Selecciona Edició
Connecta’t

La Model obre les portes per sempre

Els ciutadans ja poden visitar, gratis i sense cita prèvia, la presó barcelonina i participar

en el procés de consulta per decidir els nous usos dels seus espais

Els visitants passegen per les galeries de la presó Model.
Els visitants passegen per les galeries de la presó Model.

La cua s’estrenyia carrer avall i donava la volta a la cantonada, abraçant el vell mur de la Model entre el carrer d’Entença i de Provença. Com quan tocava dia de visita i els familiars dels presos s’amuntegaven en fila índia —en aquest cas, paradoxalment, carrer amunt— per entrar a veure’ls. La presó barcelonina, que va tancar les portes el juny passat després de 113 anys en funcionament, va tornar a obrir-les dissabte, aquesta vegada per sempre i per a tothom.


Els ciutadans podran visitar, de forma gratuïta i sense cita prèvia, les instal·lacions de l’antic centre penitenciari, que es troba en ple procés de transformació i debat sobre el nou ús dels seus espais. Les visites, que van començar dissabte, seran a partir d’ara els divendres de 15.00 a 18.00 i els dissabtes de 10.00 a 18.00.

En creuar l’imponent mur de la presó, descansa una garita de seguretat i un pati amable: seients de fusta, dibuixos pintats amb guixos de colors i prestatges plens de llibres per intercanviar apaivaguen l’estampa del que va ser la presó barcelonina. La cua de visitants envolta les porxades que condueixen a les primeres reixes. “Impressiona” i “impacta”, coincideixen els visitants consultats.
La Model obre les portes per sempre

Fa fred a la Model. A fora feia bona tarda, però ni una espurna de la calor del sol es cola entre els murs de la presó. Els visitants, abrigats, campen al seu aire, xiuxiuegen, fan fotos. Tot està com ho van deixar els últims inquilins. “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”, es llegeix a les parets de la cel·la 445 de la galeria 5. “Diuen que aquí s’estaven els presos perillosos però bé, això anava canviant i s’anaven movent”, explica una treballadora. En aquest mateix passadís, afegeix la treballadora, està la cel·la del jove anarquista Salvador Puig Antich (la 443). També la del famós delinqüent El Vaquilla.

Les portes del locutori estan obertes: vidres mig trencats, la pintura salmó de la paret aixecada per tot arreu i dos adhesius a cada porta: prohibit fumar i prohibit usar telèfons mòbils. Queda també la placa amb les normes d’accés: les comunicacions duraran 20 minuts i, avisen que “les demores augmenten el temps d’espera de les famílies que resten per comunicar”.

El verdet creix sobre unes dutxes atrotinades. En algunes cel·les, aprofitant els relleus que deixa la pintura espellofada, es mantenen els dibuixos pintats pels presos. “No es fia”, adverteix un esbós a llapis. A la biblioteca, dos taulers d’escacs i un centenar de llibres, entre els quals n’hi ha de Ken Follet o de Mayra Gómez Kemp. Una nota a la porta recorda que el préstec màxim era de 100 dies.

“És esgarrifós. Tot està molt deteriorat”, valora Alberto González, veí de Barcelona. “És un lloc molt fred”, admet David, que ha vingut amb dos amics. Mentre Barcelona decideix, mitjançant un procés participatiu, en què convertirà la Model —”La podem reformar i ficar-hi alguns polítics”, proposa Javi, amic de David—, les portes de la presó estaran obertes. “Hauran vingut, almenys, unes 1.200 persones”, diu una treballadora a mitja tarda. No han parat les visites ni les cues des que van obrir. “I som més trending topic que Puigdemont!”, agrega entusiasmada una altra treballadora.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ