Selecciona Edició
Connecta’t

El secessionisme imposa la seva majoria i segueix apostant per Puigdemont

Roger Torrent, d'Esquerra Republicana, substituirà Forcadell com a president del Parlament

Roger Torrent.
Roger Torrent.

El Parlament comença aquest dimecres la dotzena legislatura i tot indica que l'independentisme seguirà imposant la seva majoria. Així el futur nou president del Parlament, Roger Torrent, d'Esquerra Republicana, va anunciar que l'objectiu és "materialitzar el mandat democràtic" de les eleccions. Al mateix temps, Junts per Catalunya i ERC van dir que donarien suport a "la proposta de candidat" a la Generalitat de Carles Puigdemont, l'endemà que un informe dels lletrats va dir que una investidura telemàtica no té empara legal. Esquerra havia dit que faria cas als serveis jurídics.

Aquesta tarda, amb prou feines 18 hores abans que es constitueixi el Parlament, Esquerra Republicana va anunciar que Roger Torrent serà el president de la Cambra. Finalitzaven així diversos dies de travesses i secretisme sobre la persona que substituirà Carme Forcadell i ostentaria la representació de la segona institució més important de Catalunya després de la presidència de la Generalitat.

El perfil de Torrent, de 38 anys, és el d'un independentista pota negra que va començar a militar a les joventuts d'Esquerra Republicana el 1998. Dos anys més tard tenia carnet del partit i des del 2007 és alcalde de Sarrià de Ter (Gironès), el seu poble natal. Aquesta serà la seva tercera legislatura com a diputat i en l'anterior va exercir com a adjunt al portaveu de Junts pel Sí. És llicenciat en Ciències Polítiques i màster en estudis territorials i urbanístics.

L'elecció de Torrent com a president del Parlament respon al pacte entre Esquerra (32 diputats), Junts per Catalunya (34) i la CUP (4) per designar un independentista i ocupar quatre dels set seients a la Mesa de la Cambra. Els dos grups majoritaris van anunciar en un comunicat que "en la línia de restitució de les institucions", també han acordat donar suport a Carles Puigdemont com a candidat a la presidència de la Generalitat. Queda per veure si torna de Brussel·les i força el seu empresonament o si l'independentisme persisteix en el seu desig d'una investidura telemàtica que els lletrats del Parlament ja han dit que no té empara legal.

El que sí que se sap és que vuit diputats secessionistes no acudiran aquest dimecres a la sessió de constitució. Tres d'ells, els que estan empresonats (Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez) podran delegar el vot després que ho autoritzés el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, amb el que l'independentisme quedarà amb 65 escons i tindrà les cinc absències dels diputats fugits.

Aquest fet no posa en perill l'elecció de Torrent davant de l'alternativa del candidat de Ciutadans, José María Espejo, que aconseguirà 57 vots del seu partit (36), 17 del PSC i quatre del PP. Catalunya en Comú-Podem, que té vuit escons, va reiterar aquest dimarts que no votaran a favor del candidat de Ciutadans a presidir la Cambra per no contribuir a formar una "majoria adulterada" i basada en l'absència de diputats perseguits per la justícia, informa Àngels Piñol. La posició dels comuns els va valer el retret de la líder de la formació, Inés Arrimadas.

"Les forces del 155"

A la sortida de la reunió d'Esquerra en la qual es va acordar el seu nom per presidir el Parlament, Torrent va assegurar que serà "un honor" substituir Carme Forcadell, de qui va dir que "ha defensat com ningú aquesta institució". El futur president de la Cambra va afegir que el seu primer objectiu serà "tornar a posar la institució al servei de la ciutadania i no de les forces del 155 i materialitzar el mandat democràtic sorgit de les urnes el passat 21 de desembre".

Han passat els mesos, s'ha produït una abrupta declaració d'independència amb les conseqüències conegudes i l'independentisme segueix emprant el mateix llenguatge que abans d'aquests fets, quan s'invocava de manera constant el resultat electoral per justificar els plans secessionistes. Queda per veure com es materialitza la declaració d'intencions de Torrent durant la legislatura.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >