Selecciona Edició
Connecta’t

Obre l’hotel que Colau no va poder parar

L'establiment del Rec Comtal, de Núñez i Navarro, té tres estrelles i 99 habitacions

La terrassa de l'Hotel REC, ubicat al carrer del Rec Comtal de Barcelona.
La terrassa de l'Hotel REC, ubicat al carrer del Rec Comtal de Barcelona.

L'hotel del Rec Comtal, un dels símbols de la lluita veïnal contra la pressió turística a Barcelona, que fins i tot el va portar a la Fiscalia, està obert des d'aquest dilluns. Té tres estrelles, 99 habitacions i pertany a la cadena Nuñez i Navarro Hotels. L'hotel Rec va ser un dels més cèlebres que va esquivar la moratòria d'obertura de nous establiments que va dictar l'alcaldessa Ada Colau tan bon punt va entrar al govern i va elaborar el pla d'hotels. El seu predecessor, Xavier Trias, també havia admès en el mandat anterior que no podia fer res per aturar el projecte: expropiar-lo tenia un cost de 23 milions.

El 2015, l'Associació de Veïns del Casc Antic va portar el projecte a la Fiscalia de Delictes Urbanístics i Ambientals: malgrat que s'havia construït amb les llicències i els permisos en regla, admetien, la tramitació urbanística va estar plena d'irregularitats. L'oposició veïnal es va centrar en la modificació, el 2007, d'un pla de reforma interior del 1986, que preveia construir-hi habitatge social per reallotjar afectats urbanístics.

Al juny, la Fiscalia va arxivar el cas però va apreciar “irregularitats administratives” en l'operació, motiu pel qual va instar l'Ajuntament a revisar el pla que el va permetre. A instàncies d'ERC, el Consistori va encarregar una auditoria externa sobre la tramitació.

L'advocat de l'entitat veïnal, Daniel Jiménez Schelgc, va recordar que el fiscal va apuntar que el cas no tenia recorregut penal. Però sí que va insistir en les “irregularitats urbanístiques”, per la qual cosa va instar el Consistori a revisar les llicències d'obres i d'obertura. Com que no ha tingut resposta, va explicar, ha interposat un contenciós. “Intentarem que es revisi la llicència perquè considerem que és nul·la”, va afirmar l'advocat, que va posar en relleu que aquest cas és una mostra “de la connivència amb el sector privat, que va voler desvirtuar l'interès públic d'un sòl que estava destinat a equipaments”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >