Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Albert Rivera, futur inquilí de la Moncloa?

La introducció de la qüestió catalana en l'agenda política espanyola està alterant les coordenades de competició partidista

Albert Rivera i Arrimadas a la manifestació de diumenge d'agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per demanar l'equiparació salarial.
Albert Rivera i Arrimadas a la manifestació de diumenge d'agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per demanar l'equiparació salarial. EFE

El 2018 podria ser l'any de Ciutadans. O almenys així sembla que ho auguren algunes estimacions de vot publicades fa poc en diferents mitjans de comunicació. Segons els sondejos, Ciutadans estaria avui en condicions d'erigir-se com el partit més votat en unes eventuals eleccions generals. Aquesta dada ha portat alguns analistes a considerar que ens estem endinsant en un nou cicle marcat per la reculada de l'esquerra i l'auge sense precedents del partit taronja.

Però, realment s'obre una nova etapa dominada per Ciutadans o es tracta d'un fenomen més aviat de caràcter conjuntural? D'una banda, hi ha motius de pes per ser prudents sobre la capacitat del partit de mantenir el seu lideratge en les enquestes. És probable que part del seu ascens respongui a un efecte lluna de mel com arran dels seus extraordinaris resultats en les eleccions catalanes de desembre. De fet, hi ha un precedent anàleg al que estem vivint aquestes setmanes. La tardor del 2015, després de les eleccions catalanes del 27-S, Ciutadans també va experimentar un fort ascens en les enquestes. Llavors, algunes estimacions el van situar com a segona força política, per davant de Podem i del PSOE.

L'auge de Ciutadans en les enquestes la tardor del 2015 va resultar ser només un miratge, ja que tot just va durar unes poques setmanes. En les eleccions generals de desembre d'aquell mateix any, Ciutadans va quedar relegat a la quarta posició, retrocedint a cotes electorals molt inferiors a les que les enquestes li auguraven fa poques setmanes. En realitat, els últims processos electorals sembla que han deixat un patró al descobert: hi ha votants del PP que declaren simpatitzar amb Ciutadans en les enquestes, però acaben tornant a les files del PP quan s'apropa el dia de les eleccions.

A més, el cicle electoral no es presenta favorable per als interessos de Ciutadans. Si el Govern de Rajoy aconsegueix resistir aquest any, llavors les eleccions generals podrien anar precedides de les eleccions autonòmiques i locals, previstes per a mitjans del 2019. En aquest cas, Ciutadans es veuria obligat a arribar a unes eleccions generals passant abans per uns comicis particularment complicats per als seus interessos, ja que encara no té un arrelament sòlid en l'àmbit local. Per exemple, en les eleccions municipals del 2015, Ciutadans va obtenir el 6,5 per cent dels vots, menys de la meitat dels que van aconseguir en les eleccions generals d'aquell mateix any. Així doncs, el cicle electoral no facilita que Ciutadans pugui arribar a les properes eleccions generals amb una imatge de partit guanyador. En política la gestió dels temps és crucial i, en aquest terreny, el PP té cert avantatge, especialment si aconsegueix sobreviure aquest any.

En definitiva, una mirada al que ha succeït en el passat ens obliga a ser prudents amb l'idil·li actual de Ciutadans amb les enquestes. Tot i així, no tots els indicis apunten al fet que siguem davant d'un simple miratge, ja que l'actual context polític no és del tot homologable al de la tardor del 2015. En aquesta ocasió, existeixen alguns elements que ens poden fer pensar que potser Ciutadans està vivint alguna cosa més que una simple lluna de mel.

En concret, la introducció de la qüestió catalana en l'agenda política espanyola està alterant les coordenades de competició partidista. Tradicionalment era el PP qui aconseguia obtenir rèdits quan lògiques d'esquerra-dreta quedaven eclipsades pel nacionalisme. No obstant això, el PP té avui un fort competidor en el terreny de les identitats nacionals. Ciutadans té un solvent pedigrí antinacionalista català que pot utilitzar en aquest nou context per guanyar-li la batalla al PP en la dimensió nacionalista.

De moment així sembla avalar-ho l'última enquesta de Metroscopia. Segons el sondeig, la fugida de vots del PP cap a Ciutadans és la principal responsables de l'ascens de la formació d'Albert Rivera en les últimes setmanes. Si aquestes transferències responen a un canvi en les coordenades de competició partidista en lloc d'un simple efecte lluna de mel, llavors l'auge de Ciutadans pot ser que no s'esvaeixi a curt termini.

Pot ser que les enquestes estiguin situant Albert Rivera més a prop de la Moncloa del que realment ho està, però si la crisi catalana segueix marcant la política espanyola, pot ser que aquest 2018 sigui un any particularment amable per als interessos electorals de Ciutadans.