Selecciona Edició
Connecta’t
LLIBRES

La vergonya d’Occident

L’anàlisi que fa Ramon Rovira de Trump ajuda a entendre el triomf d’una nova mena de populisme

Donald Trump, president dels EUA.
Donald Trump, president dels EUA.

Ramon Rovira (Sils, 1959) tenia preparat un llibre ben diferent del que ha acabat fent, Jo, Trump. Havia d’escriure una biografia de Hillary Clinton, la favorita per guanyar les presidencials dels Estats Units el novembre del 2016. La nit electoral va caure com un gerro d’aigua freda sobre el periodista català, i no només perquè el guanyador de la contesa fos Donald Trump, el personatge més odiós que ha arribat més lluny a la història contemporània dels Estats Units, sinó també perquè ho tenia tot a punt per publicar un altre treball. Ho explica el mateix Rovira als agraïments: “La inesperada derrota de la exprimera dama i la sorprenent victòria del milionari van trasbalsar tots els plans. Tant que, des d’aleshores, centenars de documents descansen en un racó del traster de casa”.

L’estrena de l’administració de Trump ha generat —com és habitual quan arriba un nou president a la Casa Blanca— una enorme quantitat de bibliografia sobre el personatge. Hi ha llibres més elaborats, trepitjant el terreny, buscant una visió àmplia de la realitat nord-americana, com és el cas d’Otoño americano, del periodista d’EL PAÍS Marc Bassets. L’obra de Rovira, flamant director de RAC-1, s’emmarca en un altre tipus de document, una recerca feta des de la distància i sobretot a partir d’un repàs exhaustiu dels continguts periodístics que ha generat Trump durant els darrers dos anys.

La narració que fa Rovira a partir d’apunts de premsa aporta visions més enllà de les barbaritats més conegudes de Trump que ajuden a copsar el triomf d’una nova mena de populisme. La primera reflexió de fons que exposa Jo, Trump és la fi de l’anomenada “pena de la mentida”. Des del cas Watergate, enxampar un polític mentint als Estats Units era el final de la seva trajectòria pública, fins que va arribar Trump. Rovira detalla l’origen del concepte de postveritat, desenvolupat per l’assagista Ralph Keyes el 2004 en el seu llibre L’era de la postveritat, tot i que hi ha un ús anterior del 2001 per l’historiador Eric Alterman: “Li va infondre un valor polític a partir dels atemptats de l’11-S. La seva teoria és que una societat traumatitzada pels terribles efectes dels atemptats era molt més manipulable i sensible a acceptar iniciatives que suposaven restriccions a la llibertat o als drets dels ciutadans”.

La vergonya d’Occident

JO, TRUMP

Ramon Rovira
Ediciones B
312 pàgines
17 / @ 5,49 euros

Rovira combina la seva experiència com a antic corresponsal als Estats Units i com a veterà periodista per radiografiar l’estratègia de comunicació de Trump. Entre els punts de suport del seu discurs —absent d’ideologia, un còctel de demagògia i idees del nacionalisme ultra— hi ha “el cinquè poder”, diu Rovira parafrasejant el professor de la Universitat de Columbia Andreas Huyssen: “És un atac concertat al quart estat [el periodisme tradicional] mitjançant el que podríem anomenar el cinquè estat, les polítiques de mitjans digitals de dretes, com a prerequisit per destruir l’estat administratiu”.

Jo, Trump aprofita per trobar la contrapart de promeses electorals del president, com quan Trump defensa gravar les importacions de Mèxic de vehicles, cotxes que han estat fabricats amb un 65% de components procedents dels Estats Units. També sobre Mèxic, Rovira entra a fons en la crisi migratòria que ocasionaria partir peres amb el veí del sud perquè aquest és un eficaç policia per aturar els immigrants procedents de Centreamèrica. El llibre ofereix també reflexions de la nostra realitat, la de la política que promet remeis màgics i paradisos inexistents: “El receptor és el mateix, l’incaut que, cansat dels remeis tradicionals, es posa en mans del nou messies al qual li perdonen tots els excessos”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >