Selecciona Edició
Connecta’t
PROVOCACIONS OPINIÓ i

Orígens

Les comunitats vegetarianes passen ara per un dels seus millors moments a l’època de Chesterton

Fruita i verdura en un mercat.
Fruita i verdura en un mercat.

Parlant de la decadència de la petita burgesia anglesa, just al començament de l’Autobiografia que va escriure als anys trenta, poc abans de morir, Gilbert Keith Chesterton explica que la classe mitjana, tan respectable en temps del seu avi, s’ha dividit en aquells moments entre els pretensiosos (snobs) i els puritans (prigs). Els primers volen entrar en Societat i els segons volen sortir de la Societat i entrar en societats tals com la comunitat vegetariana o les colònies socialistes. També sabem per altres fonts que, en aquella època, entre els anys vint i trenta, ja hi havia afició a l’orientalisme i a l’antipedagogia. A la novel·la La tia Mame, de Patrick Dennis, situada en el període d’entreguerres, la protagonista vol enviar el nebot orfe que ha quedat a càrrec seu a una escola mixta on les classes es fan amb els alumnes i professors despullats i amb una il·luminació de rajos ultraviolats, i el programa educatiu —orientat a combatre intensament tota forma de repressió— consisteix en gimnàstica rítmica, art no figuratiu i grups de discussió. La tia Mame no pot deixar de lamentar, entre altres contrarietats, una exigència del testament patern: el nen haurà de rebre una educació protestant, i d’aquesta manera es veurà privat dels misteris de les religions orientals. Esnobisme i puritanisme no deixen de tenir els seus punts de contacte, cosa perfectament lògica si tenim en compte que procedeixen de la mateixa classe social.

No és estrany que, en una era de convulsions i conflagracions com la que ha patit Occident els darrers cent anys, les tendències decadents de les classes mitjanes hagin tingut una vida discontínua, però el que no es pot negar és que en el primer quart del segle XXI han tornat a florir amb diferències escasses respecte a les que observava Chesterton al seu temps: les comunitats vegetarianes passen ara per un dels seus millors moments i les colònies socialistes tornen a ser una aspiració. S’hi han afegit, certament, altres dedicacions i compromisos, però tots són productes de la mateixa matriu. L’esnobisme de la classe mitjana ha florit també al mateix compàs, amb legions de connaisseurs en gastronomia, moda i art contemporani, i quan s’ha agermanat amb el puritanisme ha produït el que de vegades s’anomena “l’esquerra feng shui”, amb tot el seu univers de medicines alternatives, ecologisme emocional i estudis de gènere. És sens dubte el moviment més conservador del nostre temps. Ja fa a la vora cent anys que persisteix en les mateixes idees, i ara ja ocupa alcaldies i altres llocs de poder. Són els besnets dels que volien sortir de la societat i dels que volien entrar en societat, i és potser per aquest motiu que, volent sortir de la Unió Europea, de l’euro, de l’Estat de dret i del pensament racional, no sembla que de moment tinguin la menor intenció d’abandonar les pretensions socials.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >