Selecciona Edició
Connecta’t

El turisme i l’agricultura es preparen davant el canvi climàtic

Alguns cellers es plantegen desplaçar les vinyes més al nord per no perdre qualitat

El sector del vi es planteja portar le svinyes més al nord.
El sector del vi es planteja portar le svinyes més al nord.

No hi ha volta enrere. El progressiu augment de les temperatures no té aturador i el 2017 va confirmar que els termòmetres han escalat a Catalunya fins a 1,5 graus centígrads per sobre de la mitjana climàtica. A més, no plou el que hauria de ploure. Hi ha sectors i activitats que pateixen especialment les conseqüències de l’escalfament atmosfèric i busquen solucions per no ser víctimes del canvi climàtic. És el cas de la indústria turística, especialment la relacionada amb l’esquí, i el sector del vi. Alguns cellers ja es plantegen desplaçar les vinyes situades més al nord perquè el producte no perdi qualitat.

Scott Pruitt és un home tan tebi amb les qüestions mediambientals que va aconseguir ser l’escollit per Donald Trump per dirigir l’Agència de Protecció del Medi Ambient. Les conseqüències que té el canvi climàtic són tan patents que fins i tot un descregut com Pruitt ha assenyalat aquesta setmana que és “indubtable” que el clima pateix alteracions. La temperatura de la superfície terrestre i oceànica de la Terra el 2017 es va situar gairebé un grau centígrad per sobre de la mitjana del segle XX. A España, el 2017 va ser l’any més càlid des de 1965, quan van començar els registres de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). També va ser el segon més sec. A Catalunya la temperatura mitjana anual va superar mig grau la del període de referència 1961-90. El Servei de Meteorologia de Catalunya destaca que l’anomalia va ser més marcada en algunes zones del Prepirineu i en punts del litoral, sobretot de la província de Barcelona. Allà, la temperatura mitjana anual ha arribat a superar 1,5 graus centígrads la mitjana climàtica.

La imparable escalada dels termòmetres té conseqüències en tots els àmbits, però alguns sectors la pateixen més. Miguel A. Torres, president de Bodegas Torres, adverteix que la viticultura té un seriós problema a curt termini. “L’augment de temperatures provoca que la verema s’avanci, la qual cosa al seu torn comporta un desajust entre la maduració del raïm, que marca el grau d’alcohol del vi, i la maduració fenòlica, és a dir, la d’aquells components que ens aportaran la major part d’aromes d’un vi”. El desori, afegeix, comporta conseqüències per a la qualitat dels vins. Lluitar contra el progressiu escalfament de la terra no planteja una solució senzilla: “Caldrà plantejar-se desplaçar les vinyes més cap al nord o a més altura per buscar temperatures més fredes”, diu el cellerer.

Ja l’any 1997 Torres va adquirir 200 hectàrees al Pallars per plantar vinyes a 950 metres sobre el nivell del mar. També té una finca experimental en altura a Benabarre (Osca). Miguel A. Torres obre la porta a substituir algunes varietats de raïm per d’altres que aguantin millor la calor: “En algunes zones podríem plantar monestrell en lloc de tempranillo, i tempranillo en lloc de pinot noir”. Aquesta estratègia acabaria per redibuixar les característiques de les denominacions d’origen, ja que algunes zones de producció perdrien el raïm que ara els dona popularitat i prestigi. “No es deixarà de fer vins però ja no seran els vins als quals els consumidors estan acostumats”, conclou Torres.

Francesc Xavier Mas és l’alcalde Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), que es troba al peu de l’estació d’esquí de Port del Comte. En la cavalcada de Reis, Mas va fer un discurs en què va demanar a les seves majestats reals que portessin “neu”. Port del Comte és l’estació que es troba més al sud de totes les que operen a Catalunya, abans ho era Rasos de Peguera però va tancar, i la seva cota més baixa amb prou feines supera els 1.700 metres d’altitud. Albert Estella és el director de l’estació. Aquests dies celebra una nevada que ha deixat més de mig metre de neu fresca, però recorda que fa dues campanyes va viure “la pitjor temporada” en els més de 40 anys d’història que té l’estació.

Per escassetat de neu no van poder obrir fins al 23 de gener i, quatre setmanes més tard, amb prou feines seguien en funcionament el 50% de les instal·lacions. Explica que en el Forat de la Bòfia, una històrica glacera de la zona, no hi ha ni rastre de gel des de fa cinc anys. Estella posa en relleu que sense màquines de neu artificial “costaria poder mantenir l’estació oberta”. Els canons possibiliten tenir una òptima base de neu a les pistes, més duradora que els flocs naturals, però també exigeixen que el temps acompanyi: com més fred fa, sempre per sota de zero, i menys humitat hi ha més qualitat té la neu produïda i més eficaç és el sistema.

Baixada d'ingressos al camp

Un estudi de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic analitza els riscos que l’escalfament comporta per al sector agrícola del Pirineu i la Vall d’Aran. El document adverteix que en l’escenari 2030-50 hi haurà una reducció aproximada d’ingressos del 8,9%, calculats ara en més de 84 milions d’euros, perquè fins i tot les valls més fresques sucumbiran al clima mediterrani sec. Els hiverns seran més suaus, amb menys gelades, i els estius seran més llargs, calorosos i, especialment, secs. El diagnòstic recomana un canvi radical del model agrícola, sobre la base de la priorització del menor consum d’aigua i a la maximització dels ingressos bruts de cada cultiu.