_
_
_
_
_

Barcelona és atractiva per invertir-hi, però perd competitivitat

L'Ajuntament i la Cambra de Comerç admeten el dany que ha causat la incertesa política

Clara Blanchar
Gerardo Pisarello amb Miquel Valls.
Gerardo Pisarello amb Miquel Valls.

Els indicadors econòmics sobre Barcelona són bons. La ciutat té bona reputació, és atractiva per invertir-hi, és innovadora, acull congressos internacionals, té una excel·lent producció científica, etc., però l'any passat va perdre competitivitat. Ho indica el rànquing Global Power City de la fundació japonesa The Mori Memorial, una prestigiosa institució, admet l'Ajuntament. La ciutat, que l'any 2016 havia pujat sis posicions, va caure l'any passat del lloc 20 al 24. Els tècnics del govern de l'alcaldessa Ada Colau estan pendents de parlar amb la fundació perquè els concretin els motius del descens.

En qualsevol cas, l'índex apunta a una nova evidència de l'impacte del convuls final d'any a Barcelona: primer amb l'atemptat gihadista d'agost, però, sobretot, de les conseqüències de les càrregues policials el dia del referèndum independentista de l'1-O i la ressaca política posterior a la declaració d'independència. De fet, tant el portaveu del govern municipal, Gerardo Pisarello, com el president de la Cambra de Barcelona, Miquel Valls, han admès aquest dimarts que estan preocupats i han emmarcat la campanya de reputació i de reforç de la marca Barcelona que Colau va anunciar ahir. També han apel·lat a la formació de govern a la Generalitat com a millor recepta perquè tornin la confiança i estabilitat.

Pisarello i Valls han presentat l'Observatori Barcelona 2017, un document que compila els principals estudis internacionals sobre el posicionament de les ciutats. En reputació, Barcelona guanya sis posicions i se situa en el número set, entre les deu primeres del món. En seguretat urbana, millora i ocupa el lloc número 13, mentre que alhora la ciutat pot presumir d'ocupar el vuitè lloc a les àrees globals d'inversió estrangera. La precedeixen Londres, Xangai, Hong Kong, Nova York, París, São Paulo i Sydney.

Altres capítols en què Barcelona treu bona nota és en mobilitat sostenible (la quinzena al món); innovació (la número 13 del món i la cinquena a Europa); en recerca científica (quinzena del món i cinquena al continent); o en organització de congressos i nombre de delegats, on ocupa el tercer lloc del món. L'informe també subratlla que en qüestió de preus i costos, el preu de les oficines se situa a la franja baixa en comparació d'altres ciutats europees, i en sòl logístic, a la franja mitjana.

Amb aquestes dades, a més de l'augment de la població amb feina i la caiguda de l'atur, el president de la Cambra, Miquel Valls, ha vaticinat un 2018 "bo, amb creixements en els indicadors i les exportacions" i ha recordat que el nombre d'empreses a la ciutat va créixer un 2,1% l'any passat. "Es demostra que Barcelona i la seva àrees són el motor de creixement de l'economia catalana i espanyola, hem de fer que aquestes xifres positives es tradueixin en una millora de la reputació de la ciutat, perquè les institucions estem preocupades".

Al seu torn, Pisarello ha assenyalat que les xifres indiquen que les valoracions de la ciutat són fruit que "a Barcelona les coses s'han fet bé gràcies a la col·laboració de molts actors". "El que ha passat en l'àmbit polític i prèviament el cop de l'atemptat han afectat, però precisament per l'històric de la ciutat té un potencial enorme que cal aprofitar". El responsable econòmic del govern ha apostat per fer de Barcelona "un gran far al sud d'Europa en innovació, ciència i tecnologia".

Pisarello també ha atribuït l'èxit de la ciutat al fet que Barcelona està "socialment cohesionada, això també es valora de la ciutat", ha dit, i ha afegit que la marca Barcelona "també són valors". En aquest sentit, el tinent d'alcalde ha rebutjat que "la ciutat vulgui competir en salaris baixos" i s'ha referit a l'ocupació en sectors de valor afegit, per recordar l'aposta per un salari mínim de ciutat de 1.000 euros. "Una ciutat oberta al món ha de ser-ho protegint els seus veïns, no volem a Barcelona inversions especulatives, sinó amb sentit social".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_