Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Jordi Sànchez assegura que la seva renúncia a la via unilateral no és “oportunista”

L'expresident de l'ANC demana al Suprem que el deixi en llibertat perquè ha acatat la Constitució

Jordi Sànchez, president de l'ANC, saluda els simpatitzants en la seva arribada a l'Audiència Nacional.
Jordi Sànchez, president de l'ANC, saluda els simpatitzants en la seva arribada a l'Audiència Nacional. AP

La defensa de l'expresident d'ANC Jordi Sànchez ha lliurat aquest divendres al Tribunal Suprem un escrit en el qual torna a demanar al jutge Pablo Llarena que el deixi en llibertat perquè entén que no existeix risc de reiteració delictiva perquè ja no ocupa aquest càrrec al capdavant l'Assemblea Nacional Catalana. La defensa al·lega, a més, que ara és diputat electe i que, a la seva declaració d'aquest dijous, va renunciar a la via unilateral i es va comprometre a deixar el seu escó si el PDeCAT incideix en aquesta via. Sànchez assegura també que les seves paraules no són “oportunistes” per sortir de presó.

En la seva petició de llibertat, l'advocat de Sánchez al·lega que l'única forma per demostrar el seu compromís amb la Constitució és excarcerar-lo i permetre-li que exerceixi de diputat. “L'opció contrària deixaria com a única opció la renúncia al càrrec de diputat (renúncia a un altre dret fonamental legítimament adquirit)”, adverteix l'escrit, que recorda al jutge que, si el deixa en llibertat, l'instructor sempre tindrà a les seves mans la possibilitat d'enviar-lo a la presó de manera immediata si incompleix la llei.

La defensa de l'expresident de l'ANC sosté en el seu escrit que Sànchez “mai ha defensat la unilateralitat, sempre ha defensat la via pacífica i democràtica, i s'ha sumat a un projecte polític en aquest sentit”, una afirmació que el mateix diputat electe va realitzar en la seva compareixença al Suprem dijous passat davant Llarena i la fiscalia. Davant els dubtes del jutge sobre la veracitat d'aquest compromís, la qual cosa segons Llarena fa que es mantingui el risc de reiteració delictiva, l'escrit de la defensa afirma que el seu compromís amb les lleis vigents i amb la Constitució no són afirmacions “oportunistes” perquè, al contrari, és la “verbalització del seu sentir històric sobre la forma en la qual havia de desenvolupar-se l'anhel independentista”.

L'advocat de Sànchez explica que una vegada que es va presentar a les eleccions del passat 21 de desembre ja va fer una "acceptació del vigent marc constitucional, sense perjudici del manteniment de la legítima voluntat de modificar-lo per vies sempre legals, pacífiques i democràtiques". Això no implica que discrepi de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, ni que s'hagin "inalterat els seus postulats ideològics", afirma. “Aquesta circumstància ha estat clarament ratificada a la seva declaració manifestant d'una banda el jurament o promesa a acatar la Constitució espanyola i l'Estatut que ja ha deixat presentat per escrit al Parlament", destaca l'escrit.

Forn: no va haver-hi "passivitat"

L'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, també ha demanat per escrit la seva posada en llibertat. Forn insisteix que "mai i de cap manera" va posar els Mossos d'Esquadra al servei del projecte independentista i sosté que no va intervenir en la planificació de la policia autonòmica per impedir el referèndum il·legal del passat 1 d'octubre. L'exconseller, no obstant això, surt en defensa dels Mossos i nega que durant aquesta jornada actuessin amb "passivitat". "Consten informes en els quals es detallen totes les actuacions realitzades, l'organització del dispositiu, els efectius desplegats i els recursos utilitzats". La suposada passivitat atribuïda a la policia catalana és només "un mantra", diu la defensa de Forn, que "no per repetit passa a ser més cert".

L'escrit reforça el que Forn ja va declarar davant el jutge: segueix tenint com a objectiu polític la independència de Catalunya, però té la "convicció i voluntat ferma" que només actuarà sota el marc de la Constitució. L'exconseller ha remès també una carta de funcionaris de l'Ajuntament de Barcelona —on va ser regidor— en el qual destaquen el seu caràcter dialogant. Forn lamenta que els mitjans de comunicació han traslladat una imatge d'ell "fanatitzada i intransigent" que, diu, no es correspon amb la realitat.