Selecciona Edició
Connecta’t

Una ‘Yerma’ actual que no traeix Lorca

“Cal acceptar certs convencionalismes per apropar el teatre de Lorca a la gent”, diu Chornet, que dirigeix l'obra al Teatre Akadèmia

Una escena de 'Yerma'.
Una escena de 'Yerma'.

Yerma parlant amb una pitonissa pel mòbil, pixant sobre un predictor, parlant amb el seu marit mentre se sent el Telenotícies… Tot i això, no deixa de ser la Yerma de Lorca en cap moment. L'actualització de l'obra que ha fet Marc Chronet respecta l'autor per sobre de tot. “Lorca no ens explica quin món representa, ni tan sols si li és contemporani. Ens ho imaginem, perquè el coneixem”, es justifica el director.

La companyia Projecte Ingenu torna (fins al 4 de febrer) al Teatre Akadèmia amb Yerma, coproduïda amb aquesta sala barcelonina, on ja va tenir un gran èxit el març passat. Costa fer-se a la idea que una noia del segle XXI, per més que sigui de poble, se sinceri amb les amigues com ho fa la protagonista, s'emocioni quan sent cantar els ocells o, fins i tot, digui coses com que “tenir un fill no és tenir un ram de roses”. “A Lorca hi ha proximitat”, destaca Chornet. La veritat és que interpretar els clàssics (i entenem que el teatre del poeta granadí és clàssic) “porta a acceptar certs convencionalismes per apropar el teatre a la gent”.

“Recitar versos de Lope de Vega o Shakespeare, o interpretar un musical ens fa assumir aquesta distància que dona l'estil”, comenta el director. “Amb Lorca passa el mateix, però el seu teatre té una gran proximitat, i també cal pensar que moltes de les frases que diu la Yerma són molt poètiques i semblen anacròniques, però no ens enganyem, als anys trenta tampoc les devia dir ningú…” És teatre.

Chornet reconeix que hi ha obres que el fascinen sense saber gaire bé per què. Yerma n'és una: “Potser és que conté la veu de l'autor, que li dona moments d'autèntica poesia a la representació, i no només al text: estableix altres efectes que porten a pensar en coreografies invisibles que fan de l'obra més aviat un quadre en desenvolupament”. Partint del respecte profund que li deu a Lorca, el director, en col·laboració amb l'escenògrafa Laura Clos i tota la companyia, ha creat un univers poètic al voltant de la protagonista.

De fet, l'escenografia és l'altra gran protagonista de la Yerma de Projecte Ingenu. Marca el pas del temps i el drama de la dona com una dansa macabra. Sobreposa escenes i personatges: ella, al llit, patint, aliena (aparentment) a les seves amigues, que treballen al camp i xerren. Presonera, incapaç d'engendrar un fill, de sentir-se estimada, immersa en un masclisme latent. "Hay cosas encerradas detrás de los muros que no pueden cambiar porque nadie las oye", escriu Lorca. “Això sí que és una presó, també avui dia”, diu Marc Chornet. “Si no es desencadenés la tragèdia, la Yerma i el Juan podrien viure deu anys junts i no s'entendrien… Al principi fins i tot es veuen els defectes com a graciosos (ells són al llit, s'estimen… riuen), després, amb el corc de les relacions humanes al llarg dels anys, passaran a no suportar-los”. “Tot és part de la natura que envolta la Yerma fins a enterrar-la”. Aquí tenim el quadre en moviment del qual parla el director.

Tot això, sense necessitat de trair Lorca. “Vam tenir un debat sobre si s'havia de traslladar l'acció a un entorn urbà, però vam decidir no fer-ho per respecte a l'al·legoria. N'hi havia prou amb treure-li un mínim de folklore (per exemple, en les cançons, la música d'aquestes és original) per no arribar a fer un recital de l'estil de Lola Flores”. Chornet assegura que Lorca “sempre va sentir un gran respecte per aquest folklore gitano, que ell va reivindicar com a alta cultura, res de cultura de bar”.

La mirada crítica de l'obra és un altre dels aspectes que resisteixen el pas del temps. “En la seva trilogia de la terra (Bodas de sangre, Yerma i La casa de Bernarda Alba), Lorca utilitza aquest món fosc per criticar-lo”, diu Chornet, recordant que el poeta venia del Madrid progressista en el qual havia conviscut amb personatges com Dalí o Buñuel. “Tornar a l'Andalusia rural era un contrast que li servia per criticar aquella societat. I no deixava de ser el mateix autor que ja havia escrit una obra tan surrealista com El público, per exemple, res a veure amb el costumisme i el ruralisme de Yerma! Però en cap dels seus registres Lorca deixa de ser l'autor avançat que va crear La Barraca, el primer prototip de teatre amb vocació pública, per al poble…”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >