Selecciona Edició
Connecta’t

L’eficàcia de la vacuna de la grip punxa aquesta temporada

L'efectivitat ronda enguany el 25%, quan normalment oscil·la entre el 40% i el 60%

Una infermera injecta una vacuna al braç d'un pacient.
Una infermera injecta una vacuna al braç d'un pacient.

L'epidèmia de la grip continua a l'alça —s'arribarà al màxim d'incidència en les properes setmanes— i la recepta que hi ha per combatre-la, la vacuna trivalent recomanada especialment a diversos grups de risc, no acaba d'aconseguir l'eficàcia desitjada. La vacuna, que es dissenya a partir de les soques que van circular la temporada anterior, acostuma a tenir una efectivitat que oscil·la entre el 40% i el 60%, però aquest any, des que va començar el curs gripal —arrenca a l'octubre i s'allarga fins a l'abril—, amb prou feines arriba al 25% d'eficàcia.

La tradicional vacuna de la grip es dissenya cada any a partir de tres soques del virus. Com que la vacuna s'administra amb els virus, el sistema immunitari genera anticossos que protegeixen contra aquests microorganismes inclosos en el preparat biològic. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) és l'encarregada de determinar, a través d'una gran xarxa mundial de laboratoris de vigilància de la grip, quines soques del virus són les que més circulen i decidir amb quines es fabricarà la vacuna, que es renova cada temporada. Com que el procés d'elaboració de la vacuna triga uns mesos, l'OMS decideix els microorganismes que inclourà en la immunització segons els virus que més han circulat durant la temporada anterior.

El problema és que el virus de la grip és rebel i té una alta capacitat de mutació, una habilitat que complica l'eficàcia de la vacuna perquè pot passar —i, de fet, passa— que els virus amb els quals es va fer el preparat biològic fa sis mesos ja no siguin exactament els mateixos que circulen ara.

La baixa eficàcia de la vacuna d'aquest any es deu, segons els experts consultats, a dos elements: les dues soques que més circulen responen poc o gens a la immunització perquè una ha patit una mutació i l'altra ni tan sols és a la vacuna.

L'OMS va determinar que aquesta temporada, per a l'hemisferi nord, la vacuna es fabricaria amb dues soques del virus A —l'A(H1N1) i l'A(H3N3)— i una altra del virus B, en concret la B-Victoria. “El problema és que l'A(H1N1) circula molt poc i de la B-Victoria només hi ha casos esporàdics. L'A(H3N3) va segona al podi, però no respon bé a la vacuna; i després, el 75% dels casos són pel virus B-Yamagata, que no és a la vacuna”, resumeix el doctor Toni Trilla, cap d'epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona.

Existeix una altra vacuna, la tetravalent, que incorpora la soca B-Yamagata amb els altres tres virus de la trivalent. “Però es recomana per a pacients amb factors de risc importants, com grans immunodeprimits i trasplantats”, explica el doctor Ferran Moraga-Llop, pediatre i vicepresident de l'Associació Espanyola de Vacunologia. Catalunya i Múrcia, sosté el metge, van ser les primeres comunitats a administrar-la a aquests col·lectius. “A Catalunya, per exemple, de la tetravalent se'n posen unes 1.500”, afegeix Trilla.

Però a banda de l'absència a la vacuna de la B-Yamagata —la soca que més circula en l'ambient—, els experts s'han topat amb el fet que el virus A(H3N3), el segon amb més presència, no acaba de respondre a la vacuna. I aquesta no és la primera vegada. “Fa un any, després d'acabar la temporada, es va veure que la vacuna no havia funcionat bé amb aquest virus”, explica l'epidemiòleg del Clínic. Les causes que consideren els investigadors després de fer estudis científics sobre el cas són dues: o bé el virus de l'ambient ha mutat i el que circula és una mena de subsoca diferent, o bé la mutació es produeix en el procés de fabricació. Aquesta segona hipòtesi és, segons el parer de Trilla i Moraga-Llop, la més plausible.

La culpa és de l’ou

En aquest cas, la culpa seria d'un ou. El mètode més habitual per fabricar la vacuna és conreant les soques del virus triades per l'OMS en un ou, on es repliquen. “Hi ha un estudi que exposa que el virus no creix bé a l'ou i que s'hi adapta amb una mutació per poder-hi créixer. El problema és que aquesta mutació pot ser la responsable que l'anticòs que genera la vacuna no funcioni”, explica Trilla.

En qualsevol cas, malgrat la baixa eficàcia de la vacuna aquesta temporada, els experts insisteixen que aquesta és la millor recepta per combatre la grip, sobretot per als grups de risc (persones de més de 65 anys, dones embarassades i persones amb malalties cròniques, com cardiopaties, processos d'immunodeficiència…). De fet, segons un estudi realitzat per investigadors del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa d'Epidemiologia i Salut Pública (Ciberesp) i publicat a la revista Canadian Medical Association Journal (CMAJ), la vacunació durant diverses temporades en persones grans té un alt efecte protector davant de les formes greus de grip (ingressos a la UCI i defuncions). Les persones de més de 65 anys vacunades en la temporada d'estudi i en anys anteriors van tenir una protecció del 31% per prevenir ingressos hospitalaris per grip lleu, del 74% per evitar ingressos a la UCI i un 70% per prevenir defuncions associades.

“La vacuna té limitacions, però és el millor que tenim”, valora Moraga-Llop. Segons l'últim informe de la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica, s'han notificat 86 defuncions des de l'inici de la temporada. Tots presentaven factors de risc. El 64% tenien indicada la vacunació (67 persones) i no estaven immunitzats.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >