Selecciona Edició
Connecta’t

El jutge dona un mes a les filles de Muñoz Ramonet per lliurar 20 obres

Les pintures, que són en una finca de Sant Andreu de Llavaneras, formen part del llegat que reclama Barcelona des del 1991

Ca l'Isard de Mataró, anomenat Els Cedres pels Muñoz Ramonet, la finca on hi ha 20 quadres del llegat.
Ca l'Isard de Mataró, anomenat Els Cedres pels Muñoz Ramonet, la finca on hi ha 20 quadres del llegat.

Abans del 4 de febrer les quatre filles de Julio Muñoz Ramonet han de lliurar un total de 20 obres a la fundació que porta el nom del seu pare, vinculada a l'Ajuntament de Barcelona. Així ho va establir el jutge el 4 de gener en una diligència que va enviar a les quatre germanes –Helena, Isabel, María del Carmen i Alejandra Muñoz Vilallonga– i a cinc de les empreses del grup familiar –Porvemunte, Inmobilairia Lles, Culturarte, Interservi i Comercial Alos–. Totes són part demandada en el llarg plet que enfronta les descendents de l'industrial i la ciutat de Barcelona després que “Don Julio”, tal com l'anomenaven els seus amics i coneguts, deixés en herència el 1991 el seu palauet del carrer Muntaner, 282, i la rica col·lecció d'obres d'art que hi havia a l'interior en el moment de morir, prop de mil obres d'art, moltes d'elles signades per artistes de primer nivell.

El jutge estableix un mes exacte perquè les Muñoz lliurin 14 quadres identificats des del juny del 2016 i sis més designats en un informe pericial efectuat un mes després; uns quadres que s'assegura que "es troben tots dipositats en un habitatge de Sant Andreu de Llavaneres propietat de les executades". Si en el termini fixat d'un mes no es lliuren els quadres, el jutge dona permís perquè es pugui entrar per “via d'auxili judicial” a l'immoble indicat.

Les obres són a la finca de Ca l’Isard –tot i que la família de Muñoz Ramonet, que la va adquirir el 1951, l'anomena Els Cedres–, una casa d'estil neoclàssic de grans dimensions i dues edificacions annexes situades enmig de gairebé set hectàrees a l'entorn forestal del parc natural del Corredor Montnegre de Llavaneres. Així ho va explicar aquest diari el juny del 2016. En aquells dies es va dir que les obres que eren en aquesta casa d'estiueig dels Muñoz tenien poc valor. “Si se les van endur i no van decidir deixar-les a la casa de Muntaner, com van fer amb les de menor interès, algun valor deuen tenir. En tot cas, són obres del llegat i, com la resta, s'han de recuperar”, assegura l'advocat de la fundació Eudald Vendrell, que deixa clar que són elles les que les han de retornar amb els seus mitjans a la fundació, que té la seva seu al palauet de Muntaner.

Es dona la circumstància que Julio Muñoz Ramonet, en el polèmic testament que va deixar en morir a Suïssa el 9 de maig del 1991, va llegar a les seves quatre filles la finca Els Cedres en “usdefruit vitalici i gratuït”, però no en propietat. En el text breu que expressava les seves últimes voluntats, Muñoz especificava que si les quatre germanes no arribaven a un acord respecte de les possibilitats d'utilització, cadascuna tindria dret exclusiu d'ús durant tres mesos l'any i que en determinaria l'ordre el marmessor testamentari. Però després que les germanes impugnessin el testament el 21 de maig del 1991, tot just dotze dies després que morís el seu pare, les “senyores Muñoz” apareixen inscrites com a administradores d'Immobiliària Llavaneras, SA o, el que és el mateix, de l'enorme finca Els Cedres.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ