Selecciona Edició
Connecta’t

Convergència, condemnada en el ‘cas Palau’ per cobrar comissions il·legals

L’Audiència de Barcelona imposa quatre anys i cinc mesos de presó per a l'extresorer del partit Daniel Osácar

Jordi Montull arribant al tribunal agafat del braç de la seva filla Gemma.
Jordi Montull arribant al tribunal agafat del braç de la seva filla Gemma.

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) va cobrar comissions il·legals per valor de 6,6 milions d'euros d'una constructora a canvi d'adjudicar-li obres públiques. Així ho ha determinat aquest dilluns la secció desena de l’Audiència de Barcelona, que ha condemnat al partit per haver-se finançat de manera irregular durant una dècada (1999-2009). Els magistrats del cas Palau han ordenat el decomís d'aquesta quantitat i han condemnat a quatre anys i cinc mesos de presó per tràfic d'influències i blanqueig de capital Daniel Osácar, l'únic membre del partit que s'ha assegut al banc dels acusats. És la primera vegada que s'acredita el finançament irregular de Convergència, que l'expresident Pasqual Maragall havia popularitzat amb el número del 3%, en al·lusió al percentatge de l'import de les adjudicacions que es quedava el partit.

La sentència del cas Palau arriba vuit anys i mig després que, el juliol del 2009, els Mossos d'Esquadra escorcollessin el Palau de la Música per buscar proves del desviament de fons perpetrat pels seus dos màxims responsables, Fèlix Millet i Jordi Montull. L'Audiència ha imposat una pena de nou anys i vuit mesos de presó per a Millet i de set anys i mig per a qui va ser la seva mà dreta. Tots dos havien confessat l'espoli –que la sentència fixa finalment en 23 milions d'euros– i havien reconegut, en el judici, que el Palau va servir per finançar irregularment Convergència.

La condemna a Millet i Montull era més que previsible perquè van confessar els fets. Els dubtes se centraven en si els jutges donarien per provat, com sostenia el fiscal, que Convergència va cobrar comissions per obrà pública adjudicada per la Generalitat. I sí que ho han considerat així. I de manera contundent. Tal com va concloure el fiscal anticorrupció, Emilio Sánchez Ulled, l'Audiència de Barcelona considera provat que Ferrovial va pagar comissions al partit nacionalista a canvi de l'adjudicació de grans obres públiques, com la Ciutat de la Justícia o la línia 9 del metro. La constructora camuflava aquestes comissions com a donacions altruistes al Palau de la Música. L'import suposava, en general, el 4% de l'obra adjudicada: un 2,5% anava a parar a les arques del partit i l'1,5%, a les butxaques de Millet i Montull, que feien d'intermediaris.

L'"acord criminal" entre Ferrovial i Convergència es va estendre durant una dècada. Els diners van fluir cap al partit per tres vies. La primera i més rudimentària, el lliurament de diners en efectiu (3,7 milions en total) als extresorers del partit Carles Torrent –mort el 2005 i Daniel Osácar. La segona via va ser l'emissió de factures falses per part d'empreses (2,3 milions) i la tercera, els falsos convenis de col·laboració entre el Palau i la Fundació Trias Fargas (630.000 euros).

Malgrat que la causa només es dirigia contra el tresorer, el fiscal sempre ha sospitat que alts responsables de Convergència coneixien i toleraven la trama. Tanmateix, no va poder arribar a identificar-los. L'Audiència de Barcelona recull aquest guant i sosté que els tresorers "garantien que altres responsables del partit, que no han pogut ser determinats", exercissin les pressions corresponents sobre els càrrecs públics de la seva formació tant a la Generalitat com als ajuntaments governats per Convergència.

Tot i considerar provat el finançament irregular de Convergència a través de Ferrovial, l'Audiència de Barcelona ha absolt per prescripció del delicte els dos directius de la companyia que estaven acusats, Pedro Buenaventura i Juan Elizaga.

L'Audiència de Barcelona ha acordat el decomís dels 6,6 milions que va obtenir Convergència, encara que el partit ja ha anunciat la seva intenció de recórrer contra la sentència. Durant la fase d'instrucció, la formació va haver de posar com a aval una quinzena de seus que cobreixen 3,6 milions d'euros. En cas que la condemna sigui ferma, Convergència haurà d'abonar (o respondre amb patrimoni) per tres milions d'euros més.

El pla d'Hisenda sobre els bitllets de 500 euros va ser el que va engegar el cas Palau. L'Agència Tributària va constatar que al Palau de la Música aquest tipus de bitllets es movien amb massa facilitat. El fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled va començar a investigar i va presentar una querella que, inicialment, es va dirigir contra Millet i Montull per desviament de fons. Però aviat van aparèixer indicis de finançament il·legal de Convergència. Els documents trobats en els escorcolls, els testimonis de les secretàries de l'expresident del Palau i les confessions d'última hora dels acusats han acabat d'apuntalar l'acusació i han permès als jutges dictar una sentència condemnatòria. És la primera vegada que s'acredita el finançament irregular de Convergència, que l'expresident Pasqual Maragall havia popularitzat amb el nom de 3%, en al·lusió al percentatge de l'import de les obres que es quedava el partit.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ