Esquerra sondeja Ernest Maragall per presidir el Parlament
La futura Mesa de la Cambra haurà de decidir si accepta o no la investidura telemàtica
La decisió de l'actual presidenta del Parlament Carme Forcadell de no repetir en el càrrec malgrat els oferiments d'Esquerra Republicana ha obert el ball de possibles candidats per ocupar el seu lloc. L'exeurodiputat republicà i exconseller socialista Ernest Maragall surt com a favorit en una carrera en la qual també sonen noms com el de l'exconseller Raül Romeva o el líder dels democristians independentistes, Antoni Castellà. ERC no confirma oficialment que el germà de l'expresident Pasqual Maragall sigui l'escollit, però diverses fonts ho donen per fet.
Maragall, que fa una setmana va complir 75 anys, serà el diputat més veterà de la XII legislatura de la Cambr catalana. De fet, presidirà la mesa d'edat, l'òrgan que s'encarrega d'organitzar la votació de la Mesa durant la sessió de constitució prevista per dimecres que ve. La seva trajectòria és àmplia: economista de formació, va ser regidor a l'Ajuntament de Barcelona pel PSC i encarregat de l'àrea d'Hisenda del Consistori de la capital catalana a finals dels noranta. A la Generalitat va exercir el càrrec de secretari del Govern i en l'últim tripartit va dirigir el departament d'Educació. Tete, com se'l coneix popularment, va trencar el carnet del PSC el 2012 en no compartir la línia oficial sobre l'anomenat dret a decidir.
Forcadell deriva al seu successor l'informe sobre la investidura
Carme Forcadell ha decidit que sigui la futura Mesa del Parlament, que es constituirà dimecres que ve, la que decideixi si dona llum verda o no a l'eventual investidura de Puigdemont a través de la via telemàtica. El PSC i Ciutadans van presentar ahir al registre del Parlament sengles escrits perquè els lletrats es pronunciïn sobre aquesta hipòtesi que rebutgen de manera frontal. No només han demanat dictamen sobre aquest punt: també han reclamat la posició dels lletrats sobre, entre d'altres coses, si ha d'existir o no quorum a l'hemicicle —hi ha vuit diputats encausats— o sobre la possibilitat que tenen de delegar el vot.
La presidenta va decidir ahir traslladar al secretari general de la institució que tramiti l'informe dels lletrats sobre aquests dos punts però no així l'assumpte crucial de la investidura telemàtica que defensa Junts per Catalunya. Serà, doncs, la nova Mesa que prengui la decisió. Els lletrats estan deliberant des de fa dies sobre l'assumpte. L'oposició constitucionalista i els comuns s'oposen a aquesta via. Esquerra, encara que en dubta, espera a aquest informe per pronunciar-se.
La presidència de la Mesa és clau en el cas que Junts per Catalunya decideixi finalment imposar la investidura telemàtica o per delegació de Carles Puigdemont. Si Maragall és finalment triat, hauria de decidir si no fa cas dels lletrats que previsiblement diran que aquestes fórmules no estan contemplades en el reglament i fer una interpretació laxa. Romeva també està sent investigat pel Tribunal Suprem i Castellà genera recels dins d'alguns sectors d'ERC. En campanya, per exemple, el democristià va ser el primer en plantejar el retorn a la via unilateral, una idea separada del discurs de diàleg en el qual els republicans van cimentar el seu programa electoral.
Eixamplar la base
Maragall no confirma l'oferiment d'ERC. Va ocupar el número 13 a la llista com a independent si bé la seva formació Moviment d’Esquerres (MES) va donar suport als republicans. El seu perfil independentista, però sense hipoteques dins del partit, li permetran tenir perfil propi. Fonts d'Esquerra es mostren confiades que pugui d'alguna manera frenar les intencions de Puigdemont. Els republicans, en privat, esperen que aquesta sigui la forma de tenir una legislatura llarga per eixamplar la base social de l'independentisme.
Dijous passat, Forcadell va evitar pronunciar-se sobre Maragall. Segons l'acord de mínims entre Junts per Catalunya i ERC, el president de la Cambra ha de sortir de les files dels republicans. L'encara presidenta del Parlament va aconsellar que es tracti d'una persona que no es trobi afectada judicialment en les investigacions contra el procés independentista. Cinc dels membres de l'antiga Mesa estan lliures sota fiança i se'ls acusa de delictes de sedició i rebel·lió per permetre votacions i debats sobre la independència de Catalunya.
Sobre la firma
