Selecciona Edició
Connecta’t

El Suprem vol agilitar la causa contra el secessionisme i fer el judici a la tardor

L'alt tribunal pretén acabar la instrucció abans de l'estiu

Oriol Junqueras i Carles Puigdemont.
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. EFE

El Tribunal Suprem pretén iniciar el judici contra els líders independentistes a l’octubre o, com a màxim, al novembre. L’alt tribunal, amb les proves de què ja disposa, creu tenir acreditats de moment, almenys, els delictes de malversació i sedició. La idea del Suprem és dilatar la causa només l’imprescindible però sense menyscabar el dret de defensa, segons fonts de la investigació. L’instructor, Pablo Llarena, mostra resistència a declarar la causa d’especial complexitat, la qual cosa permetria ampliar el límit de sis mesos d’investigació fins als divuit.

La intenció d’asseure a la banqueta al més ràpid possible als qui finalment resultin processats s’aprecia, per exemple, en una de les últimes decisions adoptades pel jutge Pablo Llarena: l’obertura d’una peça separada dins el sumari, que ha declarat secreta durant només quinze dies; habitualment aquest tipus de decisions abastin un mínim d’un mes, prorrogable.

Si el jutge vol evitar la pròrroga dels primers sis mesos d’investigació hauria de processar els acusats, com a màxim, a l’abril. I en això està Llarena, segons fonts coneixedores de la causa. Entre els vint-i-vuit investigats actualment estan l’expresident Carles Puigdemont i els quatre exconsellers escapolits amb ell a Brussel·les; l’exvicepresident, Oriol Junqueras, i l’exconseller d’Interior, Joaquim Forn, tots dos a la presó preventiva; la resta d’exconsellers del Govern; l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i diversos exmembres de la Mesa; l’exdiputada de la CUP, Anna Gabriel; la secretària general d’ERC, Marta Rovira; i els dirigents de les entitats independentistes ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, tots dos a la presó preventiva. Quan el jutge decideixi a qui processa i per quins delictes s’obrirà un període de diversos mesos perquè les parts qualifiquin els fets i puguin demanar més proves.

Una de les últimes decisions del jutge ha estat obrir una peça dins el sumari i declarar-la secreta durant 15 dies

Llarena no vol limitar el dret de defensa, tot i que això pugui suposar una dilatació de la causa. Però la previsió és que, si no sorgeixen obstacles o noves perquisicions ineludibles, els investigats que resultin finalment encausats s’asseuran en la banqueta a l’octubre, i ho faran davant la sala penal del Tribunal Suprem. Serà un judici llarg.

El magistrat investiga delictes de rebel·lió, sedició i malversació de cabals públics. La decisió de no dilatar la investigació apunta al fet que el sumari ja acumula suficient càrrega probatòria dels delictes, almenys del de malversació, que li permeti aplicar el tipus agreujat. L’alt tribunal creu tenir acreditats els delictes de malversació (castigat amb fins a vuit anys de presó) i el de sedició (fins a quinze anys). Hi ha dubtes entre els jutges sobre el de rebel·lió, que inclou tumult amb violència i està penat amb fins a trenta anys.

Un informe de la Guàrdia Civil a mans del jutge ha destapat que el Govern de Carles Puigdemont va malversar presumptament 502.000 euros de diners públics per pagar publicitat del referèndum il·legal de l’1 d’octubre, sabent que el Tribunal Constitucional l’havia suspès.

El jutge creu tenir lligada la malversació en el tipus agreujat, segons la investigació

Les perquisicions fins ara permeten aplicar, en funció de les proves ja existents, el tipus agreujat de la malversació, ja que a aquests 502.000 euros caldria sumar 139.700 més pagats per la Generalitat a través d’intermediaris als supervisors internacionals del referèndum. I quan la malversació supera els 600.000 euros entra de ple el tipus agreujat.

El jutge creu tenir indicis sòlids que almenys en els fets concorre un delicte de sedició, davant l’evidència que va existir un full de ruta preestablert per un grup ampli de persones concertades entre si en què cadascú ostentava un paper diferenciat, però tots orientats a declarar la independència saltant-se la Constitució i forçant i ignorant les lleis.

Les principals proves són el full de ruta trobat en el registre que va fer la Guàrdia Civil els dies 20 i 21 de setembre a la Conselleria d’Economia (quan els manifestants van destrossar tres vehicles policials) i l’agenda manuscrita de Josep María Jové, número dos de la conselleria que dirigia Oriol Junqueras.

L’agenda de Jové

L’agenda de Jové detalla reunions des del 2012 entre alts càrrecs de la Generalitat, preparatòries dels actes que havien de concloure amb la proclamació de la república catalana. És minuciosa en dades i mostra el pessimisme que regnava entre ells sobre l’èxit del procés, si bé de les anotacions se’n dedueix que van decidir tirar endavant convençuts que la desobediència a les lleis i les manifestacions multitudinàries farien sucumbir el Govern de Mariano Rajoy.

L’agenda ha permès que Llarena ampliés a vint-i-vuit els investigats, entre els quals també es troben els Jordis, responsables de les associacions que van organitzar la protesta davant de la Conselleria d’Economia i de les altres que ha desenvolupat l’independentisme català des del 2012. Tots dos estan a la presó, igual que Joaquín Forn, l’exconseller d’Interior que manava els Mossos i que, quan es van produir els atemptats gihadistes a Barcelona, en enumerar la nacionalitat dels morts, va distingir entre morts catalans i espanyols.

Fonts jurídiques no descarten que els Jordis, i fins i tot Forn, puguin obtenir la llibertat quan es constitueixi el nou Govern. En aquest moment, opinen, desapareixeria la causa per la qual es troben a la presó: el risc de reiteració delictiva. Però els que estiguin presos, i mentre ho estiguin, no se’ls permetrà d’assistir a les sessions del Parlament.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >