Selecciona Edició
Connecta’t

El ‘forat negre’ dels mòbils a Barcelona

A la ciutat es roben 100 telèfons al dia. La policia té localitzats tres pisos on es desactiven els aparells abans d'enviar-los al Marroc o Algèria

Una dona consulta el mòbil al passeig de Gràcia.
Una dona consulta el mòbil al passeig de Gràcia.

L'Anna i l'Adelaida prenien una cervesa en un bar al costat de la plaça de la Revolució, a Gràcia. Eren les 11 de la nit del 7 de desembre i les dues amigues, d'uns 40 anys, que han demanat que no es publiqués el seu nom real, van optar per ignorar l'home jove que es va apropar a la seva taula. “Anava ben vestit i semblava una mica begut”, recorda l'Anna. Poc després, el noi va sortir del bar i de seguida va saltar l'alarma. “La cambrera ens va avisar que miréssim si ens faltava alguna cosa. Li va estranyar que hagués marxat sense esperar l'entrepà i la cervesa que havia demanat. Vam mirar les bosses i a l'Adelaida li faltava el seu iPhone6”, continua l'Anna.

A Catalunya es roben de mitjana 200 telèfons mòbils al dia (73.997 a l'any). La meitat són sostrets a la ciutat de Barcelona (36.064), segons dades del 2016 (les més recents disponibles). En una ciutat com Londres, que multiplica per cinc la població de Barcelona, se'n roben 230 al dia de mitjana. Els Mossos encara estan tancant les estadístiques de l'any passat, però tot apunta a un increment, segons fonts policials. Mossos atribueix la tendència a l'alça al fet que cada vegada s'utilitzen més els mòbils, que són cars i tenen una sortida fàcil al mercat negre.

Un d'aquests mòbils robats, que en les estadístiques compta com un furt, és el de l'Adelaida. Després del robatori, el racó del bar on eren es va convertir en una petita assemblea. Uns es queixaven dels furts constants a la zona, l'Adelaida es retreia no haver estat més atenta —“no me n'he anat de pont perquè no tinc ni un duro i al final quedar-me a Barcelona m'ha sortit caríssim”, es lamenta— i un veí de taula va llançar la idea clau: “Escolta, si teniu un altre iPhone, amb una aplicació es pot fer el seguiment de l'altre telèfon”.

Mentre la cambrera trucava als Mossos, l'Adelaida va introduir les dades del seu terminal a l'iPhone de la seva amiga. En uns segons, sobre el plànol de Barcelona, van poder veure un petit telèfon que es movia cap al carrer Gran de Gràcia. “Semblava un videojoc”, recorden.

Quan la policia va arribar al bar, el dibuixet ja era als Jardinets de Gràcia i seguia baixant cap al centre de Barcelona. “Els Mossos ens van dir que si els acompanyàvem, podíem intentar arribar fins a l'home. Que si passava alguna cosa i requerien els seus serveis, hauríem de baixar del cotxe patrulla, però que la nit estava tranquil·la”. Va començar llavors una petita persecució que les dues dones mai s'haurien imaginat.

“El telèfon es va quedar aturat uns minuts a la part alta del passeig de Gràcia. Però quan estàvem a punt d'arribar va desaparèixer de la pantalla. Els policies ens van dir que segurament havia entrat al metro a la parada de Diagonal”, explica l'Adelaida. Els Mossos van optar per seguir baixant cap al centre, ja que els van informar que els lladres de telèfons solen anar cap allà per vendre el botí dels seus robatoris. Pocs minuts més tard, la icona va reaparèixer a la pantalla, ara a la Rambla. “Va sortir del metro a Liceu i es va ficar pel Raval. Va baixar pel carrer de Sant Pau i, en arribar a la zona propera a la rambla del Raval, es va tornar a aturar uns instants i després va desaparèixer definitivament. Vam arribar només un parell de minuts tard”, es lamenta l'Ana.

El mòbil va entrar al forat negre que hi ha a la ciutat. Un pis al carrer de Sant Pau, on desactiven els telèfons abans d'enviar-los, gairebé sempre per mar, al Marroc i a Algèria. Fonts policials asseguren que hi ha dos punts més: un al carrer de la Reina Amàlia, i un altre al mercat de Sant Antoni. Però el de Sant Pau és el més actiu, segons aquestes mateixes fonts.

Les dues amigues van presenciar llavors la trobada dels agents que els havien ajudat amb els seus companys del Raval. “Els van explicar què havia passat i els del barri els van dir que era el que passava sempre. Que als edificis de la zona hi ha els pisos on són els experts que saben ressetejar completament els iPhone, que es veu que no és gens fàcil”, explica l'Ana. La Guàrdia Urbana ha dut a terme diverses investigacions sobre aquest tipus de receptadors: persones que compren els telèfons robats i després els donen sortida al mercat negre. Però és difícil investigar-los. “Els robatoris són simples furts, i l'encobriment és complicat d'acreditar sense entrar als pisos”, asseguren fonts policials, que expliquen que els jutges prefereixen mesures menys oneroses, com que els interceptin al carrer. La Guàrdia Urbana de Barcelona vigila aquests domicilis, però els receptadors estableixen horaris als furtadors perquè vagin al pis quan hi ha menys policia.

Això acostuma a ser de nit, com li va passar a l'Adelaida. La dona, malgrat el disgust, només té paraules d'agraïment per als Mossos i ara que ja han passat uns dies recorda l'experiència amb un somriure. “El que no entenc és que si saben on porten a vendre els iPhone robats, per què no tanquen aquests pisos?”, es pregunta.

Lladres amb una demanda concreta

Els furtadors saben quins mòbils es venen millor (iPhone, Samsung) i quin model, en funció de la demanda que els receptadors tenen dels seus clients. “No compren el telèfon robat a qualsevol. Volen furtadors una mica professionals”, asseguren fonts policials. Aquest tipus de pisos conviuen amb altres punts, com bars, on es compra qualsevol cosa robada, moltes vegades a toxicòmans.