Selecciona Edició
Connecta’t

La condemna a Convergència complica els plans del separatisme

La sentència dificulta encara més la investidura i pot asfixiar econòmicament la nova formació

Fèlix Millet, després de conèixer la sentència condemnatòria
Fèlix Millet, després de conèixer la sentència condemnatòria

La condemna a Convergència Democràtica (CDC) a pagar 6,6 milions per les comissions il·legals a compte de l'adjudicació d'obra pública que ha dictat aquest dilluns l'Audiència de Barcelona posa al límit el PDeCAT i els seus dirigents. La sentència dificulta encara més la investidura de Carles Puigdemont i dibuixa un escenari molt advers per pagar aquests diners en cas que la confirmi el Tribunal Suprem.

La reacció del PDeCAT en haver-se conegut la sentència és tot un símptoma de l'intent de l'extinta Convergència de desentendre's del cas i abominar d'un passat marcat per sospites de corrupció, ara convertides en fets provats per la justícia. El PDeCAT entén que la condemna no va amb ells, sinó que “té a veure amb Convergència Democràtica de Catalunya, una formació política que ja ha assumit totes les responsabilitats polítiques”, s'assegura un comunicat emès.

Es tracta d'“un assumpte que és anterior a l'any 2010”, afegeix la formació, en un intent de salvar Artur Mas de qualsevol responsabilitat. Aquest va ser l'any en què es van celebrar les eleccions autonòmiques que el van portar a la presidència de la Generalitat després dels dos governs tripartits.

L'expresident de la Generalitat va dimitir com a president del PDeCAT el passat dia 9 i va negar llavors que es tractés d'una mesura preventiva davant una eventual condemna a Convergència. Després de conèixer-se la decisió judicial va assegurar en un comunicat que no esperava una sentència tan “dura” i va recalcar que Convergència ja va pagar, amb la seva dissolució el 2016, un “preu molt alt”.

L'afirmació és imprecisa, perquè Convergència segueix existint com a persona jurídica i quan la sentència sigui ferma se suscitarà el debat de si el PDeCAT ha d'implicar-se també en el pagament dels diners que s'estableixi i que, de moment, no s'ha pogut cobrir amb l'embargament de 15 seus. Francesc Sànchez, representant legal de Convergència, també va insistir que Convergència “ha desaparegut de l'òrbita dels partits que es presenten a les eleccions”.

De moment, la sentència arriba en el pitjor moment de les relacions entre el PDeCAT i Esquerra Republicana per aconseguir un acord que faci possible la investidura d'un president de la Generalitat. En aquesta línia, el portaveu d'Esquerra Republicana, Sergi Sabrià, va reaccionar amb molta prudència i després de conèixer la sentència va afirmar que “qui hagi d'assumir responsabilitats que les assumeixi”, encara que va afegir el que no farà la seva formació és “mirar cap a un altre costat”.

Malgrat la prudència, Sabrià va recordar que els republicans no han tingut ni un sol cas de corrupció en els seus gairebé 87 anys d'història, va reclamar la necessitat de “desterrar de la política els comportaments vinculats amb la corrupció” i va insistir que quan es provin aquestes pràctiques “cal anar fins al fons i que recaigui tot el pes de la justícia sobre els responsables”.

Crítiques de la CUP

Les crítiques contra els actuals dirigents del PDeCAT per la sentència també van arribar de la CUP, un altre aliat durant la passada legislatura. Així, la regidora de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona i exdiputada al Parlament Eulàlia Reguant va assenyalar que els actuals dirigents del PDeCAT han d'explicar quina és l'herència que volen de CDC “És la del 4%?”, es va preguntar, i va reclamar a Artur Mas que doni explicacions.

En la mateixa línia, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va exigir a Carles Puigdemont i altres dirigents del PDeCAT, com els consellers destituïts Jordi Turull o Josep Rull que “considerin assumir responsabilitats apartant-se dels càrrecs que ocupin o optin a ocupar”, informa Clara Blanchar. Per a la regidora, la sentència “acredita que Convergència es va presentar en 12 eleccions enganyant i fent paranys, amb diners extres que aconseguia a través de la trama”. Colau va eludir en diverses ocasions la resposta a la pregunta sobre si Puigdemont hauria de renunciar a presidir la Generalitat després de la sentència.

La presidenta del grup de Ciutadans en l'Ajuntament de Barcelona, Carina Mejías, va considerar que amb la sentència “es constata que Convergència era una organització delictiva” que el seu objectiu era “saquejar als catalans en benefici de determinades persones”

Des del PSC, el secretari d'organització, Salvador Illa, va exigir a Mas i Puigdemont “que donin explicacions i no amaguin més el cap sota l'ala”, mentre que, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va qualificar de “bona notícia” la sentència del cas Palau perquè “es demostra que a Espanya tots estem obligats al compliment de la llei”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >