Selecciona Edició
Connecta’t

2068: Una inundació porta el mar fins al peu de Montjuïc

Embarcacions d'emergències naveguen per la plaça d'Espanya davant l'avís d'un ruixat colossal

Visitants de 'The Zone of Hope' tancant comportes davant d'una inundació de Barcelona.
Visitants de 'The Zone of Hope' tancant comportes davant d'una inundació de Barcelona.

Les fortes pluges dels últims dies han submergit a un metre de profunditat els carrers de Barcelona, i les torres venecianes de l'avinguda Maria Cristina han pres més sentit que mai. El mar arriba fins al peu de Montjuïc i embarcacions d'emergència circulen apressades davant l'avís d'un ruixat de 300 litres per metre quadrat. Protecció Civil recomana casa per casa, amb l'ajuda d'un dron, quedar-se arrecerats i evitar les plantes més baixes dels edificis, on cal tancar unes comportes per evitar que l'aigua hi entri. La situació és crítica. Neons i projeccions de molts colors adornen a l'estil d'un Piccadilly Circus evolucionat la confluència de carrers de la rotonda de la plaça Espanya. La policromia contrasta amb un cel gris fosc que descriu l'estat d'ànim d'uns barcelonins que s'han de protegir amb vestits que semblen d'astronauta. Una veu femenina malparla d'un anunci publicitari del Regne Unit que promet sol i platja tot l'any. "Em té fregida", etziba.

Tot això encara no ha passat i l'efecte que busca aquest article no és sembrar l'alarma a l'estil de la retransmissió radiofònica de La guerra dels mons, d'Orson Welles, del 1938. Però l'alerta futura és ben real. Segons els models que estudien el canvi climàtic, les inundacions a Barcelona d'entre 0,8 i 1,2 metres poden ser freqüents a la Barcelona del 2068. Ens ho explica Manuel Cermerón, comissari de l'exposició The Zone of Hope (La Zona de l'Esperança), promoguda per Aigües de Barcelona i que s'ha inaugurat aquest divendres. Al Reial Cercle Artístic de Barcelona la imatge de la plaça d'Espanya transformada en una cruïlla de canals és una realitat. Això sí, només virtual.

L'exposició, que es podrà visitar durant un any i serà gratuïta per als clients d'Agbar, pretén que els ciutadans es comprometin amb el canvi climàtic. Per fer-ho, aposta per ensenyar un món apocalíptic avalat per "una realitat científica que no podem obviar", explica Cermerón, que amb la mostra ha volgut "generar un sentiment d'urgència", just l'endemà que ha transcendit per boca de l'Organització Meteorològica Mundial que els tres últims anys han estat els més càlids de la història des que hi ha registres.

Què passarà si aquesta tendència no s'atura? Ens equipem amb unes ulleres i diversos sensors arreu del cos que ens traslladen a un món paral·lel per veure les respostes que ens dona l'exposició. Una tecnologia immersiva puntera ens permet veure la nova dimensió en 360 graus de visió i en la qual també som capaços de veure els altres visitants, amb una indumentària que recorda la dels viatges a l'espai de la sèrie Bola de drac. Veiem un vídeo del naixement d'una nena, la Violeta. De moment encara som al 2018, però ben aviat travessem un túnel que ens transporta al 2038.

La Violeta, que és la nostra guia, té 20 anys, estudia biologia i ens acompanya a una glacera de l'Àrtic. Els visitants poden tocar i sentir el fred glacial a les seves mans. Dins d'una cova de gel, veiem com va cedint el sostre que tenim a sobre i el glaç s'acaba esvaint de tot el paisatge. Al final només queda fang. És llavors quan tornem a travessar un passadís que ens trasllada fins al 2068, on les conseqüències del desgel són més que evidents a la capital catalana. En aterrar a aquesta època, quan la protagonista nascuda avui té 50 anys, som dins d'un ascensor on cal tancar unes comportes perquè quedi estanc. Superem el perill i pugem amb l'ascensor a dalt de tot de l'edifici. Des d'allà veiem el panorama desolador de la plaça d'Espanya.

El pantà de la Baells, un desert

El pantà berguedà de la Baells s'ha quedat sense ni una gota d'aigua. De fet, ja fa anys que és un sequer i hi afloren els cactus. La maquinària que mantenia l'embassament viu, rovellada, serveix només per al record. L'avís de temperatures de fins a 48 graus fa que a la zona gairebé no s'hi pugui viure. Una lectura escenificada a Ràdio Girona de l'escriptor Miquel Fañanàs l'any 1983 va sembrar el pànic prop del pantà de Susqueda. El text anunciava que la presa havia cedit. És el símil català de l'episodi de Welles, però la situació descrita a la Baells —ambientada al 2093— no pretén fer-li ombra. Continuem en un món virtual tan realista que fins i tot ens permet apreciar la pudor que provoca una xafogor extrema combinada amb una pila de pneumàtics abandonats. L'experiència no es redueix només a la vista, hi ha olors i sensació tèrmica.

Un cop acabada la immersió, el visitant queda abatut. Una peça audiovisual que recorda que un altre futur és possible intenta capgirar aquesta sensació. El vídeo recull missatges combatius amb el canvi climàtic de personalitats com el Dalai Lama, Al Gore, Leonardo Di Caprio o Barack Obama, el president nord-americà que ha estat succeït per Donald Trump, personatge que ha arribat a dir que el canvi climàtic és un "engany". L'última parada és una pantalla interactiva que explica als espectadors com es poden comprometre a aportar el seu gra de sorra contra l'escalfament global amb gestos quotidians. El futur encara no és aquí.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ