Selecciona Edició
Connecta’t

Esquerra modera el seu discurs davant l’actuació judicial

Roger Torrent, president del Parlament, mostra contenció en l’aposta independentista

Roger Torrent, el president del Parlament. Ampliar foto
Roger Torrent, el president del Parlament.

La proclamació de la república catalana del 27 d’octubre i la negativa de Carles Puigdemont a convocar eleccions s’atribueix a la pressió i la radicalitat que aquells dies va mostrar Esquerra Republicana, però el partit d’Oriol Junqueras sembla haver optat, des de llavors, per una posició moderada davant el procés judicial que penja sobre els seus dirigents i les conseqüències que se’n deriven. El discurs del nou president del Parlament, Roger Torrent, ha estat l’última mostra d’aquesta contenció política.

La disparitat de criteris amb què han actuat els dos líders de l’independentisme, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, es va fer palès poques hores després que es declarés la secessió. El president destituït va fugir a Brussel·les, mentre que l’exvicepresident va optar per quedar-se i comparèixer davant la justícia, amb la certesa que seria empresonat. Aquesta mateixa línia de moderació va caracteritzar després la declaració judicial de l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, ara diputada d’ERC, davant el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, en què va acatar la Constitució i va renunciar a la unilateralitat.

Després van venir unes declaracions de to radical i agre de Puigdemont sobre la “decadència” dels estats de la Unió Europea i la necessitat de celebrar un referèndum per sortir d’aquest club, de les quals es va desmarcar Esquerra. I així es podria seguir amb el discurs d’un líder i l’altre en la campanya electoral.

Probablement el partit de Junqueras estava convençut que guanyaria les eleccions i volia presentar-se com una formació allunyada de la radicalitat, però passats els comicis res indica que Esquerra es plategi canviar d’estratègia i fer de company de viatge del to que segueixen mantenint Puigdemont i els líders de Junts per Catalunya. Els republicans estan convençuts que arribarà el seu moment quan l’expresident quedi atrapat en la seva estratègia i no pensen sortir del camí traçat, expliquen fonts republicanes.

Roger Torrent, el diputat d’ERC per Girona que va ser triat president del Parlament el dia 17, ha aguantat la pressió de la llista de Puigdemont i no ha viatjat a Brussel·les per parlar amb ell, en el marc dels contactes protocol·laris, i proposar-li un nom a la presidència de la Generalitat. La CUP va titllar el discurs de presa de possessió de Torrent d’“autonomista” i va amenaçar amb desmarcar-se del bloc independentista si es confirmava la moderació que segueix rebutjant Puigdemont, un líder polític que no té res a veure amb el partit d’ordre que va ser Convergència.

Amb tot, la prova de foc sobre la moderació d’Esquerra vindrà en els propers dies, quan es dona per fet que el secessionisme es mantindrà unit en les polèmiques sessions que s’albiren al Parlament de Catalunya. El primer test serà a compte de la interpretació del reglament i de la llei de la presidència de la Generalitat sobre si es pot realitzar o no una sessió d’investidura telemàtica.

Informe dels lletrats

Els lletrats de la Cambra ja han dit que això no tindrà empara legal i s’haurà de veure si la Mesa els fa cas o insisteix en la tesi que aquesta opinió no és vinculant, com en el seu moment va considerar la Mesa presidida per Carme Forcadell. De moment, els republicans no volen ensenyar cap carta i la incògnita no es desvetllarà fins el mateix dia del Ple d’investidura, que tornarà la brega política si s’accepta un debat sense la presència del candidat i la delegació del vot dels cinc diputats fugits a Brussel·les que ha prohibit el jutge Llarena.

El diputat d’ERC Ernest Maragall, que va fer un discurs molt aspre el passat dia 17 com a president de la Mesa d’Edat del Parlament, va alertar ahir que s’han de calcular els “costos i beneficis” d’una eventual investidura de Puigdemont. Al seu parer, “el país està per sobre de qualsevol persona”, per la qual cosa va demanar sortir del “cercle viciós” de la repressió. “No necessitem més màrtirs”, va explicar en una entrevista a Catalunya Ràdio, en la qual va assegurar, també, que “no serà una bona decisió” si el Parlament opta pel “bloqueig institucional”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ