Selecciona Edició
Connecta’t

Mascherano: “És hora de despertar-se del somni”

El central argentí, que ja no es veia competint per un lloc de titular a l'equip i que marxa al Hebei Fortune xinès, s'acomiada del Barça després de set anys i mig i 18 títols

Mascherano amb llàgrimes als ulls durant el seu comiat. Ampliar foto
Mascherano amb llàgrimes als ulls durant el seu comiat. REUTERS

No per lògic ha deixat de sorprendre, perquè fins ara Javier Mascherano (San Lorenzo, Argentina; 33 anys) sempre s'havia mostrat tan ferm al camp com en les seves respostes, un líder des de la paraula i els actes. Però aquest matí, amb la veu trencada, amb unes llàgrimes que es resistia a mostrar i ha aguantat com ha pogut als ulls, ha explicat la seva marxa al Hebei Fortune xinès i també el seu adeu al Barça, al club que va arribar com un peó i d'on se'n va com a capità, fent honor a l'apel·latiu amb què en el seu moment el van batejar i que mai ha abandonat: el Jefecito. “Vaig arribar per fer realitat un somni i és l'hora de despertar-se, ha durat més del que m'hauria imaginat mai”, ha resolt Mascherano, arrossegant tanta pena com orgull en cada síl·laba que pronunciava amb aquestes notes tan argentines; “han estat set anys i mig, però han semblat molt menys perquè ens ho hem passat molt bé”. Tot i això, ha afegit: “Em sento un privilegiat perquè sempre he dit que el fet que et valori la gent que treballa amb tu en el dia a dia és el millor regal possible”.

Només calia escoltar els múltiples missatges que li han enviat tots els seus companys del vestidor en un vídeo que se li ha fet com a comiat. “Ets un exemple per a tots”, expressava Sergi Roberto. “Veure't cada matí entrenar t'anima”, deia Deulofeu. “Agrair-te els consells que m'has donat”, aportava Alba. “He après molt al teu costat”, intervenia Umtiti. “Ens has fet més bons professionals”, afegia Rafinha, ja a l'Inter. Encara que també n'hi ha hagut de més íntims, com el de Piqué –a qui Mascherano ha beneït com el seu successor en la quarta capitania: “Hem guanyat més del que ens esperàvem”; o el d'Iniesta: “Un privilegi compartir tantes coses amb tu, i no parlo de títols, sinó del dia a dia”; i el pragmàtic i sincer de Messi: “Em quedo amb les coses que hem viscut al club, les que hem passat, bones i dolentes. Hem passat molt de temps i ha estat bonic compartir-ho amb tu”, Messi.

A l'acte, és clar, hi ha assistit tota la plantilla –ha xocat que la Pulga anés amb americana i corbata–, bona part de la directiva encapçalada pel president Josep Maria Bartomeu, també l'àrea esportiva, amics del jugador i fins i tot excompanys com Abidal i Puyol amb els quals tantes alineacions va compartir. No faltava ningú per passar revista, senyal de l'ascendent i el carisma de Mascherano al Barça, club al qual s'ha entregat durant set anys i mig.

D'inici, la paraula l'ha pres el president. “És un dia ple de sentiments contradictoris. Estem contents per tu, però també tristos per perdre un jugador i una persona com tu a l'equip, una referència per al vestidor, per als companys i per als socis, un exemple de compromís i entrega”, ha expressat Bartomeu; “encara que la veritat és que l'aposta del Barça t'ha sortit molt bé perquè has jugat 334 partits, has guanyat 18 títols i ets el tercer estranger amb més partits –només per darrere de Messi i Alves (391)– al club”. El president també ha volgut recordar-li que quan acabi la seva carrera li faran un lloc com a tècnic a la Masia. “M'ho han dit moltes vegades i crec que és més un desig d'ells que meu, però en algun moment en el futur m'ho pensaré. M'agradaria provar-ho, però encara no és el moment”, ha respost agraït.

Per a Macherano no ha estat una decisió senzilla, per més que al Hebei tindrà més minuts i fins i tot més diners. “Fa temps que hi pensava”, ha explicat; “i el més difícil de jugar al Barça és que un dia te n'has d'anar. L'edat, el pas del temps, ha estat un indicador que perdia protagonisme i se'm feia cada vegada més difícil. I abans de posar el club en un compromís, he intentat buscar una solució perquè tots puguem quedar satisfets. Així que ha arribat un moment en què havia de pensar en mi i en la meva felicitat. Però he intentat no perjudicar ningú”. Encara que no li va fer gràcia a Valverde, que sempre ha demanat quatre centrals i que se sentia molt més tranquil amb el Jefecito a la banqueta,  el tècnic va entendre les aspiracions del fins ara 14 blaugrana –el dorsal passarà ara a Coutinho i va donar el vistiplau al seu adeu. “Sempre m'ho he passat bé. Però ser en un lloc tan gran desgasta molt i ja no tenia les mateixes forces per seguir lluitant per un lloc a l'equip. Calia ressetejar i tornar a començar. I acabar el futbol d'elit al Barça és un orgull, i ara a buscar la il·lusió des d'un altre lloc”, ha resolt l'argentí, que ha afegit: “Es tractava de retrobar la il·lusió que s'anava perdent. I és clar que si tinc continuïtat és important per anar al Mundial”.

Elegant fins i tot en la seva marxa, Mascherano ha admès que no podia competir amb Busquets –“el millor migcampista del món”, l'ha elogiat– per jugar al seu lloc preferit i ha negat que se sentís un exemple alhora que sí que ha assenyalat Xavi, Puyol i Valdés com els veritables orígens d'aquest equip, capitans que van traslladar una manera de fer, de competir i també valors. “Han marcat una època”, ha expressat el Jefecito. Potser per això ha admès: “No em quedo amb un títol –i això que n'ha guanyat 18 des que es va posar la samarreta del Barça– o un moment, sinó amb el dia a dia i per haver tingut la possibilitat d'entrenar-me amb els millors jugadors del món”. Però ha arribat el seu dia. “Cal acceptar la realitat. Ja no era el jugador que havia estat abans, futbolísticament no tenia la importància d'altres anys i necessitava aquest canvi. És normal, natural. No sentia que podia revertir la situació perquè la qualitat dels centrals de l'equip és altíssima”, ha admès. Encara que també ha deixat clar com se sent: “He donat el millor de mi i me'n vaig amb aquesta tranquil·litat”. Així l'hi reconeix el barcelonisme.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >