè els estudiants acreditin el nivell B2 d'anglès per obtenir el títol. El Parlament encara no ha donat el vistiplau a la moratòria i la primera promoció afectada per aquesta norma acaba aquest any la carrera.

Frenada a Barcelona World

El macroprojecte BCNWorld està encallat als despatxos malgrat que, segons Lluís Salvadó, número dos d'Economia, les obres haurien d’haver començat a la fi del 2017. Economia diu que la tramitació de la llicència de casinos ha quedat “congelada” i ho atribueix a la complexitat del projecte. El departament nega que l'aplicació del 155 hagi entorpit l'evolució de BCN World: “Està pendent l'adjudicació d'una llicència administrativa i no comporta cap despesa de la Generalitat”. Fonts del departament afirmen que ara, sense Govern, Hard Rock podria obtenir la llum verda per començar a treballar en el macroprojecte.

Sanitat. No s'ha vist afectada l'assistència sanitària, però sí ha generat “més tràmits burocràtics i una gestió més lenta i pesada”, diuen les fonts consultades. Per comprar qualsevol equipament mèdic, o fins i tot un fàrmac, diuen, “s'ha de fer una declaració responsable assegurant que aquesta despesa no té relació amb cap activitat il·legal contrària a les decisions dels tribunals”. Aquest procediment i la manca de crèdit pels bloquejos pressupostaris han retardat els terminis d'alguns projectes i han aturat contractes i inversions. La ralentització, agreguen les patronals La Unió i el Consorci de Salut, ha afectat a l'aprovació de les noves tarifes dels sociosanitaris. En l'aire està la llei d'universalització sanitària, aprovada pel Govern per esquivar el decret estatal que va fulminar el 2012 l'accés universal a la sanitat. La norma, suspesa pel TC, espera “una negociació bilateral” per evitar la seva suspensió definitiva però, amb el 155, afegeixen les veus consultades, “és impossible”. Ara com ara, Salut manté l'accés universal a la xarxa pública.

El cas de Barcelona. A l'Ajuntament ha afectat els consorcis d'Educació, Serveis Socials, Habitatge i Sanitari, la gestió del qual comparteixen la Generalitat —amb un 60%— i el Consistori —amb un 40%—. Serveis socials no s'ha pogut convocar (ajornat ja dues vegades) i això impedeix impulsar nous serveis, prorrogar els existents o licitar contractes més grans. O s'ha aturat la inversió d'equipaments educatius. En la cartera econòmica, la Fira està pendent de renovar els seus òrgans. Ada Colau espera, per lleialtat institucional, al nou Govern. Hi ha el risc que es retardin les convocatòries d'ocupació per al 2019 perquè per finançar projectes s'han de demanar abans de l'estiu.

Seguretat i refugiats. En estat d'alerta antiterrorista, la intervenció dificulta la interlocució de la Guàrdia Urbana amb els Mossos. La policia local col·labora de forma fluïda amb l'autonòmica en la lluita contra els narcopisos però l'absència de conseller no ajuda. Després de l'atemptat del 17 d'agost, es va acordar donar un nou emplaçament al CECOR, la sala conjunta d'emergències i seguretat, que segueix pendent. O el buit en el pla català de refugiats, davant el qual Barcelona ha triplicat el nombre de refugiats atesos des d'inici de mandat.

Renda garantida. El 155 ha deixat a l'ombra l'arrencada de la Renda Garantida de Ciutadania, una ajuda de 564 euros per a les famílies més vulnerables que va entrar en vigor al setembre. Partits i sindicats afirmen que el 155 ha retardat el pagament de la mateixa i la resolució de les sol·licituds però els promotors d'aquesta renda ho neguen. L'ajuda es pagarà a partir del dia 15 tret per als 26.000 beneficiaris que ja cobraven la Renda Mínima d'Inserció i passen automàticament a percebre l'ajuda. “Els terminis estaven previstos. El retard no ve del 155”, explica Diosdado Toledano, impulsor de la ILP, que es reunirà el divendres amb Treball per fer un seguiment. Per detectar partides dirigides al procés, Hisenda va bloquejar 10 milions per 500 entitats socials i juvenils —que afectaven a a 1.300 empleats i a l'atenció de 900.000 persones—; vuit per a projectes d'inserció laboral per a persones amb discapacitat i dos milions per a programes de drogodependència i salut mental. La Taula del Tercer Sector es va queixar que les entitats van haver de demanar crèdits i pagar interessos. Després de l'alarma, el Ministeri va pagar l'última setmana de desembre els 10 milions i va convocar les subvencions.

Amb informació de C. Blanchar, J. Catà, J. A. Muntanyès, J. Mouzo, À. Piñol i M. Rovira.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >