Selecciona Edició
Connecta’t

La corrupció i els deutes forcen Convergència a desprendre’s de les seves seus

El partit vendrà patrimoni immobiliari per retornar les comissions del 'cas Palau'

Daniel Osácar acudeix a conèixer la sentència del 'cas Palau'.
Daniel Osácar acudeix a conèixer la sentència del 'cas Palau'.

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) ha desaparegut com a partit polític, però no ho han fet ni els seus deutes ni la seva responsabilitat pels casos de corrupció. El partit nacionalista, que encara manté personalitat jurídica pròpia, ha d'afrontar el pagament d'un crèdit hipotecari que va signar en assumir el deute de CiU (més de sis milions d'euros) i ara, a més, ha de retornar 6,6 milions que va cobrar en comissions il·legals pel cas Palau. Per garantir aquests pagaments, la formació preveu desprendre's de les seves seus a Catalunya.

A més d'un dany polític evident —per primera vegada, la justícia ha acreditat que la força hegemònica a Catalunya va cobrar comissions a canvi d'adjudicacions d'obra pública—, la sentència del cas Palau suposa una sotragada econòmica per a Convergència. L'Audiència de Barcelona ha ordenat el decomís dels 6,6 milions que Ferrovial va pagar al partit perquè li adjudiqués grans infraestructures, com la Ciutat de la Justícia o la línia 9 del metro. Convergència ha de retornar els diners, que aniran a parar a les arques de l'Estat.

El pagament, no obstant això, no serà immediat perquè la resolució no és ferma i els advocats de Convergència ja han expressat la seva intenció de presentar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. La defensa confia que el delicte de tràfic d'influències —pel qual ha estat condemnat a quatre anys i cinc mesos de presó l'extresorer Daniel Osácar— decaigui i la formació sigui exonerada.

El relat de fets provats, no obstant això, és contundent. Per si de cas, els responsables de la formació ja han dissenyat un pla per afrontar els pagaments. El pla passa, essencialment, per respondre a la sanció amb patrimoni immobiliari. "Tenim seus a tot el territori que superen amb escreix la xifra dels 6,6 milions d'euros", subratlla una persona que pilota el procés de liquidació del partit.

En l'última fase d'investigació del cas Palau, el jutge va ordenar que Convergència diposités una fiança per cobrir 3,2 milions d'euros —aquesta era la xifra que llavors es considerava que havia abonat la constructora— per fer front a les seves responsabilitats en cas de condemna. El partit va posar com a aval la seva històrica seu central, al carrer Còrsega de Barcelona, valorada en 12,3 milions d'euros. No obstant això, la primavera del 2015 va decidir vendre-la a un grup inversor de Hong Kong, Platinum Estates i, en lloc seu, la formació va posar com a aval 15 seus situades a diferents poblacions catalanes —Figueres, Lleida, Mataró...— valorades en només 3,6 milions. Davant de la disminució del valor, el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled va demanar l'embargament dels locals abans del judici. El jutge ho va acordar.

"Aquesta és la taxació hipotecària dels locals, perquè vam voler ser molt prudents. Però el seu preu de venda és molt superior, per la qual cosa si hi ha condemna ferma estarem parlant d'altres quantitats", afegeix la mateixa font. A més de la venda d'aquests locals embargats, Convergència preveu desprendre's del seu patrimoni immobiliari fins a arribar als 6,6 milions que reclama el tribunal. "Estem segurs que amb això podrem cobrir la quantitat reclamada".

El problema és que el cas Palau no és l'únic que amenaça a tensar encara més la tresoreria del partit. Convergència ha d'afrontar, a més, les possibles repercussions del cas 3%, de característiques similars però posterior en el temps. La causa, encara en fase d'instrucció, investiga si diferents empreses adjudicatàries a Catalunya van fer donacions a la fundació CatDem —vinculada al partit nacionalista— també a canvi de l'adjudicació d'obra pública. Aquestes comissions (encara presumptes) coincideixen amb l'etapa d'Artur Mas com a president de la Generalitat i impliquen pesos pesants del partit, com l'exgerent i exdiputat Germà Gordó.

A les conseqüències de la corrupció s'hi suma el deute acumulat pel partit. El desembre del 2015, després de divorciar-se d'Unió, Convergència va assumir el deute de la coalició (CiU) a través d'un crèdit hipotecari. Inicialment, la quantitat a satisfer era de 6,8 milions, tot i que ara és una mica inferior perquè "es van pagant les quotes".

Futur sense locals

El futur, en qualsevol cas, implica vendre les seus. Totes. A principis del 2016, Convergència va comprar un local d'uns 2.000 metres quadrats per substituir la seu de Còrsega. El local feia un any que era buit i el va comprar un promotor privat, tot i que abans havia allotjat les seus de Comerç i d'Energia de la Generalitat. Es troba a tot just deu minuts a peu de l'anterior local. Encara que Convergència n'és propietària, l'estiu del 2016 el PDeCAT —nascut per fer creu i ratlla amb la corrupció— va passar a ocupar l'espai mitjançant el pagament d'un lloguer.

L'estada del PDeCAT a la nova seu, no obstant això, serà breu. L'estiu del 2017, Convergència la va posar també a la venda per reduir el volum de deute. Fonts del partit prefereixen no donar xifres per no perjudicar l'operació.

Convergència té seus com a propietària i com a arrendatària. Després de la seva desaparició com a projecte polític, algunes es van cedir al PDeCAT. Fonts de l'antiga formació insisteixen, no obstant això, que el futur passa per no tenir-ne cap en propietat. "És un model obsolet. El nou partit funciona d'una manera més virtual, i hi ha llocs públics per poder reunir-se".

Convergència arrossega problemes de finançament des de fa anys. A finals del 2014, el llavors coordinador de CDC, Josep Rull, va demanar als militants, en una carta, que fessin "donacions voluntàries". Els casos de corrupció, a més, van obligar a tancar l'aixeta de les donacions. Tant el partit com la fundació afí es van comprometre a no acceptar donacions d'empreses des del 2016. L'any passat, Convergència va afrontar un expedient de regulació d'ocupació que va implicar l'acomiadament de gairebé la meitat dels 82 treballadors. Ara queden 40 persones. "Si el PDeCAT vol, podria fitxar-ne alguns per la seva experiència. La idea és que, al llarg d'aquest any, en quedin només quatre o cinc com a liquidadors, per acabar de tancar Convergència".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >