Selecciona Edició
Connecta’t
Selecciona Edició
Mida de la lletra

La CUP amenaça a desmarcar-se “si no hi ha República”

Carles Riera, líder de la formació anticapitalista, acusa Torrent d'haver traït l'esperit de l'1-O

Carles Riera aquest dimecres amb els altres diputats de la CUP.
Carles Riera aquest dimecres amb els altres diputats de la CUP.

La CUP ha perdut pes en aquesta legislatura, després de passar de 10 a quatre diputats, però els seus vots segueixen sent imprescindibles per sustentar la majoria independentista de la Cambra. Els anticapitalistes van lamentar ahir el discurs del nou president del Parlament, Roger Torrent, en considerar que va ser de caràcter autonomista obviant els episodis del referèndum de l'1 d'octubre i la proclamació de la República del 27 d'octubre. Carles Riera, líder de la CUP, va acusar Torrent d'haver traït l'esperit de l'1-O i va deixar en l'aire el seu vot en la investidura.

Després de la celebració de la sessió constitutiva de la Cambra, Riera va avisar que els anticapitalistes només teixiran consensos amb Junts per Catalunya i Esquerra per “materialitzar la República”. I la qüestió és que la CUP no va veure cap al·lusió a la República en el discurs de Torrent, que va enquadrar en el marc autonomista. Les estratègies d'ERC i de la CUP són gairebé oposades: el partit que lidera Oriol Junqueras vol impregnar el mandat de “realisme” i es mostra com el soci independentista més pragmàtic davant de les posicions més extremes de Junts per Catalunya i Carles Puigdemont o de la CUP.

En un consell polític celebrat dissabte, la CUP es va mostrar disposada a acceptar l'oferta de Junts per Catalunya de tenir un seient a la Mesa del Parlament. Els anticapitalistes no van demanar a canvi cap diputat per formar un grup parlamentari —en sumen quatre i se'n necessiten cinc—, però sí que van reclamar una cosa que consideren essencial: un compromís per materialitzar la República. Això no va passar. Mantinguts al marge de les negociacions dels dos grans partits independentistes, Carles Riera va apuntar que en les últimes 48 hores no hi havien tingut cap contacte. “La qüestió central no és qui governa, sinó per a qui governa”, va dir Riera, disposat a entrar a la Mesa si hi ha un canvi de criteri.

No ha estat aquesta l'única reclamació de la CUP en els últims dies. Núria Gibert, portaveu del secretariat dels anticapitalistes, va exigir dimarts a Junts per Catalunya i a Carles Puigdemont que assumeixin les seves responsabilitats després de la sentència del cas Palau i van avisar l'expresident que aquest és el millor favor que pot fer per a la República catalana, que donen per constituïda. Gisbert va reclamar a Puigdemont i al seu partit tres coses per tancar una “gran ferida”: que demani perdó pel que va passar, que els responsables reparin i retornin la suma sostreta i que s'articulin els mitjans perquè no pugui tornar a passar res igual.

Junts per Catalunya i Esquerra —que sumen 66 escons— necessiten els vots dels quatre diputats anticapitalistes per amarrar la seva majoria de 70 diputats (la majoria absoluta és de 68). En el millor dels casos, si els tres empresonats i els cinc fugits poguessin votar, es quedarien en 66 si la CUP hi votés en contra. Però no sembla que, amb només quatre diputats, estigui en condicions d'avortar la legislatura alineant-se amb el bloc que ha defensat l'aplicació de l'article 155. Riera va rebutjar que el seu partit defensi que es doni per proclamada la República perquè cap dels seus polítics és a la presó. “Ningú pot donar-nos lliçons de com hem patit la repressió de l'Estat”, va afirmar recordant que dues exdiputades —en al·lusió a Anna Gabriel i Mireia Boya— també figuren en la causa del Tribunal Suprem investigades per rebel·lió i sedició.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ