Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

EL PAÍS respon a la manipulació informativa de TV3

Una condemna judicial a EL PAÍS ha servit a TV3 per llançar una campanya contra el diari acusant-lo de difondre dades falses

Pancartes de la campanya del Sí a la façana d'un dels edificis de Tv3.
Pancartes de la campanya del Sí a la façana d'un dels edificis de Tv3.

Una condemna judicial a EL PAÍS ha servit a TV3 per llançar una campanya contra el diari acusant-lo de difondre dades falses en un reportatge del 12 de novembre titulat "Una setmana en la bombolla de TV3". La jutgessa de Barcelona Rocío Ortega estima la demanda i condemna el diari a publicar un "text rectificador". No obstant això, el dret a rectificació, diu la sentència, "no entra a analitzar la veracitat de les manifestacions" i "no suposa que la informació publicada sigui incerta o no veraç, sinó que implica el dret de l'al·ludit a oferir una altra versió diferent". EL PAÍS publica a les següents pàgines l'article íntegre.

Sostenir interessadament, com es va fer durant aquest divendres, que la sentència obliga a rectificar, corregeix o desmenteix la informació d'EL PAÍS, és fal·laç. Garanteix només un dret de rèplica, i ni tan sols entra a verificar que les objeccions d'aquesta rèplica siguin certes. I no ho són. A continuació es rebaten fil per randa.

1. TV3 nega que "amb prou feines" proporcionessin dades sobre el seguiment de la vaga del 8 de novembre. La crònica posa l'accent en la gairebé absència de dades perquè, en un assumpte tan subjecte a interpretacions com una vaga, aquestes són essencials. Com a mínim, les de sindicats i empresaris, que aquesta vegada, en un raríssim cas de coincidència, van considerar mínim el seguiment. Però aquesta dada no va aparèixer als informatius, i van dedicar més de mitja hora al tema. I no les van donar, d'altres molt clars, perquè contradeien la impressió d'una vaga massiva que transmetia TV3. Amb les dades disponibles es podia qualificar amb tota propietat d'"escàs" el seguiment de la vaga, com va fer la majoria de la premsa catalana, i no de "desigual", com va fer TV3 un terme deliberadament imprecís. Els informatius es van limitar a parlar de la caiguda de vendes a Mercabarna, que en realitat era arran del bloqueig de carreteres. El titular va ser: Mobilitat impossible per la vaga general. Quan era a l'inrevés: no era la vaga la que impossibilitava la mobilitat, sinó que un bloqueig de la mobilitat feia una impressió d'una àmplia vaga general.

2. TV3 discuteix que el programa InfoK del passat 2 d'octubre dividís la policia entre "catalana, bona, i espanyola, dolentíssima", una impressió personal del cronista d'EL PAÍS. Tot el relat del vídeo, "com en una peli", planteja una visió positiva i heroica dels organitzadors del referèndum, i els que impedeixen la votació apareixen inevitablement com a personatges negatius. És una clara elecció de punt de vista. Tampoc s'explica per què actua la policia, només que és "per ordre del Govern espanyol", i s'omet dir que el referèndum era il·legal. Només es diu que l'objectiu del Govern espanyol "és frenar el referèndum", com un capritx autoritari. La greu qüestió de fons és que el vídeo va dirigit a nens, i és un mitjà públic.

3. En el mateix programa, TV3 sosté que no es van utilitzar imatges dels Jordis per il·lustrar el concepte de presos polítics. De nou es vol dissociar, com si no fos un discurs homogeni, la barreja de conceptes, textos i imatges, només per justificar que, com que no com que no coincidia en el moment exacte, manquen en conjunt de la connotació que es dedueix.

4. TV3 al·lega que no s'ajusta a la realitat dir que no va explicar amb detall el motiu pel qual vuit docents de la Seu d'Urgell van ser citats a declarar davant del jutge. I en efecte, només es van esmentar, de passada, unes mínimes dades, que mereixien un relleu fonamental en la informació per ser completa. Estaven sepultats entre altres detalls del cas i observacions positives en defensa dels professors. No és el mateix dir d'un judici, de forma genèrica, que es tracta d'incitació a l'odi, que explicar el succés en si, perquè l'espectador es formi una opinió. Però en la informació de TV3 s'escamotegen les dades clau de la denúncia i hi ha una clara inclinació cap a la defensa dels acusats.

5. TV3 objecta que no s'ajusta a la realitat dir que TV3 "mai es parla de la fugida d'empreses". Al·lega que des de l'1 d'octubre s'ha tractat la qüestió en més de 30 ocasions, un fet aliè a l'anàlisi d'EL PAÍS, que va examinar una setmana en concret. I la veritat és que en aquesta setmana no es va citar aquesta important dada ni una sola vegada als informatius. El mateix demandant admet que en la setmana a examen només és capaç de citar un programa que el va abordar, "el 9 d'octubre". Però la setmana estudiada va ser del 6 al 12 de novembre. I malgrat que fos una errata, tampoc es va emetre el programa el dijous 9 de novembre. Tractant-se d'una exigència de rectificació, seria desitjable que les al·legacions tinguessin una mínima base.

6. TV3 nega que expliqués "de passada" com els membres de la Mesa del Parlament van acatar la legalitat davant del Tribunal Suprem. La veritat és que una de les notícies d'aquell dia, la retractació de Forcadell davant el jutge en acatar el 155, es va silenciar en els informatius de TV3 durant tot el dijous 9 de novembre. Encara que va ser un dels grans titulars de la premsa catalana i de la resta d'Espanya tot el dia. És revelador que tan bon punt es va produir, en el comiat de l'informatiu de migdia, s'informés correctament, amb el rètol "Forcadell, Corominas i Guinó acaten el 155". Però va ser un enfocament efímer. Després va desaparèixer la resta del dia.

7. La cadena pública afirma que no s'ajusta a la realitat afirmar que en els informatius de TV3 Espanya "no existeix" i que només es parla del cas Gürtel per parlar d'Espanya. Insisteix a citar frases soltes tretes de context per intentar discutir la seva exactitud sense rebatre el sentit general. L'afirmació bàsica de la crònica, en la qual es recolzen les altres dades, és que "entre el bloc català i el d'informació internacional amb prou feines col·loquen una notícia sobre actualitat espanyola". És una dada indiscutible. La crònica assenyala que en la setmana a estudi s'ha insistit sobretot en les notícies de el cas Gürtel. I és incontestable: es va abordar el dilluns 6 (única notícia d'Espanya en l'informatiu del migdia, minut 25, i de la nit, minut 18), el dimecres 8 (una de les dues notícies d'Espanya de l'informatiu de migdia, minut 42) i el dijous 9 (única notícia d'Espanya en l'informatiu del migdia, minut 32). "Espanya és Gürtel" és una metàfora per expressar el símbol de l'Espanya que es vol representar. En la mateixa línia EL PAÍS cita un cas de violència de gènere molt greu en el qual va ser cridaner és el desinterès de TV3, que només s'hi va referir al final de l'informatiu del 8 de novembre.

8. Quant als partits polítics, en els deu informatius de migdia i nit, emesos entre el 5 i el 10 de novembre, unes deu hores d'emissió, Inés Arrimadas, líder de Ciutadans, segon partit de Catalunya, apareix només tres vegades, dues d'elles més enllà del minut 20; Miquel Iceta, líder del PSC, hi surt cinc vegades, tres de les quals a partir del minut 20. Pel que fa als partits espanyols, el PP hi apareix mentre és el partit del Govern espanyol, amb Mariano Rajoy i alguns ministres. En aquest sentit, es transmet la idea simplificada que Espanya és el PP. Perquè Pedro Sánchez, líder del PSOE, no hi surt mai, no existeix. Pablo Iglesias, líder d'Units Podem, tampoc, no existeix.

9. La cadena pública catalana assegura que no s'ajusta a la realitat que TV3 no expliqués què eren els Paradise Papers ni de què s'acusava l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias. Però el quart titular de l'informatiu del 6 de novembre va ser el desmentiment de Trias, sense dir per què era notícia, i només després es va referir genèricament a l'escàndol, sense explicar-lo. En el vídeo posterior (minut 27.27) no es detallaven les acusacions i el cas es va resumir en 20 segons. És a dir, la crònica d'EL PAÍS s'ajusta totalment a la realitat.

Una interlocutòria que no qüestiona la veracitat del reportatge

Dijous a la nit, TV3 va llançar un urgent amb la notícia que EL PAÍS havia estat condemnat a publicar una rectificació per un article "crític" amb la cadena. Segons deia TV3, la jutgessa considerava "que el diari va utilitzar dades inexactes". La jutgessa, no obstant això, descriu un a un els fets que la televisió catalana considera inexactes, però no entra a valorar la seva veracitat o la seva falsedat. No obstant això, condemna a Ediciones EL PAÍS a publicar un argumentari elaborat per la cadena pública. La sentència no és ferma.

Després de la publicació d'"Una setmana en la bombolla de TV3", la cadena va intentar que EL PAÍS publiqués una rectificació. No ho va aconseguir i va acudir als tribunals. En la vista, EL PAÍS es va oposar a aquesta petició amb dos arguments. El primer, que en una demanda d'aquesta classe no s'analitza la veracitat de les informacions sinó solament "els límits al dret de rectificació". Com a segon argument, el diari va exposar que, amb la demanda, la cadena pretenia "donar la seva versió discrepant", i que aquesta possibilitat no forma part del dret a rectificació. La crítica i l'opinió, va agregar, no poden coartar-se.

En els seus fonaments jurídics, la jutgessa aclareix que el dret de rectificació "només protegeix davant de fets que es consideren inexactes per una de les parts". Llegit l'article, la jutgessa conclou que està "clar" que reflecteix "l'opinió d'un periodista després d'haver estat una setmana veient la cadena". El periodista, diu la sentència, arriba a la conclusió —entre altres— que la cadena TV3 ha "abraçat la causa independentista". Però aquesta opinió, segons matisa el text de la sentència, està basada en uns fets.

MÉS INFORMACIÓ