Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

La CUP aposta per estar a la Mesa del Parlament i rebutja el grup propi

Els anticapitalistes revelen que ERC els va oferir un diputat a canvi de donar suport a la governabilitat sense aclarir-ne les condicions

Els diputats de la CUP, Natàlia Sánchez, Carles Riera, Vidal Aragonés i Maria i Maria Sirvent, en una roda de premsa a la seu de la CUP.
Els diputats de la CUP, Natàlia Sánchez, Carles Riera, Vidal Aragonés i Maria i Maria Sirvent, en una roda de premsa a la seu de la CUP. EL PAÍS

La CUP ha decidit avui "posar a disposició" un dels seus diputats perquè la Mesa del Parlament compti amb "majoria republicana" i ha rebutjat de forma paral·lela les ofertes de Junts per Catalunya i Esquerra perquè formessin grup parlamentari propi. La decisió implica que els anticapitalistes tindran un subgrup que penjarà del Grup Mixt. La situació és igual que la del Partit Popular.

Després de la celebració del Consell Politic, a Malgrat de Mar, la portaveu del secretariat, Núria Gibert, ha advertit a JxCat i a ERC que la majoria independentista de la Mesa haurà d'estar "al servei del que el poble va expressar l'1-O", és a dir, haurà d'actuar per "materialitzar la república". "Si constatem que està fent treball autonòmic nosaltres marxarem", ha assenyalat.

Els anticapitalistes, que sumen quatre diputats, han rebutjat finalment formar grup propi desestimant les ofertes d'Esquerra i de Junts per Catalunya que estaven disposats a cedir-los un diputat perquè sumessin els cinc necessaris. Gibert ha aclarit que en la seva decisió "ha pesat" el fet que ERC condicionés aquesta cessió que els anticapitalistes donessin suport a la governabilitat "sense conèixer les condicions". "Formar grup propi no era per a nosaltres prioritari en absolut", ha recalcat.

Carles Riera, líder del grup parlamentari, ja va avisar dimecres que no era prioritari per a ells el grup propi i que, en el cas d'acceptar-lo, seria a canvi de res. Els anticapitalistes han fixat dues condicions per als seus eventuals socis: que es creï una comissió d'investigació sobre "la brutalitat exercida contra la població" durant les votacions de l'1 d'octubre i una altra d'estudi sobre "les sobiranies, les realitats materials i els canvis que es poden dur a terme amb la República".