Un informe jurídic de la Generalitat avala que la caserna de Sabadell és de l’Ajuntament
El Consistori vol anul·lar un conveni entre el Ministeri de l'Interior i l'exalcalde Bustos que obliga la ciutat a pagar tres milions per recuperar l'edifici
L'Ajuntament de Sabadell no ha de pagar tres milions d'euros al Ministeri de l'Interior per recuperar l'antiga caserna de la Guàrdia Civil perquè ja és titular de finca. Així ho dictamina un informe de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, encarregat per l'actual equip de govern local per anul·lar un conveni del 2006 signat entre els llavors alcalde i ministre de l'Interior, Manuel Bustos i Alfredo Pérez Rubalcaba, respectivament, segons el qual l'Ajuntament recuperava l'immoble a canvi de tres milions d'euros i de cedir un solar valorat en cinc milions més per ressituar els agents.
El dictamen de la Comissió Jurídica, amb data de l'11 de gener, veu dos motius per anul·lar aquest acord del 2006. D'una banda, considera que el conveni "no era el procediment idoni" perquè la caserna tornava a les mans de l'Ajuntament i es remet a l'acord signat amb l'Estat el 1944, que fixa que la cessió de l'edifici a la Guàrdia Civil "quedarà sense efecte quan l'Estat deixi d'utilitzar-ho" per albergar agents d'aquest cos. El segon motiu que addueixen els juristes és que el conveni amb Interior s'hauria d'haver aprovat per majoria absoluta al ple, i no per decret d'alcaldia, com es va fer.
Els partits de l'oposició en aquell moment, molts dels quals són ara al govern local (Entesa per Sabadell, ERC, ICV i EUiA), havien presentat un contenciós, però el jutge no el va admetre. L'any passat, ja amb les regnes del Consistori, van iniciar els tràmits per anul·lar el conveni i es va demanar un informe a la Comissió Jurídica, un tràmit perceptiu. Amb el dictamen a la mà, el govern municipal portarà al proper ple la proposta per anul·lar aquest acord del 2006.
L'alcalde de la ciutat, Maties Serracant, s'ha felicitat per l'informe jurídic, perquè recull l'argument que fa anys que defensen: que la titularitat de l'edifici era municipal. "La caserna ha estat sempre nostra", ha resumit, al mateix temps que ha afegit que es posa punt i final "a una situació que era absurda i injusta per a la ciutat". L'Ajuntament encara no ha concretat l'ús que li donarà a aquest edifici.
Conflicte històric
La recuperació de la caserna és una les reivindicacions històriques de la ciutat. Durant la seva etapa com a alcalde, Manuel Bustos va voler recuperar l'immoble, però van considerar que fer-ho per via judicial seria complicat i van optar per negociar amb el Ministeri d'Interior, en aquells moments governat pel PSC. El 2006 Bustos va signar el polèmic acord amb Alfredo Pérez Rubalcalba, llavors ministre de l'Interior, pel qual l'Ajuntament recuperava la titularitat de la caserna pagant tres milions al Govern central i, a més, cedia un solar de 5.000 metres quadrats, valorat en cinc milions, a Sant Pau de Riu-sec per construir-hi una nova caserna per a la Guàrdia Civil. La intenció del govern local era convertir aquestes antigues instal·lacions –situades a la Gran Via, molt a prop de l'Hospital Parc Taulí– en un centre d'innovació en tecnologies aplicades a la medicina, anomenat Parc de Salut, que va ser un dels projectes estrella durant l'etapa Bustos.
Tots els grups de l'oposició, excepte el PP, van presentar un recurs contenciós administratiu contra el conveni perquè defensaven que la finca ja era propietat municipal. El 2010 el jutge va tombar la demanda i va donar la raó al govern de Bustos.
El ple municipal no tindrà problemes per anul·lar el conveni per majoria absoluta, una altra cosa serà esperar si el Ministeri de l'Interior impugna la decisió.
