Selecciona Edició
Connecta’t

Els cinc diputats fugits dificulten la majoria per a la investidura de Puigdemont

El president del Parlament anuncia aquest dilluns la data del debat

El president del Parlament, Roger Torrent, a Sant Vicenç dels Horts. Ampliar foto
El president del Parlament, Roger Torrent, a Sant Vicenç dels Horts. EFE

La investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat s’entesta a ser inviable i és molt probable que el Tribunal Constitucional l'anul·li, però és que, a més, els números per arribar a aquest escenari no surten sense el vot d’algun dels cinc diputats fugits a Brussel·les. El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ja ha advertit que aquests cinc parlamentaris electes no poden delegar el vot, en contra del que han sol·licitat Junts per Catalunya i ERC. La qüestió l’haurà de resoldre la Mesa del Parlament.

Roger Torrent, president del Parlament, anunciarà avui la data del debat d’investidura i donarà el nom de Puigdemont com a candidat. Tret que sigui detingut abans que arribi aquest dia i demani després la seva excarceració, no sembla que l’expresident de la Generalitat pugui presentar “davant el Ple el seu programa de govern”, que és el mecanisme que estableix la Llei de la Presidència de la Generalitat (article 4.3). En aquesta mateixa línia, el Reglament del Parlament recull a l’article 146.1 que, en la sessió d’investidura, “el candidat presenta, sense límit de temps, el programa de govern i sol·licita la confiança del Ple”.

Podria passar que la Mesa del Parlament entengués que es pot fer una investidura telemàtica —sense la presència física del candidat a la Cambra— i que algun diputat de Junts per Catalunya llegís el discurs de Puigdemont. Això generaria amb tota seguretat la protesta de l’oposició i una brega parlamentària que no encaixaria amb el tarannà que va prometre Torrent en el seu discurs d’investidura com a president del Parlament el 17 de gener, i obriria la porta al recurs del Govern de Mariano Rajoy davant del Tribunal Constitucional. També xocaria de manera frontal amb l’informe signat fa uns dies pels vuit lletrats de la Cambra, en el qual sostenien que és necessària la participació “directa i personal” del candidat a la investidura i subratllaven que, si no fos així, no podria complir la seva “funció estatutària i reglamentària”.

Superat aquest considerable obstacle de procediment, el debat d’investidura podria continuar. Però llavors es plantejaria un segon obstacle: la majoria parlamentària necessària. Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) sumen 58 diputats presencials a la Cambra i vuit fugits o empresonats. Encara que els quatre diputats de la CUP decidissin donar suport a la investidura, l’independentisme sumaria 62 diputats físicament presents al Ple, i la investidura no seria possible ni en primera ni en segona votació, perquè totes les forces no independentistes (Ciutadans, el PSC, Catalunya en Comú-Podem i el PP) ja han anunciat que hi votaran en contra i sumen 65 diputats.

No obstant això, a aquests 62 escons sí que s’hi podria sumar el vot delegat dels tres diputats electes empresonats (Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn), als quals el jutge Llarena ja va permetre aquesta opció en la sessió de constitució de la Cambra. El secessionisme sumaria així 65 vots, el mateix nombre que els vots en contra. Amb aquest empat la investidura tampoc seria possible. Els vots dels cinc diputats que estan fugits a Brussel·les serien determinants.

Vot delegat

Junts per Catalunya i ERC ja han registrat al Parlament la petició de vot delegat per a Carles Puigdemont i els exconsellers Clara Ponsatí, Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret, una qüestió que haurà de resoldre la Mesa de la Cambra. Si accepta la delegació del vot, l’assumpte quedaria resolt, però això implicaria tornar al camí de la desobediència judicial, perquè el jutge Llarena va deixar caure fa dies que aquesta delegació no era admissible: va dictar que es tingués en compte el vot dels parlamentaris que són a la presó preventiva perquè poguessin delegar-lo, però no el d’“altres”, en al·lusió als fugits.

L’independentisme podria optar per evitar el conflicte judicial i forçar la renúncia d’algun d’aquests cinc diputats fugits, perquè corri la llista, els escons els ocupin altres persones i surtin els comptes en la investidura de Puigdemont. En primera votació caldrien 68 diputats (majoria absoluta). És a dir, tres parlamentaris de Brussel·les haurien de renunciar al seu escó —sempre que la CUP asseguri els seus quatre vots—. Fins ara, cap d’ells no s’ha mostrat disposat a lliurar l’acta, excepte Lluís Puig.

En segona votació n’hi hauria prou amb 66 vots, una xifra que s’aconseguiria amb la renúncia de només un parlamentari fugit i la seva substitució per un altre de la llista, donant per fet el suport de la CUP.

Però, si els anticapitalistes s’abstenen, caldria que els cinc fugits renunciessin i correguessin les llistes en tots els casos, una cosa impensable perquè aquest gest deixaria fora del Parlament el mateix Puigdemont, i per ser investit president de la Generalitat és condició imprescindible ser diputat. 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ