Selecciona Edició
Connecta’t

El Centre Cultural de Terrassa aconsegueix ser autosuficient després d’una retallada del 40% dels fons

Després que desaparegués el suport econòmic de les caixes d’estalvi, la fundació celebra els 35 anys amb una programació de dansa ambiciosa

Façana del Centre Cultural de Terrassa.
Façana del Centre Cultural de Terrassa.

En desaparèixer les caixes d’estalvis i les seves Obres Socials, entitats i centres que en depenien van haver d’aprendre a caminar sols i ser autosuficients. Un dels que comença a sortir-se’n després de la desintegració, el 2010, de Caixa Terrassa és el Centre Cultural de Terrassa, que compleix 35 anys. La negociació en els costos dels espectacles i la reducció de la plantilla han estat claus per contenir els números vermells. Per celebrar l’aniversari, el centre aposta per una ambiciosa programació del seu punt fort: la dansa.

L’antiga Obra Social Caixa Terrassa es va rebatejar com Fundació Especial Antigua Caixa Terrassa, que gestiona, també, tres equipaments: el Centre Cultural (on es realitzen espectacles de teatre, dansa i música, a més d’exposicions), els tallers Fupar (d’integració de persones amb discapacitat) i la residència d’avis La Llar.

El Centre Cultural ha hagut d’arromangar-se per fer quadrar els comptes i gestionar una reducció del pressupost del 40%, que ha passat dels 2,4 milions el 2009 (últim any com a Obra Social Caixa Terrassa) fins als 1,4 de l’any passat. Un dels reptes amb els quals han de bregar els seus responsables és la gestió del dèficit, que aquest any és de 300.000 euros (el 20% del seu pressupost). Durant l’etapa de l’Obra Social, era Caixa Terrassa la que insuflava anualment una injecció de líquid addicional per corregir els números vermells, segons explica Josep Ribera director general de la Fundació Cultural Privada Caixa Terrassa.

Actualment el Centre Cultural es finança amb fons propis —bàsicament de la venda d’entrades i del lloguer d’espais—, així com del patrocini del BBVA, que suposa el 15% del pressupost. I és que malgrat la desaparició de les obres socials, el banc no s’ha desentès completament del finançament d’aquests projectes i el 2017 va aportar 2,2 milions a la Fundació Antigues Caixes Catalanes, que agrupa els equipaments culturals i socials de les desaparegudes caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu, que es van fusionar el 2010 en Unnim per acabar integrades en el BBVA tres anys més tard. L’accés a les subvencions de la Generalitat els resulta gairebé impossible perquè és una fundació que gestiona una entitat privada.

Per sobreviure, la fundació va haver de reduir gairebé a la meitat la plantilla —que va passar de 18 a 10 persones— i de retallar els costos dels espectacles. “Ara es negocia molt més amb les companyies. Abans probablement cobraven massa, sabien que era la caixa la que pagava i que hi havia diners, però amb la crisi també han hagut d’adaptar-se”, explica el director de la fundació. Ribera assegura que aquest període d’estretors econòmiques no ha afectat l’activitat cultural. “Pot ser que fem més activitats ara. Podíem haver convertit això en un casal, però optem per mantenir la qualitat dels espectacles”, incideix.

El Centre Cultural acull des de concerts simfònics fins a exposicions, espectacles de circ i programes pedagògics. Però el seu punt fort és la dansa. De fet, el terrassenc és l’únic equipament privat a Catalunya que ofereix una temporada estable de dansa. Ho fa des de l’inici del centre, així que aquest any celebra la 35a edició amb un catàleg variat de diferents estils de dansa, des del clàssic al contemporani, passant pel flamenc.

La temporada arrenca el 3 de febrer amb una de les companyies contemporànies més populars d’Amèrica, Alvin Ailey II, i a més comptarà amb produccions exclusives com Carmina Burana de Maria Rovira i amb figures de primer ordre com l’estrella del Bolshoi, Ivan Vasiliev. També actuarà el Ballet de Catalunya, una companyia nova que resideix al mateix Centre Cultural.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >