Selecciona Edició
Connecta’t

Zoido revela que el cost del desplegament policial a Catalunya l’1-O va ser de 87 milions

"Hem pagat tots els espanyols per la irresponsabilitat del Govern independentista", ha afirmat el ministre de l'Interior al Senat

Zoido compareix al Senat per explicar l'actuació policial de l'1 d'octubre.
Zoido compareix al Senat per explicar l'actuació policial de l'1 d'octubre.

El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha defensat aquest dijous al Senat l'actuació de les Forces de Seguretat de l'Estat a Catalunya l'1 d'octubre per impedir la celebració del referèndum independentista il·legal. Zoido, que ha comparegut en la Comissió de Seguretat a petició pròpia i també requerit pel Grup Socialista i el Grup Mixt, ha justificat l'actuació de les Forces de Seguretat de l'Estat en "l'absoluta passivitat i poca col·laboració" dels Mossos d'Esquadra i l'incompliment de la llei per part del Govern, que “va incitar a la rebel·lió al carrer”. "En cap cas l'actuació policial va tenir com a objectiu els votants ni els ciutadans que eren a la zona. Vull ser molt clar: jo no dic que tots els que es trobaven als col·legis eren radicals, hi havia molts ciutadans pacífics, però sí que dic que entre aquelles persones pacífiques es van infiltrar molts radicals que estaven perfectament organitzats", ha afirmat.

Zoido ha assegurat que l'acció policial es va produir en "un context de resistència passiva perfectament organitzada i coordinada". Els qui van orquestrar la mobilització, ha apuntat després en el seu torn de rèplica, "sabien que els cossos de seguretat de l'Estat tenien l'obligació d'impedir-ho, que hi hauria un enfrontament físic". "Lamento més que ningú, us ho puc assegurar, que hi hagi hagut ferits, però sens dubte els responsables són els que amb un comportament irresponsable i il·legal van generar un clima de desobediència", ha acusat. El ministre ha admès de manera genèrica que "els fets són lamentables, i mai s'haurien d'haver produït, però els cossos de seguretat no poden eludir la seva responsabilitat i havien d'actuar quan les circumstàncies ho indicaven, i aquell dia va ser absolutament necessari". Els cossos policials van tancar 113 centres de votació i gairebé un centenar no es van arribar a obrir davant de la presència dels agents.

La dada més nova que ha aportat la compareixença ha estat el cost del desplegament de les Forces de Seguretat de l'Estat, que fins ara es desconeixia. Segons ha revelat Zoido, va costar 87 milions d'euros entre despeses d'allotjament, manutenció, desplaçament i dietes. “És una quantitat molt important que hem de pagar tots els espanyols a causa de la irresponsabilitat i l'obstinació del Govern independentista”. En total, l'operació va tenir una mitjana de 4.500 agents, que van ascendir a 6.000 els dies 30 de setembre i 1 i 2 d'octubre”. També ha apuntat el cost de les destrosses als cotxes policials durant els escorcolls de diverses seus de la Generalitat el 20 de setembre, que va ascendir a 135.000 euros. 

Zoido ha estat dur amb els Mossos d'Esquadra, que ha acusat d'"inacció", malgrat que havien participat en totes les reunions prèvies i "en tot moment va manifestar haver preparat un ampli dispositiu". "En cadascuna de les reunions de coordinació el major dels Mossos va fer lliurament de voluminoses carpetes" que contenien informació sobre les actuacions "amb les quals suposadament estava donant compliment al mandat de la Fiscalia". Finalment els Mossos van intervenir en 99 locals de votació, "no obstant això, es tracta majoritàriament de localitats petites, amb un o dos centres de votació". Sobre els resultats del referèndum il·legal, el ministre va assegurar que en 149 dels 948 municipis catalans va haver-hi més votants que persones censades.

El ministre de Interior també ha carregat contra els qui "han volgut utilitzar" la intervenció policial de l'1 d'octubre "manipulant informació, fins i tot amb imatges falses". Ha citat el cas d'"una dona amb els dits trencats un per un que es va demostrar que només tenia inflamat un dels dits" i la imatge d'"un nen ferit en càrrega policial en la vaga general europea del 2012". "Imagineu-vos quines mentides ens hauran pogut dir a les xarxes socials", ha lamentat. En la mateixa línia ha censurat "l'ús de menors" en l'ocupació dels col·legis que es van utilitzar com a centres de votació.

En el torn de l'oposició, el portaveu del PDeCAT, Josep Lluis Cleries, li ha recordat que va haver-hi "més de mil ferits" i el d'ERC, Xavier Castellana, ha acusat el Govern d'"aplicar el testament polític de Franco per mantenir la unitat d'Espanya". Tots dos, com el representant d'EH Bildu, Jon Iñarritu, han esgrimit portades i titulars de mitjans de comunicació internacionals que van criticar les càrregues policials de l'1 d'octubre. Un dels més citats ha estat un de la CNN: "La vergonya d'Europa". També han preguntat a Zoido per l'ús de les bales de goma i d'esprai irritant, i per què van cessar les actuacions policials a la tarda, si en teoria s'havia de complir l'ordre judicial del Tribunal Superior de Justícia. De la mateixa manera han recordat la frase "A por ellos", que cantaven les persones que acomiadaven unitats de la Guàrdia Civil que sortien cap a Catalunya.

Per la seva banda, el portaveu del PSOE, Francisco González Cabaña, ha estat crític amb la gestió del Govern espanyol: “Va faltar previsió i va sobrar improvisació”. Els socialistes han subratllat que no qüestionen l'operatiu policial, sinó les ordres que es van emetre des del ministeri de l'Interior. També han retret la ineficàcia a l'hora de localitzar les urnes, “en la creença que la roda de la fortuna els somriuria”.

El representant d'Units Podem, Joan Comorera, va retreure a Zoido no haver fet "cap autocrítica" i que el PP hagi impedit la comissió d'investigació sobre l'actuació policial sol·licitada pel seu grup.

En la seva rèplica, Zoido ha sostingut que l'ús de pilotes de goma es va produir "exclusivament en un sol col·legi i va ser  per sortir d'aquell lloc sense ser atropellats pel tumult que els venia a sobre". El ministre ha afegit que en un cas un dels ferits, segons mostren imatges en poder d'Interior, "llança una tanca contra els agents". "Lamento l'incident", ha dit sobre la persona que ha perdut un ull per l'impacte d'un dels projectils.

En la seva compareixença, abans d'explicar les actuacions de l'1 d'octubre, Zoido ha fet un relat previ sobre les decisions que va anar prenent el Govern català “de manera irresponsable i fora de la llei”, i els canvis al Parlament aprovant normes “per donar aparença de legalitat” al referèndum. El ministre ha recordat que després d'un recurs interposat pel Govern d'Espanya es van suspendre els acords del 6 i 7 de setembre i la celebració del referèndum. També es va advertir de les responsabilitats, incloent-hi la penal, en cas de no complir el requeriment. Zoido ha afirmat que la democràcia espanyol “ha viscut un dels moments més greus” i que “davant d'aquest gravíssim desafiament d'un Govern irresponsable calia respondre amb tota la contundència de l'ordenament jurídic”. “Lògicament, dins de la Constitució. És la consigna que se li va donar a les Forces de Seguretat de l'Estat. I així se seguirà fent si es tornen a incomplir els drets”, ha advertit.

Després del relat per explicar “des d'on i per qui han estat desplaçades unes unitats de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil”, el ministre ha donat lectura a les decisions dels tribunals i la Fiscalia, justificant l'actuació desenvolupada en el fet que “es van ignorar les interlocutòries i resolucions judicials”. Malgrat tot, ha assegurat, “des del primer moment es va actuar amb serietat i rigor”. “La missió que els va ser encomanada va ser la de sempre: complir i fer complir la Constitució i l'Estatut”, ha afegit.

El ministre ha incidit en el fet que la “limitada eficàcia dels Mossos per impedir la votació” de l'1 d'octubre va motivar l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a partir de les 9.00. Les Forces de Seguretat de l'Estat, segons ha assenyalat, “van procedir a la desactivació directa de 113 centres i una altra xifra propera al centenar de locals que no van arribar a obrir”. Tot això, ha subratllat, “presidit per la necessitat de fer complir el mandat del Tribunal Superior de Justícia Catalunya i la seguretat dels ciutadans, evitant qualsevol excés”.

Amb l'actuació policial, ha defensat, “es va tractar que tingués el menor impacte sobre les persones”, però les Forces de Seguretat de l'Estat “es van trobar concentracions organitzades i preparades” que intentaven impedir l'accés dels agents als locals, “obstaculitzant l'acció i impedint el compliment judicial”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ