_
_
_
_
_

La presó de Brians 1 té un mòdul mixt amb presos per delictes sexuals

Comissions Obreres denuncia davant de la Fiscalia una pràctica que prohibeix el reglament penitenciari

Entrada a la presó de Brians 1.
Entrada a la presó de Brians 1.Cristóbal Castro

La presó barcelonina de Brians 1 alberga des de primers de gener un mòdul mixt d'homes i dones entre els quals hi ha diversos presos condemnats per delictes contra la llibertat sexual, un dels quals, multireincident. La Generalitat admet els fets, però els treu importància. El reglament penitenciari permet l'existència d'un mòdul compartit per presos i preses, com passa a altres presons espanyoles, però prohibeix de manera taxativa que acullin reclusos que compleixin penes per delictes sexuals.

L’anomenada Unitat de Medi Semiobert (UMS) es va posar en funcionament a la presó de Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) el passat 9 de gener, quan es va habilitar per a dones un ala del pavelló que sempre havia estat destinada a homes. Ara alberga 148 reclusos i 12 recluses, classificats en diferents graus penitenciaris.

Els uns i els altres pernocten en zones diferenciades i espais separats amb cancel·les que impedeixen l'accés a les cel·les, però durant el dia homes i dones comparteixen espais comuns. És obligatòria la seva presència en el menjador i queda a l'elecció de les dones acudir o no a les zones on estan els homes, com el pati o la biblioteca.

Almenys vuit dels reclusos homes que estan en aquest mòdul mixt compleixen condemna per delictes contra la llibertat sexual i un d'ells és multireincident, segons van explicar fonts penitenciàries. Un portaveu del departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, l'única comunitat autònoma amb competències en presons, va reconèixer la presència d'aquests presos al mòdul mixt.

“L'itinerari que segueixen els interns i les internes en aquest mòdul és comú, al marge del delicte pel qual estiguin condemnats. Si ens fixéssim en això no podrien accedir al mòdul semiobert”, va explicar un portaveu del departament de Justícia. Les mateixes fonts van explicar que aquests presos i preses ja han compartit anteriorment altres activitats abans de conviure en el mòdul mixt i que no s'han produït incidents. L'article 169.2 del Reglament Penitenciari ho estableix de manera clara: “No podran ser destinats a aquests departaments mixtos els interns condemnats per delictes contra la llibertat sexual”.

L'engegada d'aquest mòdul mixt és la primera experiència d'aquest tipus que es produeix en una presó catalana, encara que en altres presons espanyoles funcionen des de fa anys. Del que no existeixen precedents és de la convivència en aquestes unitats de presos condemnats per delictes contra la llibertat sexual, un fet al qual la Generalitat resta importància i insisteix que només passen junts unes hores al dia i no es té coneixement que s'hagin produït incidents.

Una funcionària de presons del mòdul mixt va explicar aquest divendres a aquest diari que les vuit dones ingressades en aquesta zona estan condemnades per tràfic de drogues i són llatinoamericanes. Quatre d'elles estan classificades en tercer grau i les altres quatre en règim obert. Les primeres només acudeixen a dormir de dilluns a dijous i les altres també passen el dia fora, però el cap de setmana estan al centre.

Els sindicats critiquen el “totalitarisme” del director

L'engegada del mòdul mixt a Brians 1 va ser idea de Josep Font, el director de la presó que va accedir al càrrec fa poc més de quatre mesos, després de tancar la presó Model de Barcelona, de la qual va ser l'últim director. Des que va accedir al nou càrrec, ha mantingut unes relacions molt tibants amb tots els sindicats de presons, que el passat dia 24 li van remetre una carta conjunta en què arremetien contra la seva "forma totalitària" d'exercir el càrrec i li recordaven "el deure moral i la responsabilitat professional de complir i fer complir les lleis, els reglaments i els manaments judicials, li agradin o no".

Els sindicats reclamen a Font per carta quatre mesures concretes per millorar el clima laboral. Una d'elles és, precisament, “retirar les dones” del mòdul mixt, per considerar que la decisió no respecta les normatives corresponents i “vulnera els drets” dels presos i dels funcionaris de presons.

“Si no surten al pati o a la sala de dia, on estan els homes, l'alternativa que els queda és quedar-se a la cel·la i no veure el sol”, explica la funcionària de Brians 1. “No cal dir que se senten molt incòmodes. És difícil que passi alguna cosa, però no és una situació agradable ni per a les dones ni per als funcionaris”, afegeix la treballadora.

El mateix dia de l'entrada en funcionament d'aquest mòdul mixt, el 9 de gener, Comissions Obreres va denunciar els fets a la Fiscalia de Barcelona. Carlos Ardanaz, coordinador de l'Agrupació de Personal Penitenciari d'aquest sindicat, va explicar aquest divendres a EL PAÍS que no s'oposen a l'existència del mòdul mixt, però sí reproven la presència de presos condemnats per delictes sexuals i l'absència d'unes normes de funcionament de règim intern perquè els funcionaris sàpiguen a que atenir-se.

En concret, l'article 171.1 del Reglament Penitenciari estableix que “en funció de la diferenciació sexual dels residents, els consells de direcció o la junta de tractament responsable… sotmetran al centre directiu per a la seva aprovació les normes de règim interior, on es detallaran quin tipus d'activitats poden ser realitzades en comú i les altres per a les quals el criteri general de separació de la Llei Orgànica General Penitenciària ha de seguir presidint el règim de vida".

Aquesta previsió no s'ha complert abans que s'obrís el mòdul mixt a Brians 1. El consell de direcció del centre va aprovar el 15 de desembre un acord que deia: “Provisionalment les internes s'ajustaran als criteris normatius d'aquesta unitat, per posteriorment a partir de l'experiència i el diàleg amb les mateixes interessades, redactar un marc específic i propi el primer semestre del 2018”. L'engegada del mòdul mixt pretén facilitar “un règim de confiança i d'autogovern en aquest tipus de tractament penitenciari”, es deia en aquell acord.

Comissions Obreres creu que aquesta manca de regulació “deixa en inseguretat jurídica els interns afectats i els funcionaris” i que “els obliga a prendre decisions en matèria d'establiment i fixació de normes de règim interior que no els corresponen i que en cas d'implementar-les pot posar-los en situació de cometre una il·legalitat penal”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_