Selecciona Edició
Connecta’t
19a JORNADA DE LLIGA | Reial madrid, 0 - Vila-real, 1

El Vila-real deixa el Reial Madrid per terra

L’equip groc guanya per primera vegada en la seva història al Bernabéu i accentua la crisi dels de Zidane, que ja veuen perillar fins i tot les posicions de Champions

real madrid - villarreal
Cristiano es lamenta durant el partit. AP

La Lliga ha convertit el campió en un parrac. Els números del Reial Madrid, atonyinat també pel Vila-real, subratllen la seva extraordinària fallida: amb un partit menys tanca la primera volta a 16 punts com a mínim del Barça, amb només quatre gols de Cristiano i amb tretze punts que han volat del Bernabéu. Un col·lapse total. A Chamartín s’ha declarat l’estat del terror. Si la segona unitat no va poder a casa amb el Fuenlabrada i el Numància, els centurions de Zinedine Zidane es van caure a camp propi amb el Betis i també amb el Barça i el Vila-real.

Els de Calleja no només van fondre el Madrid en el segon temps, sinó que van aconseguir la primera victòria de la seva vida en el Bernabéu. I tan descarrilat va aquest Madrid que els castellonencs, a un sol punt, ja li disputen l’últim lloc classificatori per a la propera Copa d’Europa. De traca.

Zidane va ser Zidane i de nou va donar corda al seu equip A, per equip al rescat. Només li va donar per a un primer temps meritori. Després del descans, es va fondre. Una pel·lícula ja molt vista. A batzagades, però fins a la mitja part el futbol dels blancs va tenir millor to que el d’aquest Reial Madrid tan gripat de les últimes jornades. Aquesta vegada, durant 45 minuts, va ser un equip invasiu, sense dubtes a l’hora d’encerclar el Vila-real. Ningú, ni Cristiano ni Bale, va eludir la feina per travar el joc que intentava articular el quadre castellonenc des de la seva porteria. És un equip que repudia les pilotades. I el Madrid es va disposar amb autoritat per engarjolar-lo, per nuar el seu futbol. Durant molts trams, el grup de Zidane va aconseguir el seu propòsit i el Vila-reales va fer un embolic.

Encastats, els grocs, en el seu barracó, els madridistes van acumular ocasions de gol. La mala punteria del Cristiano més terrenal que es recorda i l’excel·lent actuació d’Asenjo van deixar sec el Real. Quant de mèrit té aquest valent porter, invencible fins i tot per als seus maleïts genolls. Immediatament Marcelo i CR ho van comprovar, les seves diabòliques rematades van ser avortades pel porter de Palència.

Colonitzat el Vila-real per la pressió alta dels locals, el Madrid amb prou feines es va sentir amenaçat durant el primer acte. Calleja compta amb una notable columna de migcampistes. Gent amb botes de seda com Trigueros, Fornals i, sobretot, Rodri, el millor projecte de Busquets que albira el futbol espanyol. Com el català, juga tan bé amb la pilota com sense ella. Però per virtut madridista, en molts tràngols del duel tots els migcampistes visitants es van veure més obligats al pic i la pala que a l’arquitectura. Fins al segon tram, no va haver-hi actuacions de Keylor, ben blindat per Nacho amb un parell de bloquejos davant d’un parell d’escaramusses del colombià Bacca. Amb Bakambu a El Dorado xinès, al conjunt de La Cerámica li falta metralla.

Amb Modric i Kroos als rems, el Madrid va tirar de tot l’arsenal excepte el de Bale, tan discret que mai va trobar la porteria de cara. I molt menys amb espais, com tant li agrada. La colonització blanca del primer temps en territori groc va reduir les escletxes al gal·lès, al que se li va invalidar un gol per clar fora de joc. Cristiano, més agitador que el seu camarada britànic, segueix desafinat. En un repte tot sol amb Asenjo va ser qualsevol futbolista menys Cristiano. La picada del lusità se li va anar com gairebé mai se li anava al portuguès. El mateix que l’última rematada abans de l’interval. En els morros del set, a qui va fer ensopegar Mario, que podia haver estat penal, va aparèixer una vegada més Asenjo. Són temps, potser momentanis, d’un altre CR.

El segon temps va subratllar el desplom blanc després dels descansos. Li va succeir contra el Barça i a Vigo. Una altra vegada el partit se li va fer més aviat etern. El mateix equip es va fer llarg, ja molt menys compacte. Ho va advertir el Vila-real, amb major control, amb els seus virtuosos migcampistes més lliures. Cheryshev, que en els seus primers passos a punt va estar d’obrir la llauna, li va donar un altre aire i sense acorralar Keylor, el quadre valencià va enfocar millor el xoc.

Davant, el Madrid va perdre mossegada i fluïdesa. Va abusar i abusar de centres des dels costats, o de tirs de Kroos al ninot. Difuminat Isco, ningú li va donar voltes a les jugades, gairebé totes molt previsibles per a goig de la ferma saga dels de Calleja. Asenjo ja va tenir calma i ni el llaç de Zidane a Asensio i Lucas va orientar d’una altra forma el Real.

Tan turmentat es va veure el Madrid, que un servei de cantonada al seu favor el va enxampar descol·locat. Prou perquè Rodri, que té moltes llums, cités en carrera a Cheryshev. El rus va creuar la prat i va assistir Unal, a qui Keylor va frenar en primera instància. El rebot va caure a Fornals, que va segellar un golàs versallesc. Amb un toc de cullera amb l’esquerra, el castellonenc va anotar un gol tan pictòric com històric. Un altre assot majúscul per aquest Madrid de lliga en ruïnes. Sinistre total per als blancs. Gloria desconeguda pel Vila-real en el seu primer brindis amb magnificència a Chamartín. En un Chamartín perplex davant una crisi que es perpetua sense que ningú adverteixi el remei. I el que és pitjor per aquest Madrid: els seus actors assumeixen l’eloqüent diagnòstic però no donen amb les causes. O això diuen. Mal assumpte.