Selecciona Edició
Connecta’t

Posar fi a “l’ostracisme” de Manuel de Pedrolo

Un any d'activitats, reedicions de llibres i digitalització de part de l'obra de l'escriptor català en el centenari del seu naixement

Adelais Pedrolo, Anna Maria Vilallonga i Laura Borràs en la presentació de l'Any Pedrolo.
Adelais Pedrolo, Anna Maria Vilallonga i Laura Borràs en la presentació de l'Any Pedrolo.

Era radicalment ateu, radicalment anticapitalista, radicalment antiautonomista –independentista declarat en un temps en el qual no era tendència i tan transgressor que l'obra i creativitat de Manuel de Pedrolo no va ser prou valorada en el seu temps: “La celebració de l'any servirà per posar fi al seu ostracisme i perquè es valori el seu paper en la literatura catalana del segle XX”, sostenia la professora de la Universitat de Barcelona i crítica literària Anna Maria Vilallonga, comissària de l'Any Pedrolo en la presentació dels múltiples actes organitzats per la Institució de les Lletres Catalans i el Departament de Cultura de la Generalitat. Manuel de Pedrolo, que va néixer a Aranyó (Segarra) el 1918 i va morir a Barcelona el 1990, va ser un dels escriptors més prolífics de la història de la literatura catalana. Ho va ser en gairebé tots els gèneres: teatre, poesia –incloent-hi la poesia visual, narrativa breu, novel·la –més de 70 títols, diaris, informes i articles de premsa.

Tot això sempre escrit en català, mai va utilitzar el castellà, i amb un posicionament personal molt radical amb al·legats independentistes rotunds que recorren la seva obra “i que ara resulten de molta actualitat”, com ha dit Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes. L'Any Pedrolo pretén visualitzar la ingent obra de l'escriptor més enllà de Mecanoscrit del segon origen, la seva novel·la de ciència-ficció més llegida i venuda, i la policíaca Joc brut. La ciència-ficció i el gènere negre, però també el teatre de l'absurd, la novel·la eròtica i l'assaig van tenir cabuda en l'extensa obra de Pedrolo, que, a més, va traduir escriptors contemporanis anglesos i francesos –com John le Carré, Friedrich Dürrenmatt o Georges Simenon amb novel·les que va incorporar a la col·lecció La Cua de Palla (Edicions 62), que va dirigir entre el 1963 i el 1970.

“El seu ritme d'escriptura i de creativitat va topar amb la censura del règim franquista i aquest és un dels motius que una important part de la seva obra no s'hagi conegut prou”, explicava la comissària de l'Any Pedrolo, que reconeixia, també, que l'autor va ser controvertit en el seu temps: "Hi ha gent que diu que no li agradava gens".

La censura va ser la causant que moltes de les seves novel·les es publiquessin anys després que Pedrolo les escrigués. Va passar amb Cendra per Martina, que va ser escrita el 1952 però no es va publicar fins al 1967, o la tetralogia La terra prohibida, escrita el 1957 i publicada 20 anys més tard. Precisament la celebració del centenari del naixement de l'escriptor ha estat el detonant per a la reedició de 23 dels seus títols per editorials com Comanegra, Sembra Llibres o Pagès. Nou d'ells es van tornar a publicar l'any passat, entre els quals hi ha Milions d’ampolles buides, Tocats pel foc o El principi de tot. “Prova de l'interès que hi ha en la celebració de l'Any Pedrolo és que moltes editorials ja han reeditat títols un any abans”, apuntava la comissaria. Catorze obres més tornaran renovades al llarg d'aquest any, entre les quals n'hi ha una d'inèdita que publicarà Comanegra i un Manual de Pedrolo, una antologia dels seus textos de ficció i no ficció que editarà Amsterdam. També al llarg del 2018 es publicarà una biografia sobre l'autor i un llibre sobre els textos i informes que feia per a les editorials.

Una de les activitats principals de l'any serà la museïtzació de la casa de l'autor a Tàrrega (Urgell) que se sumarà a l'Espai Pedrolo, que s'encarrega de custodiar i conservar l'arxiu del fons documental i la divulgació de Pedrolo en la seva faceta més personal i literària, una activitat que desenvolupa la Fundació Pedrolo, que va néixer impulsada per la seva filla, Adelais, el 2005. Ella reivindica la figura del seu pare que entén que no ha estat prou reconeguda: “Fins ara el seu reconeixement ha estat popular, probablement perquè la seva literatura era d'emocions, transgressora i això molestava el sistema”.

Festivals literaris, exposicions, espectacles teatrals i dos simpòsiums de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Barcelona s'encarregaran d'abordar el valor de l'obra de l'escriptor i de la seva vigència al llarg d'aquest any. Part del seu fons documental, al voltant de 20.000 pàgines, serà digitalitzat per la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida i 25.000 pàgines del Fons Pedrolo perquè es puguin consultar per internet. “És important que les commemoracions d'aquest tipus deixin alguna cosa tangible, més enllà dels festivals i exposicions que es puguin organitzar, perquè al cap i a la fi costen un esforç”, ha apuntat Borràs. La partida de Cultura per a l'Any Pedrolo és d'uns 50.000 euros.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ