Selecciona Edició
Connecta’t

El president del Parlament cedeix davant de Puigdemont i viatja a Brussel·les

L'oposició critica els gestos de Torrent amb l'expresident de la Generalitat

El president del Parlament, Roger Torrent.
El president del Parlament, Roger Torrent.

Roger Torrent, president del Parlament, visitarà aquest dimecres a Brussel·les Carles Puigdemont i els altres diputats de Junts per Catalunya i Esquerra fugits de la justícia. L'oposició constitucionalista ha criticat Torrent per ajornar la decisió sobre si accepta o no el vot delegat dels diputats a Bèlgica i ha sostingut que és una maniobra per desbaratar possibles recursos davant del Tribunal Constitucional. Torrent ha defensat que la visita s'emmarca en la seva promesa de vetllar pels drets polítics dels diputats. Puigdemont ha sorprès en retirar la seva petició de vot delegat davant del Parlament.

L'oposició ha lamentat que el president del Parlament, d'una banda, anunciés el viatge a Brussel·les i, de l'altra, ajornés la decisió de la Mesa de la Cambra sobre si permet el vot delegat de quatre dels cinc diputats que són a la capital belga. Puigdemont havia demanat el mateix, però va retirar la seva petició just abans del conclave. L'expresident, que va oferir dilluns una roda de premsa al Parlament danès, va declinar explicar a què es deu el seu canvi d'estratègia. Junts per Catalunya va justificar que així es mantenen “totes les opcions obertes” per permetre revalidar el càrrec.

Torrent havia insistit des de la seva elecció què treballaria per evitar el que considera la “vulneració dels drets” dels parlamentaris absents. A més d'anar a Bèlgica, Torrent també té previst desplaçar-se a la presó d'Estremera i a la de Soto del Real, on hi ha tres diputats més, que en la sessió constitutiva del Parlament sí que van poder delegar el vot. Carlos Carrizosa, portaveu de Ciutadans, ha argumentat que el viatge de Torrent a Brussel·les ve a confirmar, al seu parer, que continuarà la línia de la seva antecessora en el càrrec, Carme Forcadell. “Si vol anar a Brussel·les, que s'ho pagui de la seva butxaca”, ha afirmat Carrizosa.

El ple de la sessió d'investidura s'ha de fer, com a molt tard, dimecres 31 de gener i avui dimecres conclou el termini perquè els diputats de Brussel·les —Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig— decideixin si renuncien a l'escó perquè corri la llista —haurien de fer-ho amb signatura davant de notari a Brussel·les i per poders a Catalunya—. L'única manera que té l'independentisme d'assegurar una majoria absoluta de 69 escons a la Cambra és que almenys quatre d'ells es desprenguin de les seves actes de diputat. En cas contrari i amb el permís dels antisistema de la CUP es produiria un empat a 65 vots independentistes i 65 contraris a la secessió.

L'oposició, crítica amb el viatge de Torrent a Brussel·les, ha coincidit a apuntar que l'ajornament sobre la decisió del vot delegat dels diputats fugits intenta obstaculitzar la presentació de recursos davant del Constitucional. “Sembla que l'independentisme unilateral torna a estar disposat a tot. Ja sabem com acaben les astúcies i ens agradaria superar aquesta fase negra”, ha criticat la diputada socialista Eva Granados. I el popular Santi Rodríguez ha avisat: “No ens agradaria que el que està passant sigui un símptoma que aquesta legislatura ha començat de la mateixa manera que va acabar l'anterior”.

Única candidatura

El Butlletí Oficial del Parlament va publicar dimarts que Puigdemont és el candidat a la presidència. Ciutadans ja ha presentat un escrit a Torrent perquè reconsideri la decisió. Els socialistes també van avisar de la inconveniència que Puigdemont sigui candidat. Els comuns són els únics que s'han desmarcat d'aquesta línia: reiteren que no votaran a favor de Puigdemont perquè encarna un projecte “neoliberal”. “Però no contribuirem al cicle jurídic en el qual se senten tan a gust el PSC i Ciutadans”, ha avisat la portaveu Elisenda Alamany.

En una conferència de premsa a Copenhaguen, Puigdemont s'ha apartat de la investidura telemàtica i ha demanat tornar a Barcelona amb garanties. L'expresident ha qualificat de “sorprenent” la “debilitat” dels arguments del jutge Pablo Llarena per rebutjar la petició de l'euroordre proposta per la Fiscalia. “El jutge argumenta que no demana l'euroordre per detenir un perillós criminal precisament perquè vull ser detingut”, ha dit sorprès.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >