_
_
_
_
_

Colau enterra el projecte de l’hotel del Palau de la Música

L'equip de govern aposta perquè les finques on s'havia de construir l'hotel acullin equipaments per al barri

Alfonso L. Congostrina
L'edifici on havia d'anar l'hotel del Palau.
L'edifici on havia d'anar l'hotel del Palau.M: MINOCRI

L'Ajuntament de Barcelona posarà fi aquest gener al projecte d'hotel de luxe que Fèlix Millet va idear junt amb el Palau de la Música. El Consistori deixarà sense efecte, en el ple, el planejament urbanístic que permetia construir l'edifici hoteler al costat de la joia del modernisme català. A més, l'equip de govern aposta perquè les finques on s'havia de construir l'hotel —als carrers de Sant Pere Més Alt i Amadeu Vives— acullin equipaments per al barri.

En el ple del 26 de gener s'aprovarà una modificació del Pla General Metropolità que permetrà derogar els usos previstos per a aquestes finques en el pla aprovat el juliol del 2009. El setembre passat, els tinents d'alcalde Jaume Asens i Janet Sanz, juntament amb la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, van assegurar que el Consistori i la Generalitat treballen per donar-li a l'immoble un ús conforme a les necessitats actuals dels veïns i entitats socials del barri.

L'equip de govern sap que en el proper ple tindrà majoria suficient per enterrar definitivament el projecte impulsat per Millet i que, segons BComú, atempta “contra l'interès públic i perjudica els veïns d'un entorn necessitats d'espais”.

La derogació definitiva no és una sorpresa. En els últims anys, el ple de el Consistori ha aprovat dues propostes —una el juny del 2010 i una altra el juliol del 2016— per demanar que es reverteixi la qualificació hotelera i es recuperi la qualificació d'equipament que tenia abans del 2009. Aquest any, la Fundació del Palau de la Música, capitanejada per Millet, va promoure un acord on es comprometien que en aquestes finques es duria a terme l'ampliació del col·legi la Salle Comtal i altres serveis complementaris al Palau de la Música. La fundació justificava la importància de disposar d'un hotel com a servei complementari del Palau. Per, d'alguna manera, que els músics que anessin a actuar al centre cultural poguessin allotjar-se just al costat del palau modernista. Per a això es traspassava l'edificabilitat hotelera d'una finca de la Generalitat a la plaça Sant Jaume a la finca del Palau. L'operació aviat va topar amb la negativa de veïns i entitats.

La modificació del pla general metropolità establia un període de quatre anys per dur a terme l'execució i elaboració d'un pla de millora urbana o planejament derivat per desenvolupar el projecte hoteler. El juliol del 2009, els Mossos d'Esquadra van registrar per primera vegada el Palau i va començar així la investigació de l'espoli de la institució, xifrat en més de 20 milions d'euros, en el període de temps en el qual Millet estava al càrrec del Palau. L'escàndol va paralitzar les obres de l'hotel de luxe.

De fet, el cas hotel del Palau va arribar a judici. Tant Millet com el seu segon, Jordi Montull, van resultar absolts. L'alcaldessa de Barcelona ha assegurat en la televisió pública catalana que malgrat el dictamen judicial és innegable que llavors hi havia “gent que ha tingut accés directe a les institucions buscant només l'enriquiment personal per aconseguir tractes de favor”.

Després de les investigacions de la policia, van sorgir discrepàncies entre els propietaris dels terrenys, Olivia Hotels, i la nova direcció de la Fundació del Palau de la Musica després que es destapés el saqueig de Millet. La nova direcció no considerava necessària la construcció de l'hotel pel qual la modificació de pla general metropolità mancava de justificació.

El passat març, l'equip de govern de BComú va denegar un nou pla urbanístic per a la construcció d'un nou hotel a les finques de Sant Pere Més Alt al·legant que no existia interès públic en el projecte i el ple ja havia expressat reiteradament que no donava suport a la construcció d'un recinte hoteler en aquell lloc. A més, el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) considera la zona de Ciutat Vella com un àrea de decreixement turístic en la qual s'ha de disminuir el nombre de places i establiments hotelers i no incrementar-los.

L'Ajuntament i els propietaris hauran de negociar per veure quin tipus d'ús es dona a aquestes finques. Colau assegura que serà un equipament per al barri, encara que està a l'espera del resultat de les negociacions entre administracions i privats.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_