Selecciona Edició
Connecta’t
PROVOCACIONS

El camí recte del saber

Amàlia Zimmermann, filla de Joan Ferraté i propietària de la seva biblioteca, ha cedit el fons i tots els llibres del seu pare a la Universitat de Girona

La donació de la biblioteca de Joan Ferraté a la UdG pot servir per aprofundir en l’obra dels grans autors.
La donació de la biblioteca de Joan Ferraté a la UdG pot servir per aprofundir en l’obra dels grans autors.

Amàlia Zimmermann, filla de Joan Ferraté i propietària de la seva biblioteca, ha cedit el fons i tots els llibres del seu pare a la Universitat de Girona. A part d’uns documents interessantíssims, hi ha també uns vint mil volums sobre temes diversos: llibres de teoria i crítica literària, de literatura clàssica, espanyola, catalana, així com molts exemplars de literatura en altres llengües, sobretot anglesa, francesa, alemanya i italiana. No hi falten tampoc llibres de gramàtica, lingüística i filosofia. Alguns d’aquests, més aviat pocs, procedien de la biblioteca de Gabriel Ferrater.

Crec que la sort d’haver rebut aquest fons convida la Universitat de Girona a donar una resposta adequada al tresor intel·lectual que se li ha atorgat. I com que aquest país té una capacitat d’oblit tan enorme, jo aconsellaria al Departament de Filologia que, per tal d’aprofitar aquest fons, afegís a les assignatures que ja té cursos sobre obres com Dinámica de la poesía, Apunts en net, Papers sobre Josep Carner, Catàleg general, Escritores en tres lenguas, La poesia de Carles Riba, Foix i el seu temps, Papers, cartes paraules, Sobre literatura, Sobre lingüística, etc. Fer això, d’altra banda, equilibraria l’abundància d’assignatures que són Històries de..., que ja tenen manuals i llibres de text que són a l’abast dels estudiants. Al meu entendre, els departaments de filologia necessiten més assignatures que ajudin els estudiants a exercitar-se en el coneixement actiu i passiu de la llengua, o a estudiar l’ús que les obres literàries fan de l’idioma en què estan escrites, així com a aprofundir en les obres dels grans autors.

Tant la biblioteca de Joan Ferraté com les obres dels dos germans aconsellen (i fins i tot reclamen) adoptar algunes mesures per tal d’incrementar aquestes activitats que només es poden fer a les aules i que segurament depenen més del talent del professor que no pas d’informacions que ja es troben en llibres de text.

Seguir aquest camí potser evitaria que la Facultat de Lletres tornés a fer el ridícul en el qual va caure fa poc atorgant un doctorat honoris causa a un mort i a un cridaner, cosa que va causar vergonya aliena a molta gent de seny. El Departament de Filologia no tan sols no es va rebel·lar contra aquesta estranya proposta procedent del poder, sinó que a més a més hi va col·laborar servilment. Jo crec que la biblioteca de Joan Ferraté ens hauria d’estimular a aspirar a un nivell més alt que, com a mínim, eviti ridículs així. L’objectiu principal d’una carrera de filologia hauria de fer que els nostres estudiants fossin capaços de saber què s’ha de llegir i com ho han interpretar, cosa que no tan sols significaria que els hem posat en el camí recte del saber, sinó que també evitaria fabricar en sèrie una quantitat massa elevada de pallussos cultivats. I això tant es pot aplicar a la nostra facultat com a totes les altres d’aquest país.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >